Jordi Pujol menysprea el periodisme

“No s’ha de fer periodisme amb això. Sí, investigació històrica”, declarava abans d’ahir a Catalunya Ràdio l’ex president Jordi Pujol a propòsit del llibre i el reportatge per a TV 3 que prepara el periodista Enric Canals sobre la seva llegendària detenció i tortura a comissaria l’any 1960 arran dels “fets del Palau”, després d’haver tingut accés per primer cop al sumari del consell de guerra que el va condemnar. La taxativa i desafortunada frase de Pujol es referia a la discreció que requereixen alguns dels antics torturats a l’hora d’evocar-ho. Alhora traspuava un clar menyspreu envers el periodisme, considerat com a més banal o sensacionalista que la investigació històrica. Els exemples de rigorós

Una altra indignitat contra Pasqual Maragall

El fet de no voler esmentar el nom de l’alcalde socialista Pasqual Maragall en els documents oficials de l’actual Ajuntament de Barcelona sobre el 20 aniversari dels Jocs Olímpics del 1992 que es commemora el mes vinent va provocar ahir l’absència del grup municipal socialista a l’acte de presentació, i provoca la indignació de qualsevol ciutadà de mentalitat mínimament normal. En efecte, la nota de premsa de l’acte silenciava el nom de l’alcalde olímpic, de la mateixa manera que l’omissió ja es va produir a la declaració institucional sobre el 20 aniversari dels Jocs de Barcelona aprovada pel ple municipal el 27 d’abril. Costa de creure que l’exercici de la política pugui arribar a aquests

Una mirada obliqua a la Sagrada Família

Vaig néixer i vaig créixer a l’ombra de la Sagrada Família. Era la plaça a la qual anava a jugar i a patinar a la pista de ciment. No em fixava en el temple i, si en algun moment ho feia, em semblava una baluerna horrorosa, incomprensible, capaç de despertar mitja por amb la seva presència espectral. Ara encara és més voluminosa i més incomprensible. L’any passat va registrar un 40 % d’augment de les legions de turistes visitants, amb 3’2 milions d’entrades venudes i 31 milions d’euros d’ingressos per aquest concepte. És el monument o museu

Li escric la biografia pòstuma per 80 euros

Un col.lega que dirigeix una acreditada agència de comunicació i relacions públiques, la qual té entre els seus clients els serveis funeraris de la ciutat, em va oferir una de les feines més prometedores en l’actual situació. Coneixedor de la meva experiència com a “negre” editorial i redactor d’alguns llibres d’encàrrec, així com de la meva opinió sobre la noblesa del gènere periodístic dels obituaris, em brindava una idea genial. Consistia a recórrer cada dia els tanatoris i oferir als familiars de cada difunt redactar amb les

Se’n va l’últim “maître-à-penser”

La mort dimecres passat a París als 99 anys del filòsof Roger Gauraudy tanca una època de lideratge cultural francès en matèria de pensament, quan a París es forjaven totes les novetats. El domini d’aquells maîtres-à-penser s’ha vist sotmès a l’implacable pas del temps i no sempre ha acabat bé. El “dretà” Raymond Aron va començar a guanyar punts enfront de l’intocable Jean-Paul Sartre, Louis Althuser va parar boig i va assassinar la seva dona. Es van suicidar el situacionista Guy Debord, l’heterodox Gilles Deleuze i el filòsof André Gorz conjuntament amb la seva muller. Claude Lévi-Strauss recononeixia a la seva biografia que determinades obres de Roland Barthes no li havien agradat gens, que

Pau, pietat, perdó

Avui el president durant gairebé dues dècades de l’Associació Catalana de Víctimes de les Organitzacions Terroristes i supervivent de l’atemptat d’ETA als grans magatzems Hipercor de Barcelona, el més sanguinari del grup amb 21 víctimes el dia 19 de juny del 1987, s’ha entrevistat cara a cara a la presó alabesa de Zaballa amb l’etarra condemnat per la matança, dintre del programa de reinserció de terroristes penedits, a petició del pres. M’ha recordat immediatament el cèlebre discurs en què el president de la República Manuel Azaña va proposar en plena guerra civil “pau, pietat i perdó” als dos bàndols enfrontats, un discurs pronunciat el 18 de juliol del 1938 a l’Ajuntament de Barcelona, on residia aleshores el govern legal de l’Estat. La solemne proposta d’Azaña va

Els sabers inútils, Fernando Savater i la cursa hípica d’Epson

Que el diari més acreditat del país obri avui per enèsim any consecutiu les seves pàgines més acreditades de la secció d’Opinió amb un article de fons sobre la tradicional cursa hípica anglesa del Derbi d’Epson, la qual té sens dubte poquíssims adeptes entre els lectors, reconforta enormement la meva vella i militant inclinació en favor dels sabers inútils i les aficions minoritàries, incompreses o catecumèniques. El fet assentat pel diari El País es deu al fervor d’un –només un— dels seus col.laboradors fixos, Fernando Savater, per les curses de cavalls i els hipòdroms. Any rere any, Savater informa i

Objectiu: humiliar Grècia amb una altra volta de rosca

Més de tres quarts parts dels grecs es declaren partidaris de continuar a la zona euro i a la Unió Europea, la qual cosa no significa que ho siguin de les condicions draconianes imposades al rescat de la seva economia per part de l’actual lideratge alemany de la Unió Europea, un rescat que no ha donat cap altre resultat fins ara que l’augment de la misèria. La coalició d’esquerres gregues Syriza, favorita a les eleccions repetides de diumenge vinent, reitera del dret i del revés que és partidària de continuar a la zona euro i a la Unió Europea, però també de renegociar amb un mínim incrementat de sobirania democràtica les

Volen provar que Carlos Gardel era nét de catalans

L’orgull nacional és un concepte profús, confús i difús, de manera que la gran Argentina sempre ha suportat amb dificultat que el petit Uruguai veí insisteixi en demostrar que Carlos Gardel era uruguaià i nét de catalans. Ara els defensors de la tesi uruguaiana han llançat una nova campanya internacional per provar els fets, encapçalada precisament pels besnéts de les dues branques familiars en litigi: http://adngardel.blogspot.com.ar. Els partidaris de la versió francesa sobre el naixement del cantant a Toulouse l’11 de desembre del 1890 de la soltera Berta Gardes (fruit de la seva relació amb el casat Paul Lasserre) s’han enfrontat durant llargs anys als defensors de la tesi del naixement de Gardel a la ciutat uruguaiana deTacuarembó l’11 de desembre del 1887 o inclús

El rescat no pot sortir políticament gratis

El rescat amb diner públic europeu del forat del sistema financer privat espanyol, a instàncies apressants de l’administració nord-americana, no resol la situació econòmica del país, sinó que implica més ajustos i retallades en la mateixa direcció que fins ara. Repeteixo: en la mateixa direcció que fins ara. Mentre no es reclamin responsabilitats i canvis estructurals per la fallida financera i només se la rescati amb diners públics, no hi haurà modificació del model que l’ha creada, tan sols un ajornament fins la següent bombolla econòmica, de les moltes que s’han patit amb regularitat clàssica, mentre es continua dinamitant la situació de la majoria de ciutadans. Algun responsable ha après

Contra la nostàlgia inútil de Florència

La primera vegada que vaig anar a Florència ja ho vaig fer amb la intenció de saldar el compte d'una atracció. No volia caure per cap motiu en la nostàlgia. M'havia decepcionat que Gaziel hi sucumbís al seu llibre L'home és el tot. Florència, cura d'aires. No va ser capaç de digerir la transformació viscuda per la ciutat entre el seu primer viatge del 1915 i l'estada que finalment donaria peu al llibre el 1954. La invasió del tràfic rodat, el turisme massiu... El seu llibre, agònic,

Una notícia de portada que no m’ho sembla gens

Em sorprèn que el diari El País se’n sorprengui i dediqui avui honors de portada a la “descoberta” d’una luxosa finca de Palamós que des dels anys 1950 volta la seva espectacular piscina amb un claustre romànic autèntic del segle XII, de procedència desconeguda, probablement arrencat d’alguna abadia de Burgos o de Segòvia, per l’estil emparentat amb el de Santo Domingo de Silos. Em sorprèn que ho considerin notícia de portada. 

Tot l’Empordà, tot Catalunya, tot Espanya i tot el món mundial són plens de peces d’art arrencades del seu emplaçament original de manera més o menys legal i traspassades a compradors particulars o a museus públics. Aquest traspàs, tot sovint traumàtic, representa la base mateixa de les col.leccions d’art privades i públiques. Els sepulcres gòtics de tres cavallers del castell de

L’eloqüència colgada de la muralla romana

La controvèrsia aixecada per l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona que enderrocarà dues modestes cases del carrer Sots-Tinent Navarro, als darreres de la Via Laietena, per tal d’exhumar 40 metres més de la muralla romana il.lustra un cop més l’evidència: l’arqueologia no consisteix primordialment a excavar, sinó a valorar, interpretar i explicar amb llenguatge d’avui allò excavat. I aquí comença el problema que els arqueòlegs no resolen. Per als uns, posar de relleu el monument romà és un senyal de cultura i civilitat. Per a d’altres, la superposició d’estrats en què es basa qualsevol ciutat és el

L’intel.ligent art d’envellir, segons Jane Fonda

L’actriu Jane Fonda ha convertit l’art d’envellir en un ofici. Declara 74 anys, continua sent la imatge publicitària de la marca de cosmètics L’Oreal i acaba de desfilar damunt l’alfombra vermella del festival cinematogràfic de Cannes (foto adjunta) amb més atractiu que algunes jovenetes. Fins aquí res de nou, ja li ho sabíem. La novetat és que al seu últim llibre editat als Estats Units amb el títol Prime time sobre la felicitat en els anys del “tercer acte” de la vida, ho argumenta de forma  intel.ligent, i això potser sorprendrà més als qui pensaven que les estrelles de Hollywood són ruques per força. Com a mostra, això que

Portbou, el colós abandonat

El primer cens modern espanyol, encarregat pel ministre Floridablanca el 1789, adjudicava al veïnat de Portbou un total de sis cases habitades. Les obres de l’estació ferroviària fronterera amb França hi van habilitar una colossal esplanada artificial de 130.000 m2 que va requerir remoure amb dinamita 600.000 m3 de terra i roca per part de 700 treballadors durant dos anys. La vida social de la nova població va florir amb rapidesa. Les actes municipals del 18

Un paràgraf de Marcel Proust, per esport

De vegades m’entretinc a tornar a traduir un paràgraf de Marcel Proust perquè no m'acaba d’agradar cap de les versions editades. El rellegeixo, el declamo en versió bilingüe a algunes sobretaules de concurrència propícia per comprovar com sona el lluminós exemple de la musicalitat de les llargues frases proustianes, carregades de subordinades només aparentment recargolades, les quals responen en realitat a un ordre exacte, encara que exigeixin un esforç de recorregut només gratificat al final, com en aquest cas del capítol “Combray” al volum Pel cantó de Swan de l’obra A la recerca del temps perdut: “D’aquesta manera em quedava

El refugi del palau Abatellis a Palerm

A Palerm fujo del cafarnaüm del centre i em refugio a la pau uterina del palau Abatellis, mostra eminent de gòtic civil català que el mestre portolà Francesco Abatellis va encarregar el segle XV per a la seva muller d’origen barceloní Eleonora Soler, la dulcissima coniuge recordada a una làpida del portal. L’estil volgut pel propietari s’inspira en els millors casals de la seva capital, que aleshores era Barcelona, a la qual havia de viatjar per resoldre els afers burocràtics i per comerciar. Les naus sicilianes exportaven a la metròpoli catalana gra, sucre, cotó, seda, corall i esclaus. Les catalanes hi portaven draps i manufactures de cuir, armes

El somni gloriós de la col.lecció la Pléiade

Són el somni de molts lectors, autors i editors. Tenen tot l’aspecte de missal i recorren sempre al paper bíblia (ara semibíblia), en un format auster i elegant gairebé de butxaca. Els volums de la col.lecció Bibliothèque de la Pléiade, que publica des del 1931 l’editorial Gallimard, són la col.lecció literària d’obres completes en francès més pretigiosa del món, el patró or de la qualitat, el panteó dels grans escriptors i la garantia de la seva immortalitat, el monument de les obres mestres universals. Els contestataris l’han anomenada La Pléiade respectueuse per analogia amb el títol de l’obra de teatre de Jean-Paul Sartre estrenada el 1946 “La P… respecteuse”, que ara

Torna el temps de les cireres, per sort

Ara, exactament ara comença el temps de les cireres. Les cireres d’aquí, no les d’hivernacle regades gota a gota sota calefacció o les procedents de les antípodes en ple hivern, que són com cireres d’anunci. Últimament les de sempre es tornen a valorar com un petit luxe de la naturalesa i es converteixen en festa local de peregrinació. Abans eren una cosa natural, un fruit espontani de l’arribada de l’estiu, ara són una commemoració. 

El meu pare tenia un cirerer, jo no. En contrapartida m’entretinc a cuinar l’ànec amb cireres quan arriba l’època i a despinyolar-les una a una per al guisat, com una il.lusió anual. Alguns anys vario una mica

Arriba un submarí de debò al port de Palamós

El cap de setmana vinent es podrà visitar el submarí “Tramontana” de l’Armada espanyola al port de Palamós, dintre del festival Terra de Mar que hi organitzen cada dos anys l’Ajuntament, la Diputació de Girona i Ports de la Generalitat. Potser serà l’ocasió de saber de què serveixen els quatre submarins de què disposa actualment l’Armada espanyola. El pressupost del ministeri de Defensa és enguany de 6.136 milions d’euros, malgrat haver disminuït de prop del 25 % durant els quatre últims anys. El submarí “Tramontana”, batejat l’any 1984, va patir una via d’aigua el març