30 de nov. 2022

A Holanda les catàstrofes naturals tenen poc crèdit

Les inundacions de la temporada del monsó poden deixar cada any més d'un miler de morts al Paquistan, en canvi tres quartes parts dels habitants d’Holanda viuen tranquil.lament per sota del nivell del mar, per això el territori s’anomena oficialment Països Baixos. La construcció de la gran muralla de dics, pòlders, canals i rescloses per assentar el terreny i defensar-lo de la pujada del mar va portar a la dita: “Déu va crear la Terra i els holandesos Holanda”. A cada demostració de la bestialitat de la naturalesa, els holandesos han respòs amb un esglaó més d’enginy i d’enginyeria. L’última gran catàstrofe, les inundacions de la nit del 31 de gener del 1953, hi va provocar 1.800 morts. També van provocar el gegantí Pla Delta amb quilomètrics dics de

28 de nov. 2022

El dret de tocar els bronzes de Maillol, l’escultor carnal

L’escultor Aristides Maillol mantenia el principi que les seves escultures col.locades a l’espai públic s’havien de poder tocar per part de tothom, sense cap impediment, peanyes ni pedestals. De vegades s’ha respectat la seva voluntat, com a l’exemplar de la famosa peça Mediterrània sota la qual es troba enterrat a la petita masoveria-museu de la vall natal de Banyuls (foto adjunta), i per tant no s’ha fer cas del cartellet ignorant que diu “Ne pas toucher”. També s’ha respectat al magnífic desplegament permanent de dinou de les seves escultures monumentals (pràcticament tota la seva producció) als cèntrics jardins parisencs de les

25 de nov. 2022

Els monuments incomprensibles a la figura de Francesc Cambó

Se’m fa difícil imaginar que cap líder polític català del segle XX hagi estat contrari a la democràcia i partidari actiu de la dictadura militar sense caure en la desconsideració de l’opinió general. Encara se’m fa més difícil entendre que, arribat el cas, el sistema democràtic li aixequi un cèntric monument a la via pública. Tot això continua passant amb la figura de Francesc Cambó, ara objecte d’una monumental biografia de l’historiador Borja de Riquer. La faceta de Cambó com a mecenes cultural ha desdibuixat de manera intencionada l’altra cara més decisiva de dirigent antidemocràtic de la dreta catalana. El fundador i líder de la Lliga Regionalista (després Lliga Catalanista) i ministre dels governs

23 de nov. 2022

Desenterrar Empúries continua pendent d’un comptagotes molt prim

Els últims treballs d’excavació a Empúries duts a terme per un equip del Museu d’Arqueologia de Catalunya del 10 d’octubre el 18 de novembre al sector nord de la ciutat grega han permès ampliar el coneixement d’un temple dedicat possiblement a la deessa de l’agricultura Dèmeter el segle VI aC, en activitat fins tres segles més tard. La informació sobre aquesta última excavació, acompanyada per la simulació gràfica adjunta, ha estat divulgada amb un llenguatge científic que resulta incomprensible al públic en general. Encara sort que afegeix: “El Museu d’Arqueologia de Catalunya té

21 de nov. 2022

El segon alè de “La Catalana” de Manolo Hugué a Ceret

La petjada històrica que ha quedat a la vila de Ceret de l’escultor barceloní Manolo Hugué s’ha vist revalorada amb el trasllat de la seva escultura “La Catalana asseguda” a un dels punts més cèntrics de la petita capital de Vallespir, al costat de l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme, des del seu anterior emplaçament a la Plaça del Barri (oficialment Place de la République). El desplegament del termalisme francès va adquirir proporcions a finals del segle XIX al veí municipi dels Banys d’Arles, gràcies a l’arribada del tren de París, amb concentració d’establiments per als “curistes”, hotels i xalets modernistes de la Belle Époque. Manolo Hugué, resident a París, afirmava amb el seu llenguatge desimbolt que va descobrir Ceret el 1910 quan fugia de

14 de nov. 2022

La demografia és una ciència alarmant, amb les dades a la mà

L’ONU acaba d’anunciar que el 15 de novembre la població mundial arribarà als 8.000 milions de persones i que l’any 2050 poden ser 9.700 milions. Es tracta del creixement més vertiginós en la història de la humanitat i es concentra quasi tot en països pobres com l’Índia, Nigèria, República del Congo, Etiòpia, Tanzània, Estats Units, Indonèsia i Uganda. L’Àsia ja representa el 60% de la població mundial i l’Àfrica el continent que creix més de pressa. Els demògrafs anuncien que les necessitats alimentàries del món creixeran un 70 % respecte a les d’avui, però el rendiment mitjà de les terres conreades ha caigut a la meitat des del 1960, per

9 de nov. 2022

El sisè dietari d’Àlex Susanna honora el gènere

Amb el títol El món en suspens, s’acaba de publicar el sisè dietari d’Àlex Susanna, des que el seu primer Quadern venecià va guanyar el 1988 el premi Josep Pla de narrativa. Ara l’autor ens ofereix una obra de maduresa, de plenitud, la lectura de la qual no he pogut aturar fins arribar a la pàgina 472 que la tanca. Situat temporalment en el període del confinament pandèmic, de seguida el desborda gràcies als infinits interessos i contactes amb el món de l’art, la literatura, la música, els amics i la família. El domini del gènere per part d’Àlex Susanna no és cap revelació, només una de les millors novetats editorials que he llegit al llarg de l’any que s’acaba. Som un país de magnífics dietaristes des de Josep Pla, Maria Manent, Maurici Serrahima, Pere Gimferrer i Feliu Formosa fins a Valentí Puig, Enric Sòria, Miquel Pairolí, Francesc Parcerisas, Pere Rovira, Josep Igual, Ponç Pons, i me’n deixo. Altres opinen el contrari, com Sergi Pàmies quan escriu pel broc gros: “Sovint, els dietaris són la coartada per ordenar l’arbitrarietat exhibicionista de caràcters marcats per

7 de nov. 2022

El forn solar d’Odelló a la Cerdanya, símbol alterós d’una fallida

Un dels centres científics més espectaculars i menys coneguts és el Forn Solar d’Odelló a l’Alta Cerdanya francesa, un dels més grans del món, implantat pel Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) gràcies a la durada cde la llum del sol i la qualitat de l’atmosfera cerdana. Concentra els raigs solars als miralls reflectors orientables situats als pendent de la muntanya i els projecta cap a l’enorme pantalla parabòlica de quaranta metres d’alçada i dos mil metres quadrats de superfície. Acull un centre de recerca en estudis tèrmics a altes temperatures, amb aplicacions a materials de la indústria aeronàutica i aeroespacial, entre d’altres. Un primer forn solar ja va ser construït el 1949 a la localitat cerdana veïna de Montlluís, ampliat el 1970 al d’Odelló.

4 de nov. 2022

Tornar els marbres arrencats al Partenó, ni que sigui en 3D

S’acaba de presentar a Londres la reproducció exacta en marbre de Carrara, realitzada gràcies a la tecnologia digital 3D per l’Institut d’Arqueologia Digital (IDA, segons les sigles en anglès), del cap de cavall esculpit el segle V aC al frontó oriental del Partenó, una les escultures més famoses de la història, arrencada el 1801 amb permís de l’ocupant turc per lord Elgin i exposada des d’aleshores al Museu Britànic de Londres. La iniciativa pretén oferir una alternativa pietosa al llarg i infructuós litigi de la devolució dels “Elgin marbles” a Grècia. La campanya a favor del retorn dels marbres del Partenó va cobrar nova embranzida arran del mandat de l’actriu

2 de nov. 2022

Explicar les lleis geomètriques tot passejant un migdia festiu

Passejar un migdia festiu com el d’ahir per algun poble de la costa com el Port de la Selva pot oferir sorpreses d’alta volada, per exemple entrar en una petita sala municipal d’exposicions anomenada El Cuartelillo (ho havia estat de la Guàrdia Civil) i recórrer amb la boca oberta una sèrie de plafons explicatius sobre la genial “Interpretació geomètrica de emplaçament del monestir de Sant Pere de Rodes”, elaborada per l’arquitecte Fernando Aizpun i publicada anteriorment amb tot detall als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de l’any 2018. L’esforç explicatiu a l’ampli públic de la seva teoria resulta admirable, a més de convincent. Admet d’entrada il.lustres precedents, com el Teorema de l’Empordà de l’enginyer Frederic Macau, segons el qual