Arqueologia: ciència viva i canviant, no pas fòssil

Una recent troballa arqueològica durant les obres al subsol de l’Hotel Barcino del carrer Jaume I de Barcelona ha portat a replantejar el que s’havia cregut fins ara sobre la trama urbana del fòrum i el temple romans (simulació adjunta) de la ciutat fundada en temps de Crist, és a dir en temps de l'emperador August, entre els anys 15 i 10 aC. El fet demostra un cop més que l’arqueologia és una ciència que depèn més de la interpretació que es dona a cada moment als rastres que es troben que no a les peces localitzades per si soles. La interpretació deriva dels coneixements de cada època i pot variar amb el pas dels anys. Per això l’arqueologia necessita modernitzar-se contínuament, com qualsevol altra ciència. Catalunya disposa a Empúries d’un jaciment iber, grec i romà excepcional, pel fet que s’excava oficialment des de fa més d’un segle. Això no treu que les conclusions dels arqueòlegs s’hi han revelat tot sovint equivocades i ha calgut modificar-les. Ara s'admet que l’estàtua del déu Esculapi o Asclepi no representa Esculapi ni Asclepi, que la coneguda Venus d'Empúries no és cap Venus, que l'anomenat moll grec no era un moll ni era grec i que ha calgut enderrocar una part de la plaça del fòrum romà emporità perquè la reconstrucció dels anys 1970 no tenia prou base científica. L’arqueologia és el contrari de l’immobilisme excavat.