Pàgines

24 de febr. 2016

Acaben de repintar el campanar d’Espolla i ara sembla que glateix

Des de la carretera que hi porta, el poble d’Espolla (Alt Empordà) apareix clarament retallat contra el teló de fons de la serra de l’Albera, com en una postal afortunada. Del perfil del poble en sobresurt, lògicament, el campanar alt i vistent. El teló de fons de la muntanya fosca i la cúpula rosada li donen des de certs angles d’observació un aspecte fàl.lic, al qual alguns hi sumen el topònim mateix del municipi. A d’altres no se’ls acudiria trobar-li o confessar aquest aspecte, això també és cert. Sigui com sigui, el revestiment extern del campanar d’Espolla muta de tonalitat amb el pas abrasiu del temps, tendeix a agrisar-se. De tant en tant el repinten, com acaben de fer ara a càrrec pressupost del Bisbat de Girona i d’un
25% de donacions del poble.
Un cop retirada la bastida dels operaris, la fins ara agrisada torre quadrada amb arcades de mig punt del campanar (aixecada el segle XIX en rajol arrebossat sobre una base romànica) ha reaparegut amb una intensitat viva de color de palla. I la cúpula amb la de carn roja, viva, sanguínia, glatint. 
Les campanes del campanar restaurat repiquen, naturalment. L’allotjament rural del carrer Vilars núm. 10 d’Espolla avisa: “La casa es troba al costat de l’església i el campanar toca els quarts i les hores, tal i com és tradició en molts de pobles de l’Empordà”. 
A mi m’agrada com ha quedat. No em desplauen els colors vius, intensos, francs, que glateixen sense pudícia exagerada. I posats al campanar d’Espolla, encara em desplauen menys. 
Reconec que el canvi sobtat de tonalitat, en comparació amb la progressiva negror dels últims anys, sobta la mirada. També m’agrada que algunes coses sobtin la mirada, sense complexos. Ara, quan hi passo, remiro el campanar d’Espolla encara amb més interès que abans des dels diferents angles possibles, des de la pluralitat de punts de vista de la realitat. I jo diria que glateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada