El ritual del ditet d’armanyac i el relleu generacional al Motel Empordà

Paula Subirós Payan té 19 anys, estudia a l’Escola d’Hostaleria de Girona i ajuda la família alguns dies al Motel Empordà de Figueres i a l’Almadraba Park Hotel de Roses. És una de les besnetes del fundador Josep Mercader, neta del director Jaume Subirós i filla del cap de cuina Jordi Subirós. Quan l’hi trobo la saludo de seguida perquè tinc la callada certesa que l’únic equivalent terrenal de la vida eterna és que tinguin relleu generacional les coses ben fetes, que guanyin d’aquesta manera la batalla contra el pas del temps i hi afegeixin les qualitats noves de cada època. El títol del meu llibre Motel Empordà, elogi de l’amor estable es refereix precisament a això: també pot haver-hi amors estables i transmissibles. Al final del dinar d’ahir divendres, després de presentar amb Joan Armangué a la premsa entre aquestes parets el nostre nou llibre Converses de sobretaula al Motel, vaig demanar si era possible que el ditet d’armanyac de la sobretaula que prenem ritualment ens el servís a la copa aquesta vegada Paula Subirós. El cap de sala Joan Manté va ensenyar-li amablement com fer-ho, com agafar la pesada ampolla magnum, com decantar-la lentament davant del client, com mesurar

el contingut de la copa i com comunicar al comensal l'anyada en concret d'aquell Bas Armagnac Laverdolive. La Paula se'n va sortir molt bé  i jo vaig experimentar internament, per un instant, allò que acabo de dir sobre amors estables i transmissibles.