30 de nov. 2012

Suspens europeu a Espanya en despesa social

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Els humans som animals socials. L’estat democràtic és un pacte social. Consisteix –o consistia— a que els ciutadans sostenen l’Estat amb els seus impostos i l’Estat assegura els serveis que necessiten els ciutadans: educació, sanitat, transports públics, protecció social. Per tant els contribuents reben allò que han pagat prèviament via impostos. Per contra, les últimes dades publicades aquesta setmana per l’oficina europea d’estadística Eurostat revelen que Espanya es troba quatre punts per sota de la mitjana en despesa social, que es precisament

29 de nov. 2012

Que vénen els russos! Benvinguts…

A l’època de la guerra freda entre les dues superpotències, l’expressió “Que vénen els russos!” pretenia infrondre la por a una invasió, ni que fos ideològica. Ara els russos ja han vingut i tothom els acull com el manà. Enguany es preveu que sumin 750.000 turistes russos a Catalunya, un 40 % més que el 2011. S’han convertit en un “mercat emissor” molt cotitzat, concretament el sisè del turisme a Catalunya, i el quart pel que fa a la despesa per turista, atès que els seus viatges acostumen a allargar-se entre 10 i 14 dies. Segons els estudis de Turisme de la Generalitat, els visitants russos deixaran 1.500 milions d’euros a Catalunya el 2012, enfront dels

27 de nov. 2012

Dalí sempre ven, això és el que compta

-->
Que un far de la modernitat com el Centre Beaubourg de París es torni a refugiar en l’exposició antològica d’un clàssic com Salvador Dalí constitueix un recurs a la facilitat i una manca d’imaginació. L’anterior antològica daliniana al mateix lloc, inaugurada el 1979 pel pintor en persona, continua sent la més visitada (840.000 persones) en la història del conegut centre cultural parisenc, però des d’aleshores han passat més coses en el món de l’art contemporani dignes de ser reflectides a un indret que es volia avantguardista quan va obrir el 1977. El fet de ser l’antològica daliniana probablement més àmplia de totes les realitzades fins

26 de nov. 2012

Els morts perfectament previstos del tren

L’Estat d’Europa amb més quilòmetres de flamants trens AVE i menys coherència territorial de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat manté a Catalunya 190 passos a nivell a nuclis urbans, carreteres i camins, als quals s’han registrat una vintena d’atropellaments mortals els últims deu anys, com el del 23 de novembre en ple casc urbà de Salou, “platja d’Europa”, per part d’un tren Euromed. Només al tram d’intensa circulació ferroviària entre Tarragona i Vandellós hi subsisteixen set passos a nivell, dotats amb barreres automàtiques i senyalització semafòrica que no impedeixen els accidents mortals. Els plans del govern central i de l’autonòmic per substituir gradualment els passos a nivell per un túnel de vianants o un vial elevat avancen igual que les obres del corredor mediterrani: “A aquest ritme no s’acabaran fins al 2034”, declarava l’alcalde de Salou arran de l’últim accident. Els passos a nivell en ple nucli de Salou, Sant Feliu de Llobregat o Figueres, entre d’altres, sumen una llarga llista d’atropellaments mortals. Alhora que les obres de posada al dia de les línies ferroviàries convencionals coneixen aquesta

25 de nov. 2012

Sopar electoral de forquilla

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Pretendre conèixer i calibrar el resultat electoral a través dels informatius especials que ofereixen diaris digitals, ràdios i cadenes de televisió des d’abans de tancar les urnes es converteix en un sopar d’infinit pica-pica amb massa forquilles. L’únic que compta només arriba a l’hora del ressopó, quan tothom ja està empatxat. La fórmula informativa destinada a donar una imatge de dinamisme i immediatesa acaba resultant un àpat precipitat i indigest, sense manera humana de trobar-hi

Elogi i enyorança de la sensual Stéphane Audran

La reestrena aquests dies als cinemes amb còpia restaurada de la memorable pel.lícula “El festín de Babette”, arran dels 25 anys de la seva presentació, brinda l’oportunitat de reveure un dels millors papers de la gran actriu francesa Stéphane Audran, massa poc valorada per l’star-system en comparació amb les primeres estrelles cinematogràfiques del seu moment. Allò que ara es recupera a la pantalla gran no és només una pel.lícula excepcional, una faula moral sobre el paper cohesionador dels plaers compartis, sinó també una enyorada actriu de

22 de nov. 2012

La mena d'independència que jo aniré a votar


Dedico una part del meu temps a seguir l’actualitat política, encara que no em diverteix especialment ni ho faig per inclinació vocacional. Avui he estat temptat, una mica provocativament, d’escriure aquest article setmanal sobre qualsevol altre tema, com a contrapès testimonial de “l’estat d’excepció informatiu” que suposen les campanyes electorals o, durant la resta de l’any, la telenovel.la quotidiana de la partitocràcia. No ho faré, perquè de provocacions ja n’anem sobrats. M’inclino,

16 de nov. 2012

Els desnonats, únics herois de la crisi

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

No hi ha dubte possible. La pressió social i únicament ella ha forçat el govern i els bancs a revisar les condicions legals amb què fins ara s’han dut a terme les excecucions forçoses d’hipoteques i els desnonaments judicials i policials dels habitatges, és a dir, dels habitants abocats a la morositat per la situació econòmica general. Darrere la denominació “pressió social”, igual com darrere l’eufemisme de la paraula “mercats”, hi ha persones concretes que s’han

15 de nov. 2012

El meu últim llibre publicat


Al costat de la biografia del famós escultor rossellonès, aquest llibre que acabo de publicar desplega dos recorreguts personals, el de Maillol i el de l’autor, separats per tres generacions i units per un mateix amor sensual del paisatge “grec” de Banyuls. El mestre ho va traduir en nus femenins monumentals que li suposarien el reconeixement mundial, sense desvincular-se de la terra que l’inspirava, igual com m'ha inspirat ara aquest llibre que desgrana i comparteix els motius d’una atracció, tot coincidint amb l’estrena de la pel.lícula “El artista y la modelo”, de Fernando Trueba, al voltant de la vida d’Aristídes Maillol.

10 de nov. 2012

Ferran Mascarell ja formava part d’aquell viatge a Sant Petersburg


La signatura l’1 de novembre a Moscou d’un conveni entre la viceministra de Cultura de la Federació Russa, Ala Iúrievna Manílova, i el conseller de Cultura del govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal de facilitar la instal.lació al recinte del port de Barcelona d’una extensió permanent del cèlebre museu de l’Hermitage de Sant Petersburg va ser presentada com

9 de nov. 2012

Contineu escrivint cartes, si us plau

La recent publicació de la intensa correspondència mantinguda entre Paul Auster i J.M. Coetze, convertida en el llibre Ara i aquí. Cartes (2008-2011), ve a desmentir l’estrepitosa profecia que tots vam llançar sobre la desaparició del costum d’escriure cartes i per tant del gènere literari epistolar, després de la proliferació del correu electrònic, els SMS i altres innovadors sistemes de comunicació sincopada i instantània entre persones. El vaticini no s’ha complert, es continuen escrivint i enviant cartes personals, el vell i fecund gènere epistolar persisteix amb excel.lents

5 de nov. 2012

Una revaloració tardana del Paral.lel

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Ni que sigui amb un segle de retard, tot allò que ha representat l’avinguda del Paral.lel en la cultura popular catalana es veu reconegut i valorat a l’àmplia exposició que s’acaba d’estrenar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Potser el que s’hi reconeix i s’hi valora sigui més exactament la cultura popular catalana, la qual cosa encara té més mèrit. Durant massa temps –i encara ara— només

30 d’oct. 2012

Estimo Sicília i no sóc mafiós

Fa molts anys que segueixo l’actualitat de Sicília i m’hi desplaço sempre que puc. No ho faig per feina ni per negocis, sinó perquè estimo aquella illa amb una fidelitat i uns resultats d’hospitalitat a prova de molts altibaixos. Avui Sicília torna a sortir als diaris i aquest cop no és de forma sagnant. Diumenge un home d’esquerres i declaradament anti-màfia va guanyar les eleccions regionals, després que Roma destituís el governador anterior, sospitós d’haver mutiplicat excessivament la sospita tradicional de corrupció i malbaratament. Es tracta de Rosario Crocetta (en italià Rosario és un nom de pila masculí, amb l’equivalent femení de

26 d’oct. 2012

El comerç xinès de Barcelona i el final feliç

Aquest article també ha aparegut a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Durant llargues dècades la visibilitat de la comunitat xinesa resident a Barcelona es va circumscriure als petits restaurants típics, tot sovint de gestió familiar esforçada i discreta. Això ha canviat molt en pocs anys, degut a l’auge comercial xinès en general. Dels petits restaurants típics es va passar a la multiplicació de basars de tot a cent i als majoristes tèxtils del carrer Trafalgar. La comunitat xinesa va començar a estendre’s, en particular al barri de Fort Pienc de la Dreta de l’Eixample, des d’on aviat

23 d’oct. 2012

Allò que s’entén per un bon sou

He passat algunes tardes al despatx brussel.lès amb vistes de Joaquín Almunia, vice-president de la Comissió Europea, per ajudar-lo a escriure un llibre. Tot sovint em portava a dinar a un restaurant dels voltants abans de posar-nos a la feina. Amb la seva cordialitat habitual em deia que m’invitava ell de la seva butxaca, atès que els responsables europeus tenen un bon sou i a canvi d’això no poden imputar cap despesa personal a la institució. Amb la meva educació també habitual no vaig gosar mai preguntar-li què entenia per un bon sou. Em vaig quedar amb l’interrogant fins avui, en què

18 d’oct. 2012

En record del bandejat de Willy Brandt

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Aquesta setmana s’ha commemorat el 20è aniversari de la mort del canceller Willy Brandt, un dels polítics social-demòcrates que més va marcar arreu d’Europa una tendència que ara es troba en delicades hores baixes, després d’haver-se desviat cap a les polítiques neoliberals del centre-dreta. El sòlid SPD alemany de Willy Brandt va recollir a les últimes eleccions alemanyes del 2009 un 29 % dels vots, el pitjor resultat de la seva història, després d’haver governat

15 d’oct. 2012

Els “maître-à-penser” de l’última fornada

Un encàrrec editorial m’ha fet passar els últims mesos absorbit per la traducció d’un llibre de l’antropòleg Bruno Latour (a la foto), el pensador francès actual més divulgat. El text no m’ha divertit gaire, però que m’ha fet recordar intensivament l’especialitat francesa del pensament malabar, en la versió actual. Al meu llibre Retrat de França amb francesos, publicat el 1998, intentava descriure el salt acrobàtic de la generació de Sartre, Camus, Levi-Strauss, Foucault i companyia cap a la dels nouveaux philosophes de Bernard-Henry Levy, Julia Kristeva, Barthes, Lacan, Deleuze, Derrida, Lyotard, Baudrillard i acompanyants. La següent

12 d’oct. 2012

La Unió Europea no mereix el Nobel de la Pau

La idea fundacional de la Unió Europea mereix el premi Nobel de la Pau que li han adjudicat avui, la seva realitat no. La UE està imposant actualment una política de sortida de la crisi que reincideix en els errors del neoliberalisme, aprofundeix la bretxa entre classes socials i entre països del nord i del sud, la qual cosa representa tot el contrari de la seva idea fundacional i de la democràcia mateixa. A la segona postguerra mundial, la creació de la Unió Europea no va ser res més que alçar una barrera contra un nou enfrontament entre els seus membres, de la mateixa manera que

Tanqueu d’una vegada les Facultats de Periodisme!

La brutal reducció anunciada d’una tercera part de la redacció del diari El País ha commogut especialment perquè es tracta d’un periòdic insígnia, però en realitat correspon a la tendència general dintre d’una professió que s’està quedant en pell i ossos, mentre les Facultats de Periodisme del conjunt d’universitats d’Espanya continuen fabricant 3.000 joves llicenciats cada any en ciències de la comunicació d’una forma enganyosa, deslligada de la realitat laboral, que només serveix per fer més grossa la bola de neu de la sobreformació professional. Jo em vaig formar

11 d’oct. 2012

La taxa Tobin torna a volar sobre el niu del cucut

Aquest article també ha aparegut a eldiario.es, secció Catalunya Plural

La cimera europea d’aquest 18 d’octubre a Brussel.les debatrà per enèsima vegada l’aplicació de la taxa Tobin sobre transaccions financeres, la qual fa llargs anys que sobrevola el niu del cucut de les cimeres internacionals sense que els caps de govern decidexin aplicar-la de forma coordinada. 
L’Assemblea Nacional francesa va aprovar el juny del 2011 una taxa del 0’05 % sobre la compravenda de productes financers (bons, accions, divises o derivats) i la iniciativa va ser titllada de cortina de fum electoral del president