Plega una altra institució històrica dels cafès de Perpinyà

Ahir divendres va tancar les portes per decisió judicial de suspensió de pagaments l’històric Cafè de la Poste, al peu del Castillet de Perpinyà. La capital rossellonesa sempre ha estat una ciutat de grans cafès amb terrasses afavorides per la meteorologia, convertits en cèntriques institucions de trobada. Als cafès de la Llotja, del Castillet, la plaça Aragó o la plaça de la República (abans del Mercat) s’hi podien veure desfilar a algun moment del dia tots els elements de la vida ciutadana. El venerable Cafè de la Poste va canviar de mans el 2022, amb els quarts gerents successius després de la jubilació el 2016 de la família Vila, que el regentava des de 1952 (el pare Salvador Vila i tot seguit el fill Robert i

Un llibre creix sota l’Arbre de la Llibertat a la plaça de Llançà

Ahir dissabte el periodista i escriptor Francesc Cruanyes (al centre de la foto) va encapçalar a la Casa de Cultura de Llançà la presentació número 20 del llibre Converses de sobretaula al Motel. Diàleg sobre l'Empordà i el país d'avui (editorial Gavarres), que hem escrit Joan Armangué i jo. A la sortida de l’acte vam voler fer-nos la foto al peu del venerable Arbre de la Llibertat que presideix la plaça major del municipi des de 1870. El fet de plantar un “arbre de la llibertat” amb vocació monumental a la plaça de múltiples localitats va ser el segle XIX una tradició procedent de la Revolució francesa, adoptada pels moviments republicans i federals. El plàtan de Llançà ha arrelat de manera

Hi ha noms adorables, al marge de l’interès del contingut

Confesso que no vaig entrar-hi, el producte que ofereix aquest establiment de la plaça Missori de Milà no m’interessava. En canvi, el nom em va semblar adorable. Es tracta de la fusió d’una anterior Llibreria Ecumènica fundada el 1968 amb una altra Llibreria Esotèrica. S’ha especialitzat en allò que el seu nom indica clarament. Al manifest fundacional l’establiment proclama que “va ser determinant per a l’apertura intel.lectual i l’evolució del seu pensament l’adhesió a la maçoneria, que va reforçar una visió fundada en el diàleg, la recerca simbòlica i el coneixement com experiència compartida. La recerca s’ha estès a filosofies orientals, simbolisme, misteri de les religions i

1906: Vaga històrica de transbordadores de taronges a la frontera

Dissabte vinent 24 d’octubre el municipi de Cervera de la Marenda commemora els 120 anys de la vaga de les colles de transbordadores de taronges dels vagons espanyols als francesos a l’estació fronterera, considerada com una de les primeres vagues femenines de la història moderna. Quan el 1878 es va obrir la connexió ferroviària internacional de passatgers i mercaderies, les principals importacions procedents de França eren de maquinària destinada a la indústria tèxtil catalana, mentre que l’exportació era quasi exclusivament de cítrics (taronges, llimones, mandarines), que viatjaven sense cap mena d'embalatge. Els vagons espanyols es col.locaven a Cervera al costat dels francesos i calia traspassar la càrrega a mà dels uns als altres, amb cabassos plens fins a pesar vint quilos. La mà d’obra masculina es trobava ocupada a altres feines i el transbord de les taronges a pes de braços va donar lloc a l’ofici femení de les transbordadores, organitzades pels transitaris que les contractaven. Van arribar a sumar 300 dones de tota la comarca. El febrer de 1906 protagonitzaven una de les primeres vagues femenines per reclamar l’augment que els havien promès tres anys abans de vint-i-cinc cèntims de franc per tona de cítrics que

Anar al supermercat Auchan de Perpinyà també ha canviat molt

Quan va obrir el desembre de 1997 el gran supermercat Auchan de Perpinyà es va produir un allau de compradors sud-catalans enlluernats per la seva extensió hollywoodiana. Les coses han canviat molt aquests últims trenta anys. Ara l’Auchan perpinyanès acaba d’estrenar una reforma de 10 milions d’euros per reduir l’espai de 14.000 a 12.000 metres quadrats, fer-lo més còmode, amb més producte fresc local i una atenció més personalitzada a carnisseria, xarcuteria, peixateria, formatgeria, pastisseria, etc. L’empresa és una multinacional familiar francesa amb 58 sucursals Alcampo a Catalunya-sud i 527 arreu d’Espanya. No es tracta del centre comercial més extens de Perpinyà. El guanya el Carrefour de 45.000 metres quadrats a la ruta de Canet, amb 40 botigues associades, però l’Auchan de la Porta d’Espanya, amb 60 botigues annexes, és el més conegut. La seva “reforma integral” marca tendència enfront de la rivalitat comercial de la Jonquera, concentrada en alcohol, tabac, benzina i algunes marques de roba per les clares diferències subsistents en matèria de fiscalitat i legislació

Què farem, ara, sense els taps de Cadaqués de can Cabrisas?

És una pèssima notícia que plega per jubilació la pastisseria Cabrisas de Cadaqués, la dels cèlebres taps dolços que va inventar fa dos segles i continuava venent amb èxit, com una variant del babà al rom, un pa de pessic esponjat per l’almívar que el fa lleuger, únic. El seu peix de nata era menys famós, però encara més fi. La pastisseria Cabrisas va obrir-la el rebesavi Joan Baptista Cabrisas prop de l’església de Cadaqués, posteriorment traslladada arran de la platja, a l’actual emplaçament de la plaça d'Es Portal (la del banc del Si no fos). A l’obrador i la botiga s’hi ha rellevat cada generació de la mateixa família: Sebastià Cabrisas

Ningú contempla avui els Trofeus de Pompeu al cim del Portús

El grec Estrabó diu al tractat Geographia que el temple d’Afrodita a l’extrem litoral pirinenc i els trofeus de Pompeu al Coll de Panissars del Portús (simulació adjunta) marcaven el límit entre Gàl.lia i Hispània. El general Gneu Pompeu Magne havia estat enviat pel Senat romà l’any 77 aC de procònsol a Hispània per lluitar contra el governador romà rebel de la província d’Hispània Ulterior, Quint Sertori, dintre de les habituals lluites entre faccions senatorials. En la seva marxa, Pompeu va fundar l’oppidum de Gerunda (Girona) per defensar la ruta amb la Gàl.lia i Roma. L’any 73 aC retornava triomfant a Roma i obtenia el càrrec de cònsol. Va voler glorificar la seva campanya a Hispània amb un monument dedicat a les  victòries obtingudes,

Un premi nacional llargament treballat a l'incansable Jaume Subirós

El Premi Nacional de Gastronomia concedit ahir a Jaume Subirós, l'ànima del Motel Empordà de Figueres, arriba 65 anys després que hi entrés a treballar als 11 anys i 47 anys després que n’assumís la direcció a la mort prematura del seu sogre, el fundador Josep Mercader. Malgrat aquesta llarga seqüència de temps, el premi el troba en plena activitat, als seus 77 anys. Els clients el saluden cada dia al menjador del Motel, en plena feina. Durant l’estiu es desdobla diàriament al segon establiment de la família, l’Almadraba Park Hotel de Roses, quasi com un miracle d’ubiqüitat. És un home desproveït de pompa, revestit amb la poètica dels detalls. Va tenir la gentilesa d’escriure el pròleg al llibre que li vaig dedicar: Motel Empordà, elogi de l’amor estable (ed. Gavarres 2024), representat a la coberta per la destresa de la mirada del dibuixant Àngel del Pozo (foto adjunta). La innovació dintre de la continuïtat és la seva gran aventura, l’amor estable del talent aplicat al luxe artesà, l’amabilitat com a conducta consolidada, la creativitat sense escarafalls, el pulcre confort i l’acollida hospitalària, la seguretat de veure’s sorprès positivament cada vegada a taula. Jaume Subirós dirigeix tant la cuina com la sala i

L'envejable vitalitat post-mortem del tren Talgo abolit

Els Talgo van suposar a partir de 1969 l’única modernitat de Renfe, que vergonyosament els va suprimir arran de la caríssima implantació de l’AVE. La patent del sistema Talgo (amplada variable d’eixos dels vagons a través d’una operació senzilla i ràpida als intercanviadors endegats a les estacions frontereres), va permetre no haver de canviar de tren per continuar viatge cap al continent europeu. Aquell any s’estrenava el Talgo diürn directe entre Barcelona, Ginebra i Zurich, el 1974 entre Barcelona i París, i el 1989 entre Barcelona i Milà. Van ser suprimits el 2010, arran de l’arribada de l’AVE, que no cobreix ni de lluny el mateix servei. La companyia Talgo continua fabricant material

Els temporals que fan mal són de llevant, no pas de tramuntana

Els temporals de llevant, les llevantades tardorals, són el rampell violent d’aquest mar. Escoltar-ne el bramul i contemplar-los inofensivament instal.lats a l’interior d’algun punt d’observació ben triat es converteix en un espectacle de cels turmentats i renegrits, pluges assotades pel vent, onades convertides en muntanyes roncadores que es rebolquen en un terrabastall sense escapatòria. Els temporals que fan mal són els de llevant, no pas de tramuntana. Els dies de tramuntana, lluminosa i energètica, tothom sap perfectament els racons redossats on no n’hi arribava ni una ramiola i hi domina la calidesa del sol malgrat el vent imperant. La llum límpida de tramuntana neteja l’aire, el deixa pur,