Les eleccions d’abril vinent a França elegiran probablement la candidata d’ultradreta Marine Le Pen com a presidenta de la República per culpa de la desunió de l’esquerra que encapçala Jean-Luc-Melenchon (foto adjunta). Això vindrà a sumar-se als governs d’ultradreta d’Estats Units, Itàlia, potser Espanya després les eleccions previstes el setembre de 2027 o Catalunya amb l’ascens d’Aliança Catalana. Els governs democràtics de centre i d’esquerres han deixat rere seu uns països on la desigualtat social ha augmentat, la classe mitjana laminada no pot accedir a un habitatge de compra ni de lloguer amb el seu salari i els serveis públics s'han vist precaritzats (trens, escoles,
hospitals). El “cordó sanitari” aplicat fins ara pels partits parlamentaris contra el papus de la ultradreta ja no funciona. Podem alarmar-nos, escandalitzar-nos, dir-ne neofeixistes i cridar "No passaran", però això no soluciona res. L’amenaça ultra només té un tallafocs: l’autocrítica dels demòcrates en la pràctica de govern i la mobilització ciutadana al costat dels que no ho han fet bé, per evitar aquells que ho faran molt pitjor i ens dividiran encara més.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada