Cambó va ser un mecenes igual com Franco va construir pantans

A algú se li acudiria enaltir la figura del general Franco perquè es va dedicar a construir pantans que eren molt necessaris? Això mateix passa amb Francesc Cambó, un anti-demòcrata que va finançar el bàndol franquista durant la Guerra Civil, actualment lloat perquè també va exercir de mecenes d’algunes iniciatives culturals gràcies a la seva fortuna acumulada mitjançant grans i poc clars negocis internacionals. S’acaba de publicar un llibre sobre la història de la col.lecció Bernat Metge de traducció al català d’autors clàssics grecollatins, que ell va impulsar. El mecenatge cultural de Cambó tenia com a missió amagar-ne un altre: el seu finançament de l’aixecament militar franquista contra la legalitat republicana, mantingut fins el 1939 malgrat que des dels primers compassos de la guerra va demostrar la crueltat amb que pretenia arrasar materialment el teixit social republicà, no només imposar un canvi de govern. El
biògraf Borja de Riquer qualifica l’ajuda econòmica de Cambó a Franco durant la guerra de “notable” i “molt considerable”, encara que l’absència de documents no permeti sustentar xifres.

Cambó confiava que a la postguerra hi hauria un lloc per al catalanisme moderat i amistós de la Lliga que ell liderava. A partir del gener del 1939 li cauria la bena dels ulls, potser també la cara de vergonya. Es va instal.lar al costat del seus negocis multinacionals a Buenos Aires, on va morir el 1947.

L’objectiu d’encobrir el mecenatge antidemocràtic amb l’altre de caràcter cultural li va donar resultat. Encara avui alguns el consideren un personatge respectable i l’Ajuntament socialista barceloní li va dedicar l’any 1997 un monument públic a la confluència de la Via Laietana amb el carrer Jonqueres. Al monument escultòric, el gest de Cambó amb el braç sembla fer una gran butifarra a la veritat històrica.