Les anxoves confitades, el gran luxe a l’abast

No és cap laboratori de microxips a Silicon Valley, sinó l’actual taller de salaó d'anxoves de l’Escala, en aquest cas de l’empresa Callol Serrats a les noves instal.lacions de l’entrada del poble. Salar o confitar anxoves com a mètode de conservació era un artesanat molt arrelat a totes les poblacions costeres. A l’Escala, Cadaqués o Cotlliure s’hi ha mantingut a escala industrial, com una autèntica exquisidesa moderna. A l’Escala hi rutllen actualment diverses empreses de l’especialitat. L’antiga casa Sureda va ser comprada el 2003 pel grup inversor Anpora de la família Portabella, el qual va invertir 3 milions d’euros en la millora de les instal,lacions a la localitat i va ampliar la producció. El port de l’Escala havia arribat a sumar un centenar de

El localisme impera a tot arreu i es desvia amb facilitat

Vaig topar amb el cartell superior de la foto adjunta a la paret d'un supermercat d’Alemanya. Proclamava: “De la regió, per la regió”. Em va sonar a musiqueta coneguda i m'hi vaig retratar. El castell de baix de la mateixa foto afirma a l’exterior de la cooperativa Empordàlia de Pau: “Arrelats a la terra”. Tots dos promocionen de la mateixa manera les virtuts dels productes de quilòmetre zero i afalaguen el localisme, la valoració de la terra pròpia que tots practiquem com una pulsió bàsica. Generalment, cada persona se sent d’un país, una ciutat i un barri per esperit de singularització amb el país, la ciutat i el barri del costat. És una inclinació natural i comprensible que, en contrapartida, cova sempre al seu interior la desviació consistent a creure's molt diferent o fins i tot superior enfront del veí. Existeix un localisme raonable, mesurat i viatjat, com també un altre d'inflat, xovinista i patrioter. Es el que domina quan no es reconeixen les virtuts del veí, encara que no siguin les pròpies. A l’extrem oposat del localisme habitual, els partidaris del cosmopolitisme sistemàtic i militant consideren els localistes com uns esperits de perímetre mental limitat, satisfets de la seva petitesa i mancats d'amplitud de

Feia un dia alciònic per fer-se retratar a Cadaqués

Ahir de bon matí lluïa un sol radiant i, amb l’editor Àngel Madrià, vam enfilar la carretera dels revolts de Cadaqués per anar a fer petar la xerrada amb Manel Rahola i Moisès Tibau al Bar Boia de Cadaqués. De camí vam veure el Canigó completament nevat i la lluor de la neu excitada pel sol li donava un fulgor il.lusionat. Només d’arribar vam comprovar que havien entrat les minves de gener, avançades pel canvi climàtic. El mar era com un vidre acabat d'esmerilar. L’anticicló d’hivern té dies selectes, és l’estació del solet més suau, feia un dia alciònic. Els miraculosos “dies de l’alció” o alciònics eren l’interval d’un parell de setmanes de calma que Zeus oferia a l’hivern, durant les quals l’alció ponia els ous. L’expressió designa per analogia els dies de

El gran pintor Torres-García a dues galeries privades de Barcelona

Dues galeries privades de Barcelona, les sales Dalmau i Parés, recuperen el pintor Joaquim Torres-García, com no ho ha fet el govern d’aquest país que li està en deute. La mostra de la Sala Dalmau es va celebrar el setembre-octubre passat, la de la Sala Parés obre fins l’1 de febrer amb la majoria d’obres exposades a la venda, com l’aquarel.la de la foto adjunta. Un govern català incapaç de trobar pressupost per portar a Barcelona la gran exposició muntada el 2016 pel MOMA novaiorquès sobre Torres-García, que es va contemplar a Madrid i Màlaga, no hauria de continuar exhibint al Palau de la Generalitat un Saló Torres-García amb la part inacabada dels murals noucentistes de l’autor, l’obra cabdal d’un dels artistes més internacionals formats a Barcelona. Encarregats per Prat de la Riba, el

Descoberta panoràmica i alegre del nou Esperit Roca gironí

El cuiner Joan Roca (primer a l’esquerra, ajupit) ens ha fet recórrer a una colla d’amics les instal.lacions de 6.000 m2 d’Esperit Roca, la nova “joia de la corona” que els germans Roca han co,mençat a dirigir a l’antic castell militar de la muntanya de Sant Julià de Ramis, a les portes de Girona, un recinte d’accidentada història. La fortificació enllestida el segle XIX no va entrar mai en combat, va tancar el 1963 i el ministeri de Defensa la va vendre el 1991 a una societat mercantil que cultivava xampinyons a les dependències subterrànies. L’any 2002 la va comprar el joier barceloní Ramon López Vergé. Amb una inversió de 14 milions d’euros, va encarregar a l’arquitecte Josep Fuses d’endegar-hi un luxós hotel (15 habitacions), un museu de joieria i e

Notre-Dame no és la catedral més important de França

La catedral de Notre-Dame de París no és la més important de França, només la més cèntrica. Els reis es feien coronar a la de Reims, la d’Amiens és més gran i més alta, la de Chartres supera la resta per la qualitat d’escultures i vitralls, la d’Estrasburg va ser l’edifici més alt del món, etc. Però Notre-Dame de París es troba a una cruïlla urbana incomparable i la banya el riu Sena en ple centre de la capital. Arran de la Revolució francesa de 1789 va ser convertida en Temple de la Deessa Raó i el seu paper monumental va decaure, fins que el 1804 Napoleó s’hi va auto-coronar emperador i el 1831 Víctor Hugo va dedicar-li la popularíssima novel.la

El poeta Homer té amics per sempre entre les elits d’Oxford

Les elits angleses tenen a gala, com un segell de distinció, haver estudiat Humanitats Clàssiques a Oxford, una carrera de quatre anys centrada en autors de l’Antiguitat que serveix per fer amistats entre col.legues i no obliga a exercir cap professió concreta. El primer ministre Boris Johnson havia cursat aquests estudis i va voler lluir-los a la Cimera del G-20 de l’any 2021 a Roma tot recitant de memòria els set turons de la capital de l’lmperi romà. Enumerar-los amb el nom actual hauria estat massa fàcil: Palatí, Capitoli, Aventí, Esquilí, Celi, Quirinal i Viminal. Va voler exhibir-se amb el nom llatí antic que havia estudiat: Palatium, Cermalus, Velia. Cispius, Fagutalis, Sucusa... Es va entrebancar amb el setè turó, que no li sortia de cap