Descomprimir-se als parcs

Al rapatell del sol als Jardins del Luxemburg

A París sempre s’està entrexocant amb la persona del costat: al metro, als bulevards, als cafès. La proporció de volum d’aire per cada individu és clarament insuficient. A una ciutat tan gran –i tan poblada— la gasiveria del metre quadrat arriba al súmmum a molts espais comuns. Amb la diferència, en relació amb altres ciutats, que aquí disposen d’abundància de jardins, parcs, espais verds urbans de compensació, on els usuaris recuperen per una estona la capacitat de passejar tranquil.lament, descomprimir-se, oferir la cara a
un raig de sol o la mirada a un clap de verd. Als vagons del metro la gent fa cara de castigada. Les mateixes persones posades en un parc ofereixen

La “targetada” de Cap d’Any

La pluja d’articles més o menys experts sobre la crisi financera occidental no hauria de restar espai al comentari aparentment més prosaic sobre les petites crisis financeres quotidianes que se’n deriven. Penso en la pujada de tarifes del transport públic barceloní a partir de l’1 de gener. La decisió de la Generalitat i l’Ajuntament en moments com l’actual d’augmentar el preu de la tarja d’abonament per damunt dels anys anteriors i per damunt de l’índex del cost de vida constitueix una opció política que revela una enorme insensibilitat. Mereix el qualificatiu de “targetada” amb

Se acabó y punto

Un amor profund no es reemplaça. Tot i així conec persones que afirmen amb enorme aplom de depredadors: “L’amor comença, acaba i ja està”.

És el que ve a dir aquesta gran versió de l’inoblidable Arturo “Zambo” Cavero.

Continuen privatitzant la televisió

Veure néixer la televisió a les cases particulars va representar un dels fenomens més fascinants i addictius de la meva infantesa. Tot i així, ja aleshores semblava suspecte el viu interès del ministre d'Informació del govern de Franco, don Manuel Fraga Iribarne, en escampar televisors subvencionats a tots els centres de reunió social possibles dels pobles i ciutats del país. Aviat ja no va caldre subvencionar-los d'aquella manera.

Actualment, l’operació per afeblir la televisió pública i fomentar la privada no forma part del pla de retallades del PP, sinó del govern anterior de Rodríguez Zapatero, igual com l’imperi de Berlusconi va poder créixer sota la protecció del govern

Havaneres malgrat tot

Encara vaig conèixer a les tavernes empordaneses els vells cantaires d’havaneres a palu secu, com a molt amb una benèvola guitarra o un acordió. També vaig assistir a algunes de les resurreccions de vells cantaires arraconats que l’incansable Ricard Balil invitava a casa seva per escoltar-los i donar-los a entendre que el seu estil valia més del que es pensaven. Hi vaig copsar en viu que aquell gènere popular tenia una dignitat i una història, dues coses que vaig exposar a continuació en alguns llibres, articles, pròlegs, ponències i seleccions discogràfiques.

Elogi de la tramuntana

Al coll de Banyuls

La tramuntana no és només un vent, és també una llum, un estat d'ànim particular i divergent de la intel.ligència emocional. Provoca relacions d'amor-odi, de manera que les mateixes persones poden blasmar-la o enyorar-la alternativament.

El vent violent s'acostuma a associar amb temporals foscos i dramàtics, com a les novel.les oceàniques de Joseph Conrad o a la tremenda Oda al vent de l'oest de Shelley. En canvi, la tramuntana té la virtut de ser generalment un vent hivernal assolellat i lluminós. És fred,

No és una crisi, és una estafa

El negoci de deixar diners a canvi d’un interès ha tingut de sempre una moralitat dubtosa, suspecta d’abús, avarícia, rapacitat i manca d’escrúpols. Segles enrere els titllaven d’usurers i els retrataven de com a tals, però d’ençà El mercader de Venècia de Shakespeare el qualificatiu ha caigut en desús.

Convertit en una indústria de dimensions desaforades, aquest negoci s’ha preocupat d’adjudicar-se una imatge de prestigi. Ara se’n diu sector financer i ens té agafats pel ganyot. En un retorn als orígens, els últims anys s’ha demostrat, que el negoci financer ha actuat com

Les illes Formigues: un arxipèlag sentimental

Les illes Formigues

La importància de les illes Formigues no es troba damunt la seva reduidíssima superfície rocosa i cantelluda, sinó dintre de l'ull dels habitants de Palamós, Mont-ras i Palafrugell que no podrien imaginar l'horitzó marí quotidià sense aquesta senya central de referència visual i afectiva. Per a ells la ratlla euclidiana del confí del mar no ha estat mai un desert, sinó l'amfiteatre centrat per la silueta familiar que designen com l'illa, en singular. Les Formigues són un emblema identitari

El contraban, l'ombra del germà Caïm

El principal acte de contraban va ser col.locar el 1659 una frontera allà on no n'hi havia, seguint únicament l'interès estratègic de la corona francesa i el desinterès de l'espanyola. A partir d'aleshores van començar a sorgir al voltant de la nova ratlla artificial intercanvis clandestins que abans no ho eren, en funció de les variacions de la cotització o del proveïment dels articles de mercadeig i de la regulació del trànsit de les persones a cada època. 

El tràfec de conveniència, el contraban, és consubstancial a qualsevol frontera. En el cas de la catalana s'hi va sumar el fet de contrariar la llei natural de les poblacions del sector, a més de veure's sobreposada