Ahir divendres va tancar les portes per decisió judicial de suspensió de pagaments l’històric Cafè de la Poste, al peu del Castillet de Perpinyà. La capital rossellonesa sempre ha estat una ciutat de grans cafès amb terrasses afavorides per la meteorologia, convertits en cèntriques institucions de trobada. Als cafès de la Llotja, del Castillet, la plaça Aragó o la plaça de la República (abans del Mercat) s’hi podien veure desfilar a algun moment del dia tots els elements de la vida ciutadana. El venerable Cafè de la Poste va canviar de mans el 2022, amb els quarts gerents successius després de la jubilació el 2016 de la família Vila, que el regentava des de 1952 (el pare Salvador Vila i tot seguit el fill Robert i
la seva dona Marieke). El novembre de 2023 va patir un incendi i quatre mesos d’obres per refer-se’n. Hi he passat moltes hores, hi he concertat moltes cites, hi he mantingut trobades que recordo amb claredat. Els grans plataners que ombregen la terrassa surten a la foto de portada del meu llibre
A tres quarts d’hora de Perpinyà. Aquest estiu ja va plegar el gran Cafè de la Paix de la Plaça Aragó o Palmarium. És com si a Barcelona tanqués el Zurich de la Plaça Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada