Al Cap de Creus hi havia una sirena, jo la sentia i la trobo a faltar

El far de cap de Creus va ser completat l’any 1959 amb aquest edifici de la foto adjunta: una sirena acústica. Emetia els dies i les nits de boira gemecs esquinçadors per avisar les embarcacions de la proximitat del coster. La sirena va ser construïda a la punta encara més prominent, més endinsada al mar que el far, aixecat el 1853 a l’extrem més oriental de tota la Península Ibèrica. Amb els nous sistemes de transmissió, ara la sirena ja no és necessària. Va emmudir el 1981 i va ser enderrocada el 2006. La trobo a faltar. Ha deixat un buit en el paisatge físic i el sonor.  Belava com una ovella mitològica, feia el seu fet sense molestar ningú. El veí hostal i restaurant Cap de Creus, habilitat a l’antiga caserna de carrabiners a partir del 1991 per l’anglès Cristopher Little, encara no havia obert. El seu bruel ressona a la meva memòria amb nitidesa. Ignoro per quins misteris del vocabulari el senyal acústic d’alerta que caracteritza els vehicles d’emergència (ambulàncies, bombers, policia) rep el mateix nom que les nimfes mitològiques amb tors de dona i cua de peix. Sigui com sigui, al cap de Creus hi havia una sirena i jo sentia.