28 de juny 2013

El centre del món potser no és l’estació de Perpinyà

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Un dels esports rudes preferits a moltes ciutats és la política municipal, en especial si es tracta de comarques en què la política nacional té un pes més escàs sobre el terreny i l’ajuntament representa la primera empresa en llocs de treball. A Perpinyà, a més a més, el càrrec del batlle ha estat dinàstic. Paul Alduy ho va ser del 1959 al 1993 i el fill Jean-Paul Alduy del 1993 al 2009, per passar aleshores a presidir l’aglomeració metropolitana. El relleu generacional i el canvi d’època va portar el “fill Alduy” a apostar per la relació de “Perpinyà la catalana” amb Barcelona, dintre de l’Euroregió i les noves comunicacions que convertien la capital rossellonesa en porta de pas continental d’una àrea més àmplia i més dinàmica. Barcelona no va fer ni el més mínim cas a Jean-Paul Alduy i la delegació permanent de l’Ajuntament de Perpinyà a la capital catalana va haver

25 de juny 2013

Aquelles vetllades a la casa romana de “La lozana andaluza”, anys enrere

Després d’haver contemplat Maria Rosaria Omaggio in puribus naturalibus al cinema i a múltiples revistes de destape de la seva època de joveneta turgent i desacomplexada, vaig tractar  en persona anys enrere l’actriu protagonista de “La lozana andaluza” a casa d’ella, a Roma, en algunes vetllades amb amics. Aquesta papers de Venus sempre han estat dels més difícils, al cinema i a la vida real, pel despullament no només vestimentari que exigeixen, sense més artificis que els del talent natural. Maria Rosaria Omaggio se’n sortia amb discreta elegància, al cinema i a la

21 de juny 2013

L’alternança sense alternativa de l’esquerra

 Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

La transició del franquisme a la democràcia ens va dur a creure en la virtut de l’alternança entre la dreta i l’esquerra, primer al govern central i després a l’autonòmic. Això semblava garantir les regles del joc democràtic, les quals s’han vist laminades finalment per l’incest entre els interessos econòmics i les forces polítiques que havien de controlar-los. Els parlaments i els governs democràtics s’han mostrat irrellevants o còmplices enfront dels poders fàctics. Que l’actual Gran

20 de juny 2013

El cotxe oficial és un afront i hauria de desaparèixer

El cotxe oficial hauria de desaparèixer en el món d’avui, no només reduir la quantitat. La seva sola existència, multiplicada i ostentosa, constitueix un afront a la qualitat del sistema democràtic, tan esmussat. Dintre del pla de reforma administrativa, el govern central anunciava ahir que aquests vehicles disminuiran de 930 a 630 i els xofers oficials en nòmina de 1.002 a 852 persones, sense precisar a quins organismes oficials en concret es refereix, atès que nombroses administracions públiques en disposen per als seus càrrecs. A Catalunya, durant el govern tripartit d’esquerres, la Generalitat va contractar l’any 2008 per

18 de juny 2013

El meu estimat diari “L’Indépendant” i els prejubilats forçosos de la globalització

Quan vaig entrar a treballar-hi el 1977 com a corresponsal a Barcelona, el diari perpinyanès L’Indépendant venia 70.000 exemplars cada dia. Exercia un fort lideratge informatiu al Rosselló i la veïna Aude (Narbona). Informava amb una qualitat periodística que el duia, per exemple, a tenir corresponsals professionals i enviats especials a qualsevol esdeveniment que afectés els interessos rossellonesos. Avui ven 55.000 exemplars (molt més que altres diaris de ciutats de dimensions equivalents com Girona, Lleida o Tarragona), ha conegut una reducció de personal que afecta els continguts informatius i l’empresa propietària posa en dubte la viabilitat futura. La tendència s’inscriu dintre de la crisi general de la premsa escrita, malgrat la solidesa tradicional dels diaris regionals francesos (el diari francès més venut no és pas el parisenc Le Figaro amb 320.000 exemplars cada dia ni Le Monde amb 290.000 ni l’esportiu L’Equipe amb 275.000, sinó Ouest-France amb 750.000 a Bordeus i la

17 de juny 2013

Renovar-se (molt) o morir, també a l’òpera

No deixa de ser notícia que un gènere musical tan anacrònic en els seus arguments com l’òpera i un escenari tan conservador com l’Arena de Verona consagressin divendres passat la tendència general dels últims anys: els muntatges escenogràfics rupturistes encarregats a figures ferotgement renovadores. La trencadora companyia catalana de teatre La Fura dels Baus va rebre la missió d’imaginar i materialitzar una nova posada en escena de l’òpera verdiana “Aida”, la més clàssica, més antiga i

14 de juny 2013

Que la crisi no ens faci perdre el sentit del ridícul

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

Hi ha una cosa pitjor que caure, com hem caigut, en la crisi econòmica, política, institucional i ètica. Aquesta cosa pitjor és caure en el ridícul, perdre la credibilitat, la versemblança i el sentit de la realitat. El president Artur Mas acaba de caure en això segon, al moment d’anunciar com a full de ruta un paquet de 212 mesures de govern precises, ja recollides en gran part al programa d’actuació aprovat al moment d’iniciar el

10 de juny 2013

Deulofeu va predir la independència de Catalunya o no es pot ser savi i de Figueres

El 15 de juny del 1990 estrenava la meva condició d’articulista setmanal d’opinió al diari Avui amb un article titulat “No es pot ser savi i de Figueres”. El diari va col.locar-lo a tota pàgina i aquest encapçalament de la secció  d’opinió va causar un cert efecte. Encara sort que el subtítol aclaria immediatament: “Alexandre Deulofeu va ser un savi figuerenc que no ha estat comprès encara. És autor d’una voluminosa interpretació de la història a través de la matemàtica, i l’articulista ens en parla i el reivindica”. En efecte, el reivindicava i l’he tornat a reivindicar. Vaig tenir la sort de tractar personalment Deulofeu i la gran distància d’edat i de coneixements que ens separava no va ser obstacle perquè m’oferís generosa atenció i hospitalitat al seu mas d’Ordis, al qual ell es desplaçava quasi cada dia des del domicili de Figueres amb la intenció de passejar, pensar i feinejar una estona per desentumir la ment i les cames. Al quarto de mals endreços del mas s’hi acumulaven els volums autoeditats i no venuts de la seva Matemàtica de la història, rebuda com una extravagància al moment d’aparèixer. A l’article del 1990 jo començava afirmant: “Deuen sobrar dits

Les meves innocents recerques al voltant del nom d'Astor

El ressò de l’útima novel.la policíaca de Marta Sanz, titulada Daniela Astor y la caja negra (Anagrama), m’ha retornat a les meves velles i encuriosides indagacions al voltant del nom d’Astor. Van sorgir arran de la inclinació per l’obra del renovador compositor argentí Astor Piazzolla, però de seguida em va sorprendre que la paraula, molt poc corrent com a nom de pila, pertanyia alhora a un cognom anglosaxó il.lustre igualment present a Catalunya, al nom català d’un falcó perdiguer i

7 de juny 2013

Reduïm els costos laborals, però els de tots


L’economia està formada pel capital i pel treball. Tots hem comprovat durant els últims anys què vol dir augmentar la productivitat al món del treball: 27 % de la població activa a l’atur, més de la meitat dels joves en edat de treballar sense feina i extensió de la precarietat de contractació. El món del treball ha encaixat en poc temps una reducció draconiana dels costos laborals de les empreses per tal de mantenir o incrementar la seva competitivitat. Ara ens falta saber en què ha consistit la reducció dels costos laborals i l’augment de la

6 de juny 2013

Les dones van votar abans a Espanya que a França

Augmenten últimament els que pensen que Espanya ha estat sempre un irredimible país endarrerit, sobretot en comparació amb els altres d’Europa. Ha estat així amb freqüència, no sempre. Els intents reformistes i modernitzadors també han de comptar. M’hi han fet pensar els comentaris recents sobre el fet que les quatre principals candidates a l’alcaldia de París a les eleccions municipals franceses de l’any vinent seran probablement dones. Encara que pugui semblar estrany, la França contemporània ha anat sempre per darrere d’Espanya en matèria de

5 de juny 2013

Els senglars han arribat nedant a l’illa de Portlligat

Senglars adults amb les seves cries han arribat nedant fins l’illa cadaquesenca de Portlligat i s’hi han instal.lat, tal com ha pogut ser fotografiat aquests dies. Algunes persones s’han estranyat de les habilitats nedadores d’aquests animals, jo no. Fa pocs anys una embarcació zòdiac de vigilància marítima de la Guàrdia Civil va trobar un porc senglar que nedava tres quilòmetres mar endins d'Arenys, després que el temporal registrat tres dies abans arrossegués l’ungulat per la riera de la Tordera i l'animal recorrés uns vint quilòmetres en mar sense defallir. Un cop a bord de la zòdiac, encara li quedaven forces per envestir els rescatadors. Fins èpoques recents aquests nedades de senglar

4 de juny 2013

El fenomen d’Evita Perón encara cueja, allà i aquí

Aquest dimecres 6 de juny s’emet el segon i últim capítol de la minisèrie de TVE i TV3 “Carta a Eva”, dirigida pel realitzador Agustí Villaronga al voltant de la mítica visita que va fer a Madrid i Barcelona Evita Perón el juny del 1947. A un moment de ple aïllament internacional del règim franquista i de severes penúries per a tothom, excepte per als estraperlistes i les fortunes consolidades, la triomfal visita de la “Madona dels descamisats” i antiga vedette va ser organitzada com una “operació d’Estat” i un espectacle de masses. Causaria un impacte del qual

2 de juny 2013

La por del llop i la por del turc

A l’Edat Mitjana es deia que les dues principals pors de la gent eren el llop i el turc. Al món d’avui Turquia ha estat admesa com a candidata a l’adhesió a la Unió Europea des del 1999, tot i que les negociacions d’ingrés es troben paralitzades per manca de condicions democràtiques suficients del règim turc, en ràpid ascens econòmic però també d’autoritarisme i de radicalització de l'integrisme islamista com a nova --i molt vella-- forma de feixisme. Turquia no és una democràcia, però

1 de juny 2013

La distància entre l’esternut i l’orgasme

El repte més ardu de la literatura descriptiva és una cosa tan aparentment senzilla com descriure un esternut de manera comprensible, ajustada a la realitat i rica de tots els seus matisos. Si volem poetitzar-ho una mica, podem canviar l’esternut per un orgasme, de connotacions més àmplies i fàcils de convertir en literatura. Però el principi és el mateix, la dificultat de descriure amb encert fets o situacions que tothom viu, veu o s’imagina en detall sense cap dificultat. Josep Pla va practicar des de jove el descripitivisme literari com una categoria --els apunts amb paper i llàpis sobre allò que veia-- i va sentenciar, després de donar-hi moltes voltes, que observar és més difícil que pensar,

31 de maig 2013

Els 75 anys de la batalla de l’Ebre, que va decidir la guerra

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

El 25 de juliol farà 75 anys que començava la batalla de l’Ebre, la més decisiva de la guerra civil. Va durar fins el 16 de novembre del 1938 i ningú no va comptar els morts. Un cop guanyada per Franco, va decidir llançar-se sobre Catalunya i no encara sobre l’objectiu culminant de Madrid. El govern republicà s’havia traslladat en pes de València a Barcelona des de l’octubre del 1937 i la voluntat de Franco era dur a

24 de maig 2013

Ara ja no volem ser europeus

A la mort de Franco hi havia entre nosaltres un consens social a favor de ser europeus. Es va veure recompensat directament, trinco trinco, amb 100.000 milions d’euros dels fons europeus, arribats a Espanya com el manà entre el 1986 i el 2010. Ara els fons europeus de cohesió van a nous països membres més necessitats i allò que ens arriba de Brussel.les és una draconiana i equivocada política d’austeritat, imposada per Alemanya com a país hegemònic i beneficiari. La Unió Europea ja no és als nostres ulls l’avançada de la democràcia comunitària, sinó l’autoritària madrastra

23 de maig 2013

L’evasió fiscal a Andorra, xavalla de centimets

Aquest article també s'ha publicat a Eldiario.es, secció Catalunya Plural

La Guàrdia Civil de la duana andorrana de la Farga d’en Moles informa que entre l’1 de gener i el 15 de maig s’hi han confiscat 1.966.000 euros a persones que pretenien passar-los sense declarar (el màxim permès és de 10.000 € per persona), la qual cosa significa un 139 % més que en el mateix període de l’any anterior i supera el total del 2012. La majoria eren capitals ocults a Andorra que retornaven a Catalunya, atesa l’actual manca de liquiditat i d’accés al crèdit. La xifra

21 de maig 2013

M’oposo a ennoblir la soledat

Proliferen últimament i arriben als anuncis publicitaris, a les llistes de llibres més venuts i també a la poesia doctrines destinades a prestigiar el fet de viure sol i que tots ens sentim contents i aclimatats amb el que ens ha tocat o hem triat. Algunes persones viuen soles i se senten felices d’aquesta manera, dintre d’una opció perfectament respectable. També ho ha de ser l’opció inversa, per la mateixa raó o amb més raó encara. L’estima de la soledat deu ser, com tot, una qüestió de dosis. L’equilibri no sempre deriva espontàniament de les circumstàncies, sinó que de vegades exigeix un treball interior d’orfebreria, que no és el mateix que la bisuteria.  Allò que desperta la meva aprensió és veure

20 de maig 2013

Els nous bitllets de 5 euros contenen una clau amagada

Els nous bitllets de 5 euros porten a la seva esquerra en transparència (tècnicament en holograma i marca d’aigua) l’efígie de la llegendària deessa grega Europa, que va donar nom al continent, segons la seva representació clàssica conservada a una gerra que s’exposa al Louvre. L’he mirada amb atenció i m’ha semblat veure-hi una clau amagada. Actualment la relació de forces afavoreix els “virtuosos” països germànics del nord i el nou bitllet ha estat presentat en societat precisament a Francfort pel president del Banc