Centenari de Josep Mercader al Motel amb nets, besnets i rebesnets

Dijous el Motel Empordà de Figueres va invitar 200 d’amics a celebrar el centenari de la naixença del fundador Josep Mercader i els 65 anys de vida de l’establiment. Ho va fer amb un sopar que constituïa una mostra de lluïment de la capacitat d’innovació dintre de la llarga continuïtat de la cuina i l’hospitalitat de la casa, i també una expressió massiva de l’amor estable que li dispensa la clientela. Durant tots aquests 65 anys hi ha treballat Jaume Subirós, que va rellevar el seu sogre Mercader a la mort prematura del fundador. Ara hi treballen també fills i netes de Jaume Subirós i Anna M. Mercader. A l'hora del pastís monumental, també va

La Venus de casa meva que comparteixo amb el museu del Louvre

Arran d’un viatge a Itàlia vaig comprar el cartell de l'exposició “Del Tiziano al Greco: per la storia del manierismo a Venezia 1540-1590”. Reprodueix quasi a mida natural el quadre “Venus i l’amor”, del pintor holandés Lambert Sustris, un dels ajudants del taller venecià de Tiziano. Presenta una reclinada Venus nua que juga amb dos coloms blancs situats a terra mentre un puto (en italià un angelet, un cupidó) li ensenya la seva fletxa (foto adjunta). L’artista es va entretenir a pintar els detalls del luxós divan sobre el qual jau la Venus, el drapejat del cortinatge de fons i un horitzó amb elements arquitectònics i paisatgístics. Vaig enrotllar el cartell curosament al moment de comprar-lo i

Absort i poc quiet al Louvre davant del ballet de visitants

Als museus la decisió més recomanable és seure i mirar desfilar la fugacitat del món amb un posat absort que no s'ha de confondre amb la quietud. Sempre torno al Louvre, amb motiu precís o sense. Les peces ja les conec, però renovo l'itinerari. Remiro la Victòria de Samotràcia, i amb això en tindria gairebé prou. La glorieta amb claror natural que ocupa la Venus de Milo permet voltar la peça als mateixos nombrosos visitants que la Gioconda, i brinda els mateixos interrogants sobre la capacitat de seducció de l’art clàssic. De bon matí faig la cua d’entrada al Louvre, quan a l’estiu acaba de clarejar o a l’hivern encara fa fosc amb una temperatura impertinent. La piràmide d’acer i vidre,