L’avançat forn solar d’Odelló, el gran desconegut

Un dels centres científics més espectaculars i menys coneguts és el Forn Solar d’Odelló a l’Alta Cerdanya francesa, dels més grans del món, implantat pel Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) gràcies a la durada de la llum solar i la qualitat de l’atmosfera cerdana. Concentra els raigs solars als miralls reflectors orientables desplegats als pendent de la muntanya i els projecta a l’enorme pantalla parabòlica de 40 metres d’alt i 2.000 m2 de superfície. La recerca a altes temperatures té aplicacions a la indústria aeronàutica i aeroespacial, entre d’altres.  El forn solar d’Odelló treballa ara en simulació de condicions de vida a la Lluna, a força de concentrar una temperatura de 3.000 graus sobre regolita (fragments de roca i pols lunar) per

El plaer ciutadà d’anar a estrenar un mercat de barri

Estrenar la reforma d’un dels 40 mercats municipals escampats al llarg dels barris de Barcelona sempre és un plaer ciutadà, per això ahir vam anar a esmorzar a l'acabat d’estrenar mercat de Montserrat Àngela Vinent i jo, els dos autors del llibre Cuines amagades, ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona (Ed. Cossetània, 2020). Aquest mercat en concret va obrir l'any 1960 per donar servei als veïns de Roquetes, Verdum, La Prosperitat i Trinitat Nova, al districte de Nou Barris. La reforma d'ara encara fa olor de nou i vam poder esmorzar a la terrassa assolellada del seu bar, després d’admirar parades flamants com la de Menuts Ramells. Els mercats de Barcelona són una realitat viva

El jaciment arqueològic de Pompeia no para d’oferir novetats

El pioner centre barceloní d’arts digitals Ideal Montjuïc (al pavelló Victòria Eugènia de la Fira) acaba d’obrir fins el mes de setembre l’exposició immersiva “Els últims dies de Pompeia”, guardonada com a Millor Exposició 2024 per National Geographic, després del seu èxit a Londres i Madrid. Pel seu cantó, la realitat del jaciment de Pompeia no para d’oferir novetats. Sepultat pel volcà Vesuvi l’any 79 dC, ja tenia 2,6 milions de visitants anuals quan el 2014 el govern italià va decidir invertir-hi 105 milions d’euros per dinamitzar les excavacions i frenar la “segona destrucció” del pas del temps. Tarragona està agermanada amb Pompeia, però els

Perpinyà es manté a l’extrema dreta com una fatalitat

Vaig pensar que es parlaria una mica més entre nosaltres de la ciutat de Perpinyà quan l’any 2020 va ser la més gran de França (120.000 habitants, 450.000 amb l’àrea metropolitana que engloba de facto) a elegir un alcalde d’extrema dreta en la persona de Louis Aliot. Em vaig equivocar. Ahir diumenge Louis Aliot va ser reelegit, sense ni tan sols necessitar segona volta (participació electoral de només 48%), i quasi ningú s’ha pres la molèstia d’intentar entendre'n les causes. La capital del Rosselló nord-català, tan a prop i tan lluny! El periodista Antoine Gasquez, redactor en cap de La Semaine du Roussillon, fa a l’última edició un eloqüent balanç de la inactivitat, l’immobilisme d’Aliot com a

Escanyar amb sadisme Cuba és un fet indigne, roí, inacceptable

L’embargo comercial aplicat pel govern dels Estats Units contra Cuba data de 1960, després que el castrisme nacionalitzés les empreses nord-americanes. Fins ara l’havia pogut esquivar, amb dificultat creixent, per l'ajuda soviètica i veneçolana. Ara la penúria és dramàtica, insostenible i propícia a la revenja nord-americana i de la populosa colònia de cubans expatriats. El castrisme residual al govern repeteix que vol negociar amb Washintgon, sempre que es respecti la sobirania de l’illa. Això és una condició que fa riure el president Donald Trump, convençut que pot forçar el canvi de regim cubà amb un simple sospir, com no havia aconseguit Estats Units durant les set dècades anteriors. Però últimament ha comprovat a Veneçuela o

La crítica musical ben tocada també existeix, però poc

A les pàgines de Cultura del setmanari parisenc Le Nouvel Observateur (ara l’Obs a seques) hi busco com una delícia les curtes crítiques de música clàssica sense pèls a la llengua de Philippe Cassard, veterà concertista de piano i comentarista radiofònic de l’emissora France Musique. Són una delícia perquè estan molt ben escrites i diuen sense embuts quan un concert o un enregistrament no li han agradat. L’altre dia escrivia a la titulada “Dret de fuga”: “Els funàmbuls narcisistes s’atreveixen a tot, això se’ls ha de reconèixer. Vikingur Olafsson ha guanyat un públic i es complau en la provocació de pacotilla. La seva sonoritat és d’una lletjor

La “Mediterrània” de Maillol torna a ser aquests dies a Barcelona

L’actual exposició a la Pedrera de Barcelona sobre el moviment artístic parisenc de l’any 1900 anomenat dels Nabís (profetes en hebreu) desplega quadres de Pierre Bonnard i Édouard Vuillard, però també la cèlebre escultura “Mediterrània” del banyulenc Aristides Maillol (foto adjunta). La versió original en guix de “Mediterrània” val la visita. És l’obra més representativa de l‘artista nord-català, l’escultor europeu més valorat del seu moment després de Rodin. Un exemplar en bronze de “Mediterrània” ja va figurar a l’exposició dedicada a Maillol pel Museu Frederic Marés el 2015 i també a l’antològica muntada el 1979 a la Casa Macaya

El ritual del ditet d’armanyac i el relleu generacional al Motel Empordà

Paula Subirós Payan té 19 anys, estudia a l’Escola d’Hostaleria de Girona i ajuda la família alguns dies al Motel Empordà de Figueres i a l’Almadraba Park Hotel de Roses. És una de les besnetes del fundador Josep Mercader, neta del director Jaume Subirós i filla del cap de cuina Jordi Subirós. Quan l’hi trobo la saludo de seguida perquè tinc la callada certesa que l’únic equivalent terrenal de la vida eterna és que tinguin relleu generacional les coses ben fetes, que guanyin d’aquesta manera la batalla contra el pas del temps i hi afegeixin les qualitats noves de cada època. El títol del meu llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable es refereix precisament a això: també pot haver-hi amors estables i transmissibles. Al final del dinar d’ahir divendres, després de presentar amb Joan Armangué a la premsa entre aquestes parets el nostre nou llibre Converses de sobretaula al Motel, vaig demanar si era possible que el ditet d’armanyac de la sobretaula que prenem ritualment ens el servís a la copa aquesta vegada Paula Subirós. El cap de sala Joan Manté va ensenyar-li amablement com fer-ho, com agafar la pesada ampolla magnum, com decantar-la lentament davant del client, com mesurar

Acaba de sortir el nostre llibre “Converses de sobretaula al Motel”

Editorial Gavarres acaba de publicar a la col.lecció Narratives el llibre Converses de sobretaula al Motel, al qual Joan Armangué i jo passem a net les nostres tertúlies habituals després del dinar mensual que mantenim amb altres amics comptats a l’establiment que ens acull i ens incentiva. L’economista Joan Armangué va ser alcalde socialista de Figueres de 1995 a 2007. Pel meu cantó, vaig publicar a la mateixa col.lecció el llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable sobre l’hospitalitat d’aquesta casa. Ara intentem defensar l’art de la conversa a través d’una panoràmica informada, viscuda, concreta, pràctica i comprensible sobre la societat d'ara. Al pròleg del llibre, l’escriptor Sebastià Roig diu: “Avui més que mai cal reivindicar el dret de parlar amb calma, cordialitat i respecte, i fer-ho ben entaulats, si pot ser. Hem d’exigir discussions amb cos i ànima, debats amb suc i bruc, ben carregadets d’opinions, arguments i dades objectives, Armangué i Febrés han sargit un llibre important que convé llegir a poc a poc. D’aquest llibre, tothom n’extraurà algun element valuós”.  Es presenta el 14 de març a les 18h al Centre Sport de Figueres, el 19 de març a la Llibreria 22 de Girona, el 24 de març a la llibreria Ona Pau Claris de Barcelona, el 4

Última hora: han arribat les primaverals favetes a la menta al Motel

 

Els francesos han fet famosa la campanya anual “Le beaujolais nouveau est arrivé” quan posen a la venda el vi novell el tercer dijous del mes de novembre, tot i que de beaujolais n’hi ha de bons, regulars i mediocres, com a tot arreu. Aquí la data de l'any assenyalada és el dia de primers de març en què les favetes tendres de primavera acabades de collir comencen a ser servides a la taula del Motel Empordà de Figueres, des de 1973. Aquesta setmana ja han arribat a la carta de l'establiment. És un dels plats més deliciosos i filosòfics, una síntesi rodona de l’art de la renovació culinària que practica aquest establiment. Les continuo demanant

Editat el nou llibre “Els Mateu de Peralada, orgull i prejudici”

Acaben d’editar a la col.lecció Perfils Empordanesos de l’editorial Cal.lígraf el meu llibre Els Mateu de Peralada, orgull i prejudici al voltant d’aquesta família de pròspers industrials barcelonins que el 1923 van comprar el castell de Peralada per convertir-lo en aparador de prestigi, amb col.leccions d’art i jardins a la francesa. De fet, el castell i els seus jardins ja havien estat restaurats prèviament pels tres germans Rocabertí Dameto, hereus del títol i les propietats del comtat de Peralada. A la mort de tots tres sense descendència directa, va ser posat a la venda i adquirit pels Mateu. L'hereu Miquel Mateu i la seva dona Júlia Quintana van tenir una filla única, Carme Mateu, casada amb Artur Suqué. Aquest últim va obtenir del govern de la Generalitat pujoliana la concessió dels casinos de joc a Catalunya. El llibre repassa la història amb capítols com: De Llinars del Vallès al holding, La Hispano Suiza, pioners de l’automòbil, Miquel Mateu hereta el negoci i el castell, La família Costa, tres generacions de majordoms; Els Rocabertí, primers restauradors de Peralada, El paper del veí castell de Requesens, Guerra Civil i represa dels negocis, Batalla de les bombolles, derrota del xampany català; Els casinos de joc al rescat, El “cas Casinos” als tribunals, Nova polèmica als terrenys de la platja del