Escapolir-se de l'escomesa: la lliçó de l’estimat mestre Puyal

Alguns s’estranyen que un periodista tan acreditat, estimat i ben plantat es vulgui mantenir al marge de la vida pública i no participi a les celebracions del 50 aniversari del primer partit del FC Barcelona que ell va retransmetre en català a la Cadena SER el 1976, i que va mantenir durant llargs anys al costat de recordats programes de televisió que dirigia i presentava. A mi no m’estranya, es tracta d’una actitud personal que va defensar des del primer dia, malgrat l’enorme popularitat i una simpatia comprovada. Vaig entrevistar-lo en alguna ocasió, vaig tractar-lo arran de l’elaboració d’un dels llibres de la col.lecció Diàlegs a Barcelona al costat del seu amic Sebastià Serrano, professor de Lingüística de la UB. Posteriorment em va convocar a algun dels seus programes televisius i conservo la petita escultura de marbre i ferro amb què obsequiava els invitats. Al costat del tracte amistós a cada ocasió que hi he tingut contacte, la quantitat dels seus col.laboradors, amics i coneguts al llarg d’una vida professional intensa, exigent, sostinguda i exitosa sabien que era molt gelós de la seva privacitat. No sé de què s’estranyen ara. A mi em sembla més aviat una altra lliçó,  una altra aportació, un altre èxit a l'hora "d'escapolir-se de l'escomesa" per part de Joaquim M. Puyal. Llarga vida, mestre!