La trampa tan atractiva d’empaitar sempre la bellesa

Resulta trampós dedicar una magna exposició a “El culte a la bellesa” per passar revista a l’evolució del concepte, com anuncia que farà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) de maig a novembre, tot adaptant la idea presentada el 2023 a la Wellcome Collection de Londres. Resulta trampós i molt atractiu, és clar. Trampós en el sentit que la idea de bellesa han canviat molt al llarg de les èpoques i s’ha revelat indefinible. Alhora, ha exercit sempre un atractiu poderós, un anhel recalcitrant. A tots ens agradaria entendre la bellesa, no només contemplar-la, lliurar-nos a la temeritat d’empaitar-la i al dolor de posseir-la només per un instant fugitiu. La bellesa depèn molt de la mirada de cadascú. S’ha de saber mirar, si es vol detectar el principi actiu i imprevist de la bellesa, tan aleatòria. L’esclat acostuma a esvair-se amb la mateixa espontaneïtat, però aquest culte no s’extingeix mai. En una ocasió vaig veure passar pels carrers anònims de la vila vella d’Eivissa la model de moda Elle McPherson com l'encarnació fugaç d’un tipus de bellesa triomfal. L’instant em va quedar gravat. Els ingredients del mite es troben més en la mirada que no en cap cànon. La bellesa no serà mai només una qüestió estètica.