L’amic rossellonès Jordi Barre i la nit on va fugir ara fa 15 anys

El 1982 vam publicar amb René Grando i Jaume Queralt, col.legues del diari perpinyanès L’Indépendant, el llibre Vous avez la mémoire courte sobre la Retirada republicana de 1939, de la qual encara se’n parlava ben poc. Ho vam celebrar amb una festa d'amics al poble de Fenolleda i ens va sorprendre veure-hi arribar un camió. Era el voluminós equip  de so de l'estimadíssim cantant rossellonès Jordi Barre i el seu grup. Ens volia cantar en perfectes condicions “La nit on vam fugir” (lletra de Joan Cayrol). D’aquella festa fa molts anys, però no l’oblido. Vaig gaudir de l’hospitalitat a casa de Jordi Barre i la seva dona Dadà Barre a Montoriol. Vaig assistir el 7 d’abril de 2009 al multitudinari concert al Palau de Congressos de Perpinyà per celebrar els seus 90 anys damunt l’escenari i en actiu. L’agost següent el vaig tornar a entrevistar a Montoriol i em deia: “Som nascut així, som viscut així, sempre tinc el cor que batega per qualcús. Sense amor ja seria mort. Possiblement per això les tres quartes parts del públic plora amb les meves cançons. Es pot pas explicar, això!”. Va morir el 16 de febrer de 2011. Aquests dies l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC) reedita un llibre amb els seus textos i el diari L’Indépendant obre una exposició per recordar els 15 anys transcorreguts sense ell, aquella nit on va fugir.