El Bulli és una cosa i Cala Montjoi una altra diferent

Francesc Galí acaba de retratar al llibre Zenobia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi (editorial Cal.lígraf) l’aventura biogràfica de la muller catalana del poeta i premi Nobel Juan Ramón Jiménez, propietària d’una casa familiar d’estiueig a aquesta platja que més endavant es faria famosa internacionalment per l’existència del restaurant El Bulli de Ferran Adrià. El llibre de Francesc Galí torna a posar de relleu que Cala Montjoi és una cosa i El Bulli una altra diferent al mateix punt afortunat. No vaig ser client del Bulli, en canvi ho sóc de Cala Montjoi. Era un restaurant de preu prohibitiu, la cala és una de les més boniques del país

En qüestió les grans creus dels cims a l’Aneto i el Canigó

La creu de grans dimensions en alumini aixecada al pic de l’Aneto, el més alt del Pirineu, torna ser notícia aquets dies perquè mans anònimes l’han segada i han reobert el debat sobre la necessitat, al món d'avui,  de coronar els grans cims amb aquesta mena de símbols. L’any 2013 ja va circular una petició perquè la monumental creu en ferro forjat que senyoreja al pic del Canigó fos alliberada de la quantitat de banderoles i rècords tèxtils de tota mena que la gent hi deixa penjats, a un pic mític que arriba a congregar 500 excursionistes cada dia festiu de bonança. La creu del Canigó s'ha convertit en una mena d'espantaocells virolat, que la tramuntana esparraca sense misericòrdia. Algunes veus tornen a recordar que les creus de grans dimensions plantades als pics de les muntanyes recorden excessivament l’època de la preponderància de la religió sobre la societat en general. Les muntanyes, fins i tot els pics més destacats, no necessiten creus monumentals per coronar el seu caràcter simbòlic. La majestat del paisatge

La campanya "No a la MAT" mereix un llibre acabat de publicar

La construcció de la línia elèctrica de Molt Alta Tensió (MAT), amb un traçat aeri sustentat per enormes torres metàl.liques de 70 metres d’alt, desfigura el paisatge de les comarques de Girona, excepte al tram fronterer entre Santa Llogaia (Figueres) i Baixàs (Rosselló), on la mobilització ciutadana va aconseguir que fos soterrat. Arran de la diada de Sant Jordi s’acaba de presentar a Perpinyà el llibre al qual l’historiador i periodista Lluís Dagues relata aquella mobilització, sota el títol Non à la THT. Icil on enterre les géants (Ed. Trabucaire). Dels 64,5 quilòmetres de la MAT gironina i rossellonesa,

Avui fa cent anys que va néixer el cuiner Josep Mercader

No és freqüent que es recordi el centenari d’un cuiner i hoteler, però avui s’escau el de Josep Mercader i Brugués, nascut a Cadaqués el 14 d’abril de 1926, fundador de dos establiments de plena actualitat: el Motel Empordà de Figueres des de 1961 i l’Almadraba Park Hotel de Roses des de 1970. Va morir als 53 anys d’un infart. El “segon acte” de la seva trajectòria ha anat a càrrec d’un jove ingressat com a grum al Motel al moment d’inaugurar-se, que es convertiria amb el pas dels anys en gendre i mà dreta de Mercader. El fundador va dirigir el Motel durant 18 anys. Jaume Subirós n’hi porta 65, dels quals 47 com a director. Tres dels quatre nets s’han incorporat al negoci familiar. La quarta, Sílvia, prepara una biografia sobre l'avi. Per cert,

Els 50 anys del film “Novecento” i les maneres de celebrar-ho

La ciutat italiana de Parma celebra fins el mes de juliol el 50 aniversari de la pel.lícula Novecento, inoblidable història de lluita de classes rodada pel parmesà Bernardo Bertolucci (a la foto al costat de Dominique Sanda durant el rodatge) als bellíssims escenaris rurals de la comarca. Ho fa amb una exposició “immersiva” que recorre localitzacions, protagonistes i girs del guió. Més que la “immersió” muntada al Palau del Governador, es pot reviure Novecento al seu entorn natural, per exemple des de la terrassa de l’osteria I Tri Siochètt als afores de la ciutat. És el paisatge del poeta Attilio Bertolucci i del seu fill director de cinema. La

L’amic rossellonès Jordi Barre i la nit on va fugir ara fa 15 anys

El 1982 vam publicar amb René Grando i Jaume Queralt, col.legues del diari perpinyanès L’Indépendant, el llibre Vous avez la mémoire courte sobre la Retirada republicana de 1939, de la qual encara se’n parlava ben poc. Ho vam celebrar amb una festa d'amics al poble de Fenolleda i ens va sorprendre veure-hi arribar un camió. Era el voluminós equip  de so de l'estimadíssim cantant rossellonès Jordi Barre i el seu grup. Ens volia cantar en perfectes condicions “La nit on vam fugir” (lletra de Joan Cayrol). D’aquella festa fa molts anys, però no l’oblido. Vaig gaudir de l’hospitalitat a casa de Jordi Barre i la

El Passeig de Mar de Palamós es renta la cara com el gats

La badia de Palamós i Santa Antoni de Calonge és una de les més boniques del país i té la fortuna de disposar d’un Passeig de Mar de tres quilòmetres que fan molt goig quan se’ls recorre a peu, sobretot si la passejada és conversada. Ara el Passeig de Mar s’acaba de rentar la cara com els gats al tram comprès entres els carrers Aragó i Carmel, amb alguns elements nous (enllumenat, mobiliari urbà, carril bici) i la preservació de la doble filera de plàtans, el terra de sauló i les arcades decoratives davant la Platja Gran, amb els antics canons de guerra més o menys decoratius. Rentar-se la cara com els gats significa fer-ho de manera superficial però eficaç i sense excessos. El passeig va ser traçat el 1904 i ha conegut diverses reformes, sobretot al