Les figues que s’abasten de l’arbre amb la mà només aquests dies

El final de la calor extrema porta una victòria associada: les figues madures que s’abasten de l’arbre amb la mà (furtivament, si molt convé), no les importades de supermercat. Les figues pateixen un problema d’imatge: són barates i abundants. Tot i així, representen una rara delícia i formen part dels plaers de la cuina, tant la popular com la més refinada. L’ànec amb figues, per posar només un exemple, és una recepta del més alt pedigrí. Als plats del Motel Empordà de Figueres les figues apareixen puntuals aquests dies. Tenen l’inconvenient de l’escàs temps de conservació, excepte quan se’n fa confitura, pa de figues per a l’hivern o macerades en licor (el Domaine du Traginer del viticultor Jean-François Déu a Banyuls proposa unes figues al vi de Banyuls insuperables). També acompanyen els formatges i els pernils salats amb delicadesa. El pintor i cuiner del Restaurant del Bisbe de Ceret, Marc

Garbinada ahir a Cadaqués al costat de Pere Vehi Contos

Pere Vehi Contos, història viva de Cadaqués i del difunt Bar Boia, obert pel seu avi el 1946, va tenir l’amabilitat de presentar ahir dijous a la Societat l’Amistat el llibre Converses de sobretaula al Motel (editorial Gavarres), de Joan Armangué i jo mateix. Abans de començar l’acte vam sortir a la terrassa de l’edifici del casino i ens vam fer la foto adjunta, amb en Pere i el nostre editor Àngel Madrià. Bufava una garbinada impertinent, un vent de mar llardós que empastifava l’ambient amb un tel humit, tèrbol, covat. El garbí és l’antítesi, el germà Caín de la tramuntana radiant i energètica que neteja l’aire, el deixa pur, lleuger i tibant. La tramuntana desentumeix i tensa el múscul del cel, irisa els colors, perfil el llavi de les coses i incita a l’amor. Però ahir

El banc de seure a Ceret on no seu mai ningú, excepte ahir

Guardo una col.lecció de records de bancs de seure que he triat al llarg dels anys a espais públics de contrades molt diferents, per la seva capacitat d’acollida i comprensió. No necessito tenir-los en propietat, m’agrada compartir-los. El banc de la foto adjunta, feta ahir mateix, és als carrers de Ceret. Fa anys que l’utilitzo. Sota les capçades dels castanyers que filtren el miralleig de la llum solar, és un banc atrotinat, de fusta repintada de verd, construït amb dos taulons al seient i un altre al respatller damunt d’una ànima metàl.lica. Per a mi representa un setial, una butaca orellera, un observatori, un lloc al món al qual intento muntar un relat amb les peces disponibles, entendre l’experiència, trobar el gust de les coses i posar paraules al pensament, dintre d’un combat intern entre el desfici i l’ofici. A aquest banc no hi seu mai ningú. Ahir, diumenge a la tarda, vaig veure des d'una discreta distància que ho feia una parella gran. Vaig estar a punt d’abraçar-los. Qualsevol dia els serveis municipals renovaran el banc per un altre de modern i engegaran a rodar la seva saviesa acumulada. A la  primavera els castanyers presenten les branques florides, però la força del lloc serveix igualment durant l'estuba xafogosa de l'estiu o al ressol manyac de l’hivern. Potser el meu sentiment és pueril, una pulsió indulgent o tot just el

Arqueologia: ciència viva i canviant, no pas fòssil

Una recent troballa arqueològica durant les obres al subsol de l’Hotel Barcino del carrer Jaume I de Barcelona ha portat a replantejar el que s’havia cregut fins ara sobre la trama urbana del fòrum i el temple romans (simulació adjunta) de la ciutat fundada en temps de Crist, és a dir en temps de l'emperador August, entre els anys 15 i 10 aC. El fet demostra un cop més que l’arqueologia és una ciència que depèn més de la interpretació que es dona a cada moment als rastres que es troben que no a les peces localitzades per si soles. La interpretació deriva dels coneixements de cada època i pot variar amb el pas dels anys. Per

Reaparició descarada de l’escriptora Colette contra els detractors

Durant l'estiu relativament ociós se m'ha acudit rellegir l’escandalosa i avançada escriptora francesa Colette, prosa de la qual guardava un agradable record llunyà. He comprat una recopilació de les seves obres, 1.500 pàgines molt manejables de la col.lecció d’antologies Bouquins, que edita el segell Robert Laffont, amb una vintena de novel.les i relats. Imaginava que tard d’hora el volum em cauria fatalment dels dits, però m'he equivocat. Ha estat una redescoberta entusiasta. La Biblioteca Nacional parisenca li ha dedicat fa poc l’exposició “Les mondes de Colette”, dintre d’un revival editorial que coincideix amb el meu impuls de rellegir-la. A més de pionera literària d’allò que ara anomenen fluïdesa de gènere i autodeterminació de la dona, també va ser actriu, mim, periodista i corresponsal de guerra. No cal dir que es va veure sovint vilipendiada per

Plega el gran hotel del tren de França a Cervera de la Marenda

La injusta decadència de la línia ferroviària històrica del tren de França a les estacions de connexió internacional de Portbou i Cervera de la Marenda s’acaba de cobrar una altra peça de caça major. El gran hotel Belvédère du Rayon Vert, annex a l’estació de Cervera, acaba de tancar les portes per ordre governativa. No complia les condicions anti-incendis que havia d’aplicar des de fa dos anys. El director del Buffet de la Gare, Jean Deléon, va encarregar l’espectacular construcció l'any 1928, a una parcel.la abocada a les vies com la proa d’un transatlàntic. Es va anomenar Belvédère du Rayon Vert perquè El raig verd era el títol del viatge posat de moda per novel.la de Juli Verne. Oferia refinades instal.lacions als viatgers que, pels tràmits duaners o els transbords, havien de fer nit a Cervera. Tenia el seu propi cinema,

L’església de Cadaqués implora una mà urgent de pintura

L’església de Santa Maria de Cadaqués forma part destacada d’un paisatge eminent, això no treu que necessita de tant en tant una mà de pintura, com qualsevol altra construcció. Generalment la despesa va a càrrec del propietari, però els bisbats que es van afanyar a immatricular (inscriure per primer cop al Registre de la Propietat sense necessitat de prova documental) 3.722 finques a Catalunya entre 1946 i 2015 (fins la derogació de l’article de la Llei Hipotecària que ho permetia), ara diu que no consideren una prioritat repintar la icònica església cadaquesenca. L’última vegada que el bisbat ho va fer, trenta anys enrere, ja va ser gràcies al mecenatge de l’empresari Javier de la Rosa, estiuejant de la localitat implicat en diferents escàndols judicials. Ara l’Ajuntament de Cadaqués col.labora en una campanya de mecenatge amb la mateixa finalitat de pintar el que aquí anomenen “l’iglesi”. Com és sabut, el parlar de Cadaqués té atribucions per passar-se pels balcons les normes ortogràfiques generals. N'hi diguin com n'hi diquin, la qüestió és que la repintin en un futur raonable, que recuperi l'aspecte lluminós i que el bisbat de Girona no quedi

Per fi s'anima l'esplèndid castell de Sant Ferran a Figueres

L’estiu passat ja s’hi van muntar amb èxit tres sessions de cinema a la fresca amb més de 500 espectadors. Enguany l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres ofereix del 3 d’agost a l’1 de setembre unes inèdites Nits d’Art al Castell amb vuit vetllades de dansa, exposicions, concerts, teatre i cinema. La iniciativa se suma a la dinamització de les visites públiques durant tot l’any. Tradueix a la pràctica el desig tan repetit que aquest monumental recinte, antigament d’ús militar, actuï com a patrimoni viu de la ciutadania. L’associació d’Amics del Castell de Sant Ferran compta amb uns 300 adherents i celebra trenta