La França moderna no va sorgir només de la Revolució de 1789, també del
fang de la Tercera República, que el 1894 va condemnar a presó amb proves falses
el capità Alfred Dreyfus, jueu alsacià, per connivència amb l’enemic
alemany i poc després va ser capaç de reconèixer que s’havia equivocat i
rehabilitar-lo. L’afer Dreyfus va enfrontar nacionalistes conservadors
amb republicans reformistes i encara ressona, atès que el Senat es
planteja ara concedir-li el grau de general i enterrar-lo amb honors al
Panteó. Catalunya va tenir el seu “cas Dreyfus” el 1909 arran de
l’afusellament al castell de Montjuïc de Francesc Ferrer i Guàrdia,
condemnat per un tribunal militar sota acusació d’haver promogut la
Setmana Tràgica, amb crema de convents, esglésies i escoles religioses a
Barcelona. Les esquerres van considerar que era una venjança contra el
fundador de l’Escola Moderna, d’educació laica i mixta. Un monument a
Ferrer i Guàrdia va ser erigit a Brusel·les el 1911 a instàncies dels
francmaçons. Aquí va trigar més.
L’Ajuntament socialista barceloní
(l’avi de l’alcalde Pasqual Maragall, el poeta Joan Maragall, s’havia
alçat contra l’afusellament del pedagog) va inaugurar el 1990 el primer
monument a Ferrer i Guàrdia (foto adjunta), rèplica de l’aixecat a Brussel.les, mig amagat a la muntanya de Montjuïc, no als carrers de la ciutat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada