L’últim llibre de Quim Curbet, una delícia a culleradetes

La lectura de l’últim llibre de Quim Curbet, titulat Apunts de saviesa prescindible (Edicions Cal.lígraf), m’ha fet passar una tarda feliç, i això només ho puc agrair a algunes de les novetats editorials que es fan i desfan. M’ha recordat de seguida l’èxit internacional d'El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs, de Philippe Delerm, que va donar lloc a un gènere. Estic convençut que Delerm envejaria el capítol “L’elegància de la lletra i”, del publicat ara per Quim Curbet. L’extrema fragmentació temàtica (molts capítols ocupen amb prou feines una pàgina i mitja) pot desconcertar aquells que hi busquin un argument articulat amb planteig, nus i desenllaç. No, aquest llibre s’ha de llegir d’una altra manera. El plaer es troba en la gràcia narrativa, la ironia que ho fa tot més fluid, l’art d’estirar el fil amb elegància literària. Quim Curbet, després d’escriure una colla d’altres llibres, ha arribat a depurar un estil personal cristal.lí, lubricat, potent. Aquest últim llibre seu planteja un cop més la injusta manca de ressò als mitjans

El famós vi de Banyuls és ben acabat, o quasi

El 1982 el vi de Banyuls va llançar a tot França aquesta campanya publicitària que marcaria època, d’un estil gràfic destinat a rejovenir la imatge d’un vi tradicional, tant de taula com dolç d'aperitiu o de postres. Ho va aconseguir i el 2011 la cooperativa de 700 productors inaugurava un celler ultramodern al Mas Ventós. Les feixes de pedra seca i les vinyes verdes vora el mar que dibuixen el vinyer de Banyuls (Banyuls, Cotlliure, Portvendres, Cervera) presenten ara el descarnat taló d’Aquil.les. El flamant celler del Groupement Interproducteurs Collioure-Banyuls (GICB Terres des Templiers) ha entrat en fallida, amb un deute de 20 milions d’euros. Produïa 35.000 hectolitres l’any 2000 i

Esclata l'escandalosa desinversió a la xarxa ferroviària col.lapsada

M’agradaria que alguna autoritat responsabls (més o menys autoritat, més o menys responsable) del col.lapse de Rodalies reconegués la magnitud de la desinversió de les últimes dècades a aquesta xarxa mentre Catalunya sumava dos milions d’habitants més. També podria reconèxer de passada que la línia de Barcelona a Vic i Puigcerdà té avui el mateix temps de trajecte que quan va ser inaugurada el 1922, que la línia pionera de la costa fins Mataró veu com les onades peten contra els vagons en marxa els dies de temporal de mar i que la inversió a mans plenes (quinze vegades més que a Rodalies) a la flamant xarxa d’alta velocitat l’ha convertida en la més extensa, més cara i menys utilitzada del món. La mateixa retallada s’ha aplicat a altres serveis públics, com la sanitat o l’ensenyament, però el grup reduït de maquinistes de RENFE té més capacitat de pressió –o patent de cors-- que els mestres, metges o infermeres, de manera que es pot

Bob Dylan i Joan Baez de gira compartida, un miracle pendent

Ha resultit ser falsa la notícia viralitzada a les xarxes sobre una gira internacional conjunta de Bob Dylan i Joan Baez al llarg de 2026. Hauria permès creure en el miracle de tornar a ser joves i, també, que algú plantés cara a Donald Trump amb eficàcia escènica i repercussió garantida. Queda pendent de saber si també són falses les notícies de les xarxes sobre una malaltia severa de la cantant de 86 anys, els mateixos que Bob Dylan, o la del contracte de 10 milions de dòlars signat amb Netflix per rodar una sèrie de set epìsodis sobre la seva vida i carrera. En canvi, Bob Dylan ha confirmat la gira nord-americana en solitari que arrenca el 21 de març. Joan Baez va fer la gira internacional de comiat el 2018 i 2019 amb 50 concerts, entre els quals el 24 de juliol d’aquell any a l’Escenari Verd de Donosti amb entrada gratuïta, el 26 de juliol al Festival Jardins Terramar de Sitges, el 27 al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols i el 28 al Teatro Real de Madrid. Joan Baez viu ara retirada a Califòrnia, tot i que té programats alguns concerts locals els

La mimosa de Ceret entra ben ufana a l’era industrial

El microclima assolellat de l’arrecerada vall de Ceret i l’abundància d'aigua dels baixants del Canigó hi afavoreixen de sempre flors, fruites i verdures primerenques. A mitjan desembre hi esclata el lirisme hivernal de les mimoses amb un groc estrident, confiat i enlluernador. La floració es converteix en toc de corneta de la mobilització d’una desena de productors de la Cooperativa Ceret Primeurs, ara integrada a la veïna La Melba, que viu sobretot de l’exportació a París de les cotitzades cireres, préssecs, albercocs, magranes, carxofes, enciams... La seva exportació de mimosa en flor desestacionalitza una mica la feina, genera activitat a un moment buit de la temporada baixa. Les branques florides es converteixen en poms de 150 grams. Cal confeccionar-ne 60 per hora, un per minut, perquè surtin els números i poder servir en pocs dies la comanda de 3.000 poms. La cooperativa ven 3 tones de mimosa en flor per any. Al conjunt del Rosselló se’n comercialitzen 100 tones i als departaments provençals dels Alps Marítims i el Var fins a 1.100 tones anuals. La mimosa s’ha industrialitzat, però encara projecta com abans la llum més viva de l’hivern i la flaire precoç de la primavera. El Museu d’Art

El miracle de la vinya vella de Jordi Esteve i el Celler Rim a Rabós

Ahir vam anar a trepitjar amb delit la vinya vella de Jordi Esteve Xifra i el seu Celler Rim a Rabós (Alt Empordà) com qui entra a un temple centenari, que és exactament el que és. Amb el valor afegit que fa quatre dies era pràcticament morta i ell l’ha feta reviure amb l’única fe que construeix els temples centenaris, és a dir, l‘esforç humà i la confiança en els miracles terrenals. Ara el seu Celler Rim produeix de 10.000 a 15.000 ampolles per any de vi natural, principalment l’anomenat Sarau (blanc i negre). Ahir vam tastar la delícia matinal del blanc escumós Tot Fermenta, acompanyat per la conversa d’un enamorat de l’Albera i pels embotits de fabricació pròpia (el porc anual l’engreixa a una granja de

El senyor Subirós estima l’ametller que floreix abans que tots

Fa més de cinquanta anys que hi passa diàriament  amb el cotxe i té comprovat que aquest vell ametler monumental treu les primeres flors al voltant de la festa de Reis, abans que tots els altres de la contrada, just a l’entrada del poble de Palau-saverdera (Alt Empordà). Fa tants anys que l’observa amb precisió que l’ametller s’afanya a florir a primers de gener per satisfer la fe del senyor Subirós. Jo també tinc un ametller afillat al cim del Coll de Banyuls que encarna als meus ulls tota una vida d’observar-lo, per això entenc la seva fixació i li pregunto sempre amb impaciència després de Cap d’Any com té l’ametller primerenc. Ahir m’hi va portar a comprovar-ho de prop. En efecte, havien borronat les primeres flors. Encara que haguéssim de fer marrada amb el cotxe, el fet s’ho valia. Aquest arbre no ha estat alimentat només per la riera que corre als seus peus ni pel microclima arrecerat del fondal on creix. S’ha nodrit sobretot de la mirada afectuosa, puntual i  perseverant de Jaume Subirós en els seus desplaçaments quotidians al volant del cotxe entre els dos establiments de la família que ell regenta: el Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses. És un ametller mimat per

El monument escultòric al cul, com un xiprer més

Em dirigia a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i em vaig entretenir als jardins del davant, a la cruïlla del carrer Marina amb l’avinguda Icària, atret per l’estàtua de set metres d’alt de l’escultor Eduardo Úrculo titulada “A Santiago Roldán”, com recorda una placa a la seva base. L’escultor Úrculo tenia un cognom predestinat i la va qualificar com un “homenatge al cul”, tema freqüent i admiratiu de la seva obra escultòrica i pictòrica. Dos anys després, va aixecar-ne un altra similar, anomenada Culis monumentalibus, també per encàrrec municipal davant del teatre Campoamor a la vetusta Oviedo. Sobre la misteriosa relació entre el cul i la memòria de Santiago “Curri” Roldán (l’economista presidia el Holding

M’agradaria que els meus fills visquin en democràcia, no a Trump

El sistema democràtic es veu atacat per l’imperialisme agressiu dels Estats Units i Rússia, la superioritat comercial de Xina, la irresponsabilitat sanguinària de Netanyahu, etc. La democràcia, en comptes de la llei de la selva, representa un model polític valuós. La classe dirigent europea ha de creure en la capacitat de reaccionar i no obrir pas a l’extrema dreta. La intervenció militar dels Estats Units a Venezuela és terrorisme d’Estat i la reacció dels governs europeus no pot ser tímida, tampoc davant la invasió russa d'Ucraïna. La impopularitat a casa nostra de la participació del govern de José M. Aznar a la guerra d’Iraq al costat de Bush Jr. li va costar la majoria obtinguda a les anteriors eleccions, igual com les mentides arran de l’atemptat gihadista d’Atocha li costarien les següents. L’opinió pública té el seu pes i ha de mostrar-lo. Necessitem un rearmament moral de la democràcia, reaccionar i plantar cara, si volem

El restaurant l'Escola de Riumors, petita joia amagada

Als locals de l’antiga escola convertida en centre cívic de la petita localitat interior de Riumors (250 habitants), a 11 quilòmetres de Figueres, l’Ajuntament ha arrendat el bar-restaurant al cuiner Sergi Faro Costa. Amb l’ajuda de Sònia a la sala, hi ha començat a servir petites meravelles. Nascut i criat a Peralada, net de l’últim majordom del castell-casino, Sergi Faro ha rodat món abans d’instal.lar-se pel seu compte. No us deixeu enganyar pels preus econòmics, és cuina de primera. Al costat dels plats i menús habituals, surten joies com els lletons de xai cuinats amb una salsa de bressa i un pensament de cacau, per posar un exemple. Serveix esmorzars de forquilla i també actua de bar del poble. Els restaurants oberts per joves cuiners sense