L’amistós sol de tardor estimula, alguns dies, les millors converses

Conversar plàcidament al repetell del sol havent dinat amb l’autora d’un llibre acabat de publicar i fer-ho allà mateix on l’ha ambientat i viscut, ha estat el privilegi d’aquest últim cap de setmana amb Llúcia Oliva a la seva casa familiar del Mas Torroella, a Santa Eulàlia de Riuprimer, prop de Vic. El seu recent llibre es titula La revolució amb veu de dona (ed. L’Avenç) i recull el testimoni de set dones durant la Guerra Civil, entre les quals la seva mare i la seva tieta a aquesta casa. El casal fortificat del Mas Torroella està documentat des de l’any 1130, conserva elements arquitectònics medievals i una capella dedicada a sant Antoni Abat (sant Antoni del porquet), al voltant de la qual la gent del municipi

Ens quedem sense la 2ona simfonia de Mahler, l’OBC fa vaga

Sota l’atenta mirada del director general de l’Auditori, Víctor Medem, ahir divendres els músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) es van congregar –vestits de concert, però sense els instruments— a les portes de la sala per comunicar al públic que es declaraven en vaga i que no pujarien a l’escenari per interpretar la programada 2ona simfonia de Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció. Els responsables de l’Auditori van deixar que el nombrós públic d’aquesta obra simfònico-coral omplís les seves localitats i que els cantaires de l’Orfeó Català sortissin a escena. Un cop tothom instal.lat, excepte els músics que es mantenien a la porta, la megafonia va anunciar

Fascinació pels líquens, vistos com la flor més atractiva

Uns amics m’han sorprès en dir-me que una de les plantes que estimen més del seu jardí són els líquens arrapats al tronc dels pins i la sperfície de les pedres. Vistos amb una nova mirada, he entès que els líquens  poden ser tan atractius com qualsevol altra planta o flor. Es tracta dels organismes vius més resistents. La seva associació simbiòtica entre fong i alga colonitza la cara humida dels troncs i les pedres, amb gran capacitat d’adherència i una resistència a la dessecació que els permet sobreviure més que totes les altres plantes. És la senzillesa convertida en superioritat. La capacitat de fotosíntesi de l’alga aporta nutrients al fong. Sumada a l’alimentació aèria (minerals dissolts a l’aigua de pluja) i

Si els inques o els asteques haguessin conquistat Europa

Fa pocs anys una de les novel.les premiades de la rentrée literària francesa va ser la de Laurent Binet titulada Civilizations (traduïda al català a Edicions de 1984), que capgira la realitat de la història i descriu la conquesta d’Europa l’any 1531 per part del rei inca Atahualpa. Després de desembarcar-hi només hi troba guerres religioses i dinàstiques, poblacions afamades, barbaritats de la Inquisició i monarquies amenaçades per les incursions dels turcs. L’anterior novel.la de Laurent Binet, La setena funció del llenguatge, era un thriller politico-filosòfic al voltant de la mort en circumstàncies sospitoses del semiòleg Roland Barthes.

La joia de reveure el Canigó els dies de llum afortunada

Dimarts van caure cinc centímetres de la primera enfarinada al cims pirinencs, però la neu no ha pres i ahir divendres el cim del Canigó encara no lluïa l’edredó d’hivern. Sempre que deixo enrere el municipi del Voló camí de Ceret al volant del cotxe, m’aturo a l’apartador de la rotonda de la carretera local, al peu del cartell que indica l’entrada a la comarca del Vallespir. Aquest punt ofereix una vista majestuosa del massís del Canigó. Baixo del cotxe i m’hi encanto uns instants reverencials. L’atmosfera de cada dia varia i només el vent de tramuntana dibuixa amb claredat a l'horitzó la silueta de la muntanya sovint enteranyinada. Tant se val, la meva

Allò que no expliquen els mil.liaris de la Via Augusta romana

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès va instal.lar el 2018 trenta mil.liaris explicatius sobre el pas de la Via Augusta romana per la comarca, per on discorria el traçat general entre Cadis i Roma. La romanització es veu avui magnificada en detriment dels anteriors ocupants ibers del territori, tot i que els romans signifiquessin una nova etapa de modernitat, l’aplicació del dret romà, l’aprenentatge de noves tècniques i un conjunt de beneficis, sempre acompanyats per la crueltat dels enfrontaments bèl·lics i la crua explotació de l’esclavatge. El bel.licós Imperi romà va demostrar una gran capacitat de subordinar altres pobles,

Les tres llibreries basilicals en ple centre de la ciutat de Milà

El centre de Milà manté tres grans llibreries en activitat dintre d’un curt radi de 50 metres de distància, obertes els set dies de la setmana. Sota les arcades de la plaça del Duomo, el megastore Mondadori de cinc pisos, obert el 2007, amb 100.000 llibres a la venda, bar, premsa discos, papereria i petita electrònica. A la veïna galeria Vittorio Emanuele II, la llibreria Feltrinelli va ampliar-se el 2015 amb l’espai de l’antiga botiga de discos Ricordi. A la mateixa galeria, la vella llibreria Rizzoli va ser reformada el 2014 per convertir-se en una de les més boniques del món (foto adjunta), dos anys abans que l’empresa editorial fos absorbida per la Mondadori de l’inevitable Silvio Berlusconi. Es tracta de tres llibreries basilicals, reflex de la potent indústria editorial italiana i dels índex de lectura del país. L'amplíssima oferta d'aquests establiments atabala amb facilitat i satura amb rapidesa. L’alternativa pràctica és buscar els racons menys massius de cadascuna de les tres llibreries, els petits cops amagats que també contenen. Fins fa poc la Feltrinelli oferia còmodes butaques entre les lleixes per descansar i fullejar a voluntat qualsevol dels llibres, ara les ha suprimides sense pietat. El megastore

Plega una altra institució històrica dels cafès de Perpinyà

Ahir divendres va tancar les portes per decisió judicial de suspensió de pagaments l’històric Cafè de la Poste, al peu del Castillet de Perpinyà. La capital rossellonesa sempre ha estat una ciutat de grans cafès amb terrasses afavorides per la meteorologia, convertits en cèntriques institucions de trobada. Als cafès de la Llotja, del Castillet, la plaça Aragó o la plaça de la República (abans del Mercat) s’hi podien veure desfilar a algun moment del dia tots els elements de la vida ciutadana. El venerable Cafè de la Poste va canviar de mans el 2022, amb els quarts gerents successius després de la jubilació el 2016 de la família Vila, que el regentava des de 1952 (el pare Salvador Vila i tot seguit el fill Robert i

Un llibre creix sota l’Arbre de la Llibertat a la plaça de Llançà

Ahir dissabte el periodista i escriptor Francesc Cruanyes (al centre de la foto) va encapçalar a la Casa de Cultura de Llançà la presentació número 20 del llibre Converses de sobretaula al Motel. Diàleg sobre l'Empordà i el país d'avui (editorial Gavarres), que hem escrit Joan Armangué i jo. A la sortida de l’acte vam voler fer-nos la foto al peu del venerable Arbre de la Llibertat que presideix la plaça major del municipi des de 1870. El fet de plantar un “arbre de la llibertat” amb vocació monumental a la plaça de múltiples localitats va ser el segle XIX una tradició procedent de la Revolució francesa, adoptada pels moviments republicans i federals. El plàtan de Llançà ha arrelat de manera

Hi ha noms adorables, al marge de l’interès del contingut

Confesso que no vaig entrar-hi, el producte que ofereix aquest establiment de la plaça Missori de Milà no m’interessava. En canvi, el nom em va semblar adorable. Es tracta de la fusió d’una anterior Llibreria Ecumènica fundada el 1968 amb una altra Llibreria Esotèrica. S’ha especialitzat en allò que el seu nom indica clarament. Al manifest fundacional l’establiment proclama que “va ser determinant per a l’apertura intel.lectual i l’evolució del seu pensament l’adhesió a la maçoneria, que va reforçar una visió fundada en el diàleg, la recerca simbòlica i el coneixement com experiència compartida. La recerca s’ha estès a filosofies orientals, simbolisme, misteri de les religions i

1906: Vaga històrica de transbordadores de taronges a la frontera

Dissabte vinent 24 d’octubre el municipi de Cervera de la Marenda commemora els 120 anys de la vaga de les colles de transbordadores de taronges dels vagons espanyols als francesos a l’estació fronterera, considerada com una de les primeres vagues femenines de la història moderna. Quan el 1878 es va obrir la connexió ferroviària internacional de passatgers i mercaderies, les principals importacions procedents de França eren de maquinària destinada a la indústria tèxtil catalana, mentre que l’exportació era quasi exclusivament de cítrics (taronges, llimones, mandarines), que viatjaven sense cap mena d'embalatge. Els vagons espanyols es col.locaven a Cervera al costat dels francesos i calia traspassar la càrrega a mà dels uns als altres, amb cabassos plens fins a pesar vint quilos. La mà d’obra masculina es trobava ocupada a altres feines i el transbord de les taronges a pes de braços va donar lloc a l’ofici femení de les transbordadores, organitzades pels transitaris que les contractaven. Van arribar a sumar 300 dones de tota la comarca. El febrer de 1906 protagonitzaven una de les primeres vagues femenines per reclamar l’augment que els havien promès tres anys abans de vint-i-cinc cèntims de franc per tona de cítrics que

Anar al supermercat Auchan de Perpinyà també ha canviat molt

Quan va obrir el desembre de 1997 el gran supermercat Auchan de Perpinyà es va produir un allau de compradors sud-catalans enlluernats per la seva extensió hollywoodiana. Les coses han canviat molt aquests últims trenta anys. Ara l’Auchan perpinyanès acaba d’estrenar una reforma de 10 milions d’euros per reduir l’espai de 14.000 a 12.000 metres quadrats, fer-lo més còmode, amb més producte fresc local i una atenció més personalitzada a carnisseria, xarcuteria, peixateria, formatgeria, pastisseria, etc. L’empresa és una multinacional familiar francesa amb 58 sucursals Alcampo a Catalunya-sud i 527 arreu d’Espanya. No es tracta del centre comercial més extens de Perpinyà. El guanya el Carrefour de 45.000 metres quadrats a la ruta de Canet, amb 40 botigues associades, però l’Auchan de la Porta d’Espanya, amb 60 botigues annexes, és el més conegut. La seva “reforma integral” marca tendència enfront de la rivalitat comercial de la Jonquera, concentrada en alcohol, tabac, benzina i algunes marques de roba per les clares diferències subsistents en matèria de fiscalitat i legislació

Què farem, ara, sense els taps de Cadaqués de can Cabrisas?

És una pèssima notícia que plega per jubilació la pastisseria Cabrisas de Cadaqués, la dels cèlebres taps dolços que va inventar fa dos segles i continuava venent amb èxit, com una variant del babà al rom, un pa de pessic esponjat per l’almívar que el fa lleuger, únic. El seu peix de nata era menys famós, però encara més fi. La pastisseria Cabrisas va obrir-la el rebesavi Joan Baptista Cabrisas prop de l’església de Cadaqués, posteriorment traslladada arran de la platja, a l’actual emplaçament de la plaça d'Es Portal (la del banc del Si no fos). A l’obrador i la botiga s’hi ha rellevat cada generació de la mateixa família: Sebastià Cabrisas

Ningú contempla avui els Trofeus de Pompeu al cim del Portús

El grec Estrabó diu al tractat Geographia que el temple d’Afrodita a l’extrem litoral pirinenc i els trofeus de Pompeu al Coll de Panissars del Portús (simulació adjunta) marcaven el límit entre Gàl.lia i Hispània. El general Gneu Pompeu Magne havia estat enviat pel Senat romà l’any 77 aC de procònsol a Hispània per lluitar contra el governador romà rebel de la província d’Hispània Ulterior, Quint Sertori, dintre de les habituals lluites entre faccions senatorials. En la seva marxa, Pompeu va fundar l’oppidum de Gerunda (Girona) per defensar la ruta amb la Gàl.lia i Roma. L’any 73 aC retornava triomfant a Roma i obtenia el càrrec de cònsol. Va voler glorificar la seva campanya a Hispània amb un monument dedicat a les  victòries obtingudes,

Un premi nacional llargament treballat a l'incansable Jaume Subirós

El Premi Nacional de Gastronomia concedit ahir a Jaume Subirós, l'ànima del Motel Empordà de Figueres, arriba 65 anys després que hi entrés a treballar als 11 anys i 47 anys després que n’assumís la direcció a la mort prematura del seu sogre, el fundador Josep Mercader. Malgrat aquesta llarga seqüència de temps, el premi el troba en plena activitat, als seus 77 anys. Els clients el saluden cada dia al menjador del Motel, en plena feina. Durant l’estiu es desdobla diàriament al segon establiment de la família, l’Almadraba Park Hotel de Roses, quasi com un miracle d’ubiqüitat. És un home desproveït de pompa, revestit amb la poètica dels detalls. Va tenir la gentilesa d’escriure el pròleg al llibre que li vaig dedicar: Motel Empordà, elogi de l’amor estable (ed. Gavarres 2024), representat a la coberta per la destresa de la mirada del dibuixant Àngel del Pozo (foto adjunta). La innovació dintre de la continuïtat és la seva gran aventura, l’amor estable del talent aplicat al luxe artesà, l’amabilitat com a conducta consolidada, la creativitat sense escarafalls, el pulcre confort i l’acollida hospitalària, la seguretat de veure’s sorprès positivament cada vegada a taula. Jaume Subirós dirigeix tant la cuina com la sala i

L'envejable vitalitat post-mortem del tren Talgo abolit

Els Talgo van suposar a partir de 1969 l’única modernitat de Renfe, que vergonyosament els va suprimir arran de la caríssima implantació de l’AVE. La patent del sistema Talgo (amplada variable d’eixos dels vagons a través d’una operació senzilla i ràpida als intercanviadors endegats a les estacions frontereres), va permetre no haver de canviar de tren per continuar viatge cap al continent europeu. Aquell any s’estrenava el Talgo diürn directe entre Barcelona, Ginebra i Zurich, el 1974 entre Barcelona i París, i el 1989 entre Barcelona i Milà. Van ser suprimits el 2010, arran de l’arribada de l’AVE, que no cobreix ni de lluny el mateix servei. La companyia Talgo continua fabricant material

Els temporals que fan mal són de llevant, no pas de tramuntana

Els temporals de llevant, les llevantades tardorals, són el rampell violent d’aquest mar. Escoltar-ne el bramul i contemplar-los inofensivament instal.lats a l’interior d’algun punt d’observació ben triat es converteix en un espectacle de cels turmentats i renegrits, pluges assotades pel vent, onades convertides en muntanyes roncadores que es rebolquen en un terrabastall sense escapatòria. Els temporals que fan mal són els de llevant, no pas de tramuntana. Els dies de tramuntana, lluminosa i energètica, tothom sap perfectament els racons redossats on no n’hi arribava ni una ramiola i hi domina la calidesa del sol malgrat el vent imperant. La llum límpida de tramuntana neteja l’aire, el deixa pur,

El “Corriere della Sera” envelleix com les dames dignes d'abans

Les velles dames dignes no són immunes al pas del temps, simplement ho porten amb elegància. És el cas del diari milanès Corriere della Sera, peça integrant del millor periodisme europeu. La primera vegada que vaig visitar Milà de jovenet estava disposat a renunciar a recórrer el Duomo, la Scala, la Galleria Vittorio Emanuele, la torre Velasca, l’escalinata de la Stazione Centrale, el gratacels Pirellone, el Castello Sforzesco i els canals urbans dels Navigli, però de cap manera no pensava renunciar a visitar la seu del Corriere della Sera a Via Solferino núm. 28, ni que fos de fora. Encara mantinc el costum. L'edifici històric del diari no té externament res de particular, però m’hi aturo com davant d’un monument. La vitalitat de la premsa i les editorials italianes és un espectacle ofert per pocs diners cada dia al quiosc, com un dels atractius del viatge. L’edició internacional del Corriere della Sera que es compra fora d’Itàlia és d’un format reduït, la de debò ofereix cada dia un gruix massís de paper, en el format llençol original de les pàgines, com els bitllets de les lires d’abans. El Corriere envelleix amb elegància milanesa. L'edat l'afeixuga sense

La felicitat: un bicchierino de grappa a qualsevol osteria d'Itàlia

Passar uns dies a Milà ofereix atractius molt diversos, començant per assistir a la representació de La traviata de Verdi al temple de la Scala, però la principal satisfacció de totes ha estat aquest bicchierino de grappa blanca després d’uns excel.lents tagliatelle de la casa “ai fungui freschi” amb afegit de gambeta i tàperes a l’osteria Al Cantinone de Via Agnello. L’aroma, la finesa i el grau d’aquest aiguardent de brisa, destil.lat de les restes (pellofes i pinyols) de premsar el raïm, s’anomena marc en català i francès, grappa en italià i oruxo en gallec. El nom no fa la cosa, la finesa sí. Era un subproducte pobre i hauria decandit com una romanalla de l’antiga vida pagesa si la grappa italiana

L’última fita de frontera, entre Portbou i Cervera, no es mou de lloc

Els alcaldes dels municipis que toquen la frontera amb França estan obligats per la subdelegació del govern espanyol a procedir cada any a la revisió de les fites, mollons, mugues o pedres termeneres que marquen la ratlla divisòria estatal, acompanyats pels alcaldes de l’altre cantó limítrof i les policies respectives. La número 1 es troba a la riba del riu Bidasoa, l’última amb el número 602 és una creu a la paret de la Cova Foradada, entre la Punta de l’Ocell a Portbou i el Cap Cervera. Es tracta d’una cavitat natural de 20 metres de llarg que travessa el promontori litoral, amb un enllosat pissarrenc que a alguns moments de l’any permet el pas a peu sec. Té l’entrada per un Estat i la sortida per