26 de gen. 2020

La meravellosa història de l’evolució a la mísera cabana de Palau Saverdera

Als afores de Palau Saverdera, entre el golf de Roses i el cap de Creus, s’hi veu una mísera cabana que en realitat val el seu pes en or perquè evoca una prehistòria mil.lenària i decisiva. Es tracta de la reconstrucció del poblat megalític de Ca n’Isach. Els actuals cartells explicatius de l’espai gestionat per l’entitat Via Pirena intenten resumir-ho, perquè entendre la prehistòria exigeix una visió oberta de compàs. La humanitat va abandonar la prehistòria per entrar a la història al moment de fer aparició els documents escrits. Això es va produir a les costes orientals del Mediterrani a partir de l’any 3000 aC amb el naixement de ciutats, civilitzacions i imperis: els sumeris de Babilònia, els minoics de Creta, els micènics d’una part de Grècia o

23 de gen. 2020

Elvira Pujol: la primera i l’última faronera del cap de Creus

Als fars hi hagut dones i filles de faroners que els ajudaven, però de faronera titular només una: Elvira Pujol Font. La vaig conèixer quan debutava al far de Sant Sebastià (Palafrugell) el 1980, moment al qual pertany la foto adjunta feta pel col.lega Joan Víctor. Tot seguit va guanyar la plaça al far del cap de Creus. Hi va viure durant vint anys seguits, abans d’abandonar-lo voluntàriament pel canvi modern de les condicions de treball. Nascuda a l’Escala el 1950, va estudiar Magisteri i treballar a l’escola pública i la privada abans de presentar-se el 1979 a les oposicions de Tècnic de Senyals Marítims, els antics faroners. La seva intenció era des del primer moment demanar la dura plaça del cap de Creus, encara que hagués de fer un llarg recorregut d’auxiliar a l’espera que la plaça es trobés disponible. Va aconseguir el seu somni el 1982. A diferència dels fars situats a proximitat d’un nucli urbà, el del cap de Creus es caracteritza per l’aïllament, els set quilòmetres sense ni una ànima que el separen de Cadaqués. També per ser un dels llocs més atractius del món mediterrani, per la força de l’indret. Viure-hi en condicions d’isolament

21 de gen. 2020

Les onades continuaran petant contra els vagons del tren de Mataró

Des del 1848 el tren de Barcelona a Mataró circula arran de platja. Tothom sap que això s’ha convertit en insostenible per la minva de terra de la franja costera. Els dies de temporal, al Maresme les onades peten contra els vagons en circulació de la concorreguda línia R1 de Renfe. A través de l’empresa responsable Adif, el ministeri de Foment inverteix en aquest moment 12,8 milions d’euros per reforçar l’escullera que sosté la via als 2,2 quilòmetres compresos entre Cabrera de Mar i Mataró, dintre d’un treball de Sísif igual d’inútil que els dragatges anuals de sorra per recuperar les franges de

20 de gen. 2020

El cara a cara genial i dubtós entre Georges Simenon i Josep Pla

L’escriptor en llengua francesa més divulgat arreu del món (500 milions d’exemplars de 500 títols diferents) no és francès, sinó belga. No va voler abandonar mai la nacionalitat, malgrat viure a França des dels 18 anys, abans de fer-ho als Estats Units durant una dècada i a Suïssa els 25 últims anys. Declarava Simenon: “No tothom té la sort d’haver nascut a Liechtenstein o a Mònaco; aleshores prefereixo ser belga, faute de mieux (en absència d’alternativa millor), perquè no significa res”. El país petit i mal avingut ha produït altres figures de talla com Maurice Maeterlinck, Henri Michaux, René

16 de gen. 2020

No tinc paraules per expressar aquell instant, ho reconec

Intento reproduir per escrit la descripció entusiasta que estava fent d’aquell paisatge al moment de la foto. Comprovo que no en sóc capaç. Recordo les paraules que pronunciava, però redactar-ho exigiria ajustar-les a unes normes més coixes que dir-les en viu. L’escriptura està sobrevalorada, no podrà mai contenir la vida i la carn del relat oral, el to i el ritme de la veu, la gestualitat corporal que l’acompanya. La transcripció de les paraules parlades és un mal menor, en el millor dels casos. Ja sé que, en general, es parla molt per no dir res. També s’escriu molt per no dir res, i això em sembla encara més culpable, per premeditat. L’art de la paraula

13 de gen. 2020

Vergonyes amagades de Carracci al Prado i al MNAC

El Prado i Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) van anunciar que presentarien en comú durant l’any 2017 una àmplia exposició del pintor italià del segle XVI Annibale Carracci, gràcies als destacats frescos murals de l’artista que posseeixen, procedents de la tristíssima peripècia de l’església romana de San Giacomo degli Spagnuoli o Santiago dels Espanyols. L’exposició no es va celebrar i ara la tornen a anunciar per a l’any que comença. Hauria de servir per recordar la desídia que va portar a abandonar el temple de la corona de castellana a Roma, en plena Piazza Navona, i l'apropiació des d’aleshores de l’església de la corona aragonesa a la veïna Via Montserrato. Potser els dos

11 de gen. 2020

El vi fa sang, i també fa unes quantes coses més

L’autor d’aquesta escultura metàl.lica col.locada el 2015 al costat de l’església de Capmany va tenir una intuïció fonamental. Es tracta d’un Monument als Donants de Sang que l’artista local Joan Gardell Ventura va voler associar als gotims de raïm, per la tradició vinícola de la localitat empordanesa. En efecte, el vi fa sang, hi ha una íntima relació. El vi és un miracle primigeni de la mateixa estatura que convertir el blat en farina de pa o les olives en oli. Sense el vi no ens hauríem civilitzat igual. Quan l’home prehistòric va convertir una liana silvestre en cep de vinya i va vinificar per fermentació el most o suc del raïm, va entendre que la terra té una sang alegre, energètica, redemptora de les penes. Va

9 de gen. 2020

Posats a citar ara Manuel Azaña, fem-ho correctament

Durant el recent debat d’investidura quatre portaveus de grups parlamentaris han citat, en un sentit o un altre, paraules del president de la II República, Manuel Azaña. El reconeixement de la realitat històrica s’ha vist acompanyat per un flagrant desconeixement del paper d’Azaña com a cap de l’Estat, escamojetat durant dècades. El partit al qual representava (Izquierda Republicana) només podia donar-li un suport minoritari i va haver de practicar la cultura de coalició a contracor i amb joc brut contra els seus aliats del PSOE, majoritaris al govern. La principal potestat del president de la República era designar la persona encarregada de formar i presidir el govern. El 1937 va substituir el

7 de gen. 2020

Els amants de la boira o cal de tot per fer un món

Els visitants de determinades comarques interiors catalanes han experimentat aquests dies el fenomen de la boira amb una certa sorpresa. Pot ser molt bucòlic quan només dura una estona de bon matí, però altrament impertinent si s’allarga fins el migdia o no s’aixeca ni a la tarda. A Lleida ostenten el rècord de tres setmanes seguides sense veure un raig de sol per culpa de la boira persistent, per alguna cosa la ciutat i la seva comarca ocupen l’àrea geogràfica de la Depressió Central... Alguns diuen que aquest fenomen atmosfèric no s’ha de veure negativament. La condensació de la humitat ajuda a fortificar les plantes dels conreus i els fruiters... En qüestions atmosfèriques les predileccions de la gent són molt variades i divergents. Vaig viure alguns anys a una comarca on encara no han arribat a cap acord sobre la valoració del vent de tramuntana, dintre d’un litigi molt contrastat. Persones amb gustos diferents dels meus qualifiquen de bon temps els dies

5 de gen. 2020

Al cap de Creus hi havia una sirena i jo la vaig sentir

El far de cap de Creus va ser completat l’any 1959 amb aquest edifici annex d’una sirena acústica que emetia els dies i les nits de boira uns gemecs esquinçadors, uns mugits tremebunds per avisar els vaixells de la proximitat del coster. Amb els nous sistemes de transmissió, la sirena ja no era necessària. Va emmudir el 1981 i va ser enderrocada el 2006. La trobo a faltar a la punta del cap de Creus encara més prominent, més endinsada al mar que el far aixecat el 1853 a l’extrem més oriental de tota la Península Ibèrica. En aquest aspecte, la sirena guanyava clarament el far. Ha deixat un buit en el paisatge físic i en el paisatge sonor. Recordo la seva presència muda els dies ordinaris i els brams perfectament regulars els dies i les nits de boira,

2 de gen. 2020

Petits somnis desperts a les taules del Cafè de la Poste

A Perpinyà la meteorologia mediterrània permet que taules i cadires del Cafè de la Poste ocupin una cantó de la plaça del Castillet quasi tot l’any. És un dels escenaris del centre al qual el client pot estar segur de veure desfilar en algun moment del dia el conjunt d’elements de la vida ciutadana, igual com es produeix al veïns cafès de la rambla de la Llotja o de la plaça Aragó. No cal concretar cites, tothom passa per davant d’aquests tres observatoris a un moment o altre, per un motiu o altre. El Cafè de la Poste va estar regentat durant llargues dècades per la família Vila, el pare Salvador Vila des del 1952 i el fill Robert Vila i la seva dona Marieke fins la jubilació el 2016. La nova gerència de Julien Gerbaud (antic responsable del Cafè de la