El “Corriere della Sera” envelleix com les dames dignes d'abans

Les velles dames dignes no són immunes al pas del temps, simplement ho porten amb elegància. És el cas del diari milanès Corriere della Sera, peça integrant del millor periodisme europeu. La primera vegada que vaig visitar Milà de jovenet estava disposat a renunciar a recórrer el Duomo, la Scala, la Galleria Vittorio Emanuele, la torre Velasca, l’escalinata de la Stazione Centrale, el gratacels Pirellone, el Castello Sforzesco i els canals urbans dels Navigli, però de cap manera no pensava renunciar a visitar la seu del Corriere della Sera a Via Solferino núm. 28, ni que fos de fora. Encara mantinc el costum. L'edifici històric del diari no té externament res de particular, però m’hi aturo com davant d’un monument. La vitalitat de la premsa i les editorials italianes és un espectacle ofert per pocs diners cada dia al quiosc, com un dels atractius del viatge. L’edició internacional del Corriere della Sera que es compra fora d’Itàlia és d’un format reduït, la de debò ofereix cada dia un gruix massís de paper, en el format llençol original de les pàgines, com els bitllets de les lires d’abans. El Corriere envelleix amb elegància milanesa. L'edat l'afeixuga sense

La felicitat: un bicchierino de grappa a qualsevol osteria d'Itàlia

Passar uns dies a Milà ofereix atractius molt diversos, començant per assistir a la representació de La traviata de Verdi al temple de la Scala, però la principal satisfacció de totes ha estat aquest bicchierino de grappa blanca després d’uns excel.lents tagliatelle de la casa “ai fungui freschi” amb afegit de gambeta i tàperes a l’osteria Al Cantinone de Via Agnello. L’aroma, la finesa i el grau d’aquest aiguardent de brisa, destil.lat de les restes (pellofes i pinyols) de premsar el raïm, s’anomena marc en català i francès, grappa en italià i oruxo en gallec. El nom no fa la cosa, la finesa sí. Era un subproducte pobre i hauria decandit com una romanalla de l’antiga vida pagesa si la grappa italiana

L’última fita de frontera, entre Portbou i Cervera, no es mou de lloc

Els alcaldes dels municipis que toquen la frontera amb França estan obligats per la subdelegació del govern espanyol a procedir cada any a la revisió de les fites, mollons, mugues o pedres termeneres que marquen la ratlla divisòria estatal, acompanyats pels alcaldes de l’altre cantó limítrof i les policies respectives. La número 1 es troba a la riba del riu Bidasoa, l’última amb el número 602 és una creu a la paret de la Cova Foradada, entre la Punta de l’Ocell a Portbou i el Cap Cervera. Es tracta d’una cavitat natural de 20 metres de llarg que travessa el promontori litoral, amb un enllosat pissarrenc que a alguns moments de l’any permet el pas a peu sec. Té l’entrada per un Estat i la sortida per

Ardent espera de "La traviata" de Nadine Sierra a la Scala de Milà

Totes les entrades estan exhaurides per a les dotze funcions a la Scala de Milà, del 19 de setembre al 15 d’octubre, de La traviata de Verdi, l’òpera més representada arreu del món. El reclam és la soprano Nadine Sierra, que l’any passat ja va cantar aquest paper al Liceu amb bona nota. Fa tres o quatre mesos vaig aconseguir dues de les últimes entrades disponibles al loggione de la Scala, malgrat intuir que Nadine Sierra esgarraparà poc el mite de la Callas, la “prima donna assoluta” a aquest mateix paper i aquest mateix escenari. Dintre del voluble star-system de cada moment, Nadine Sierra ja és la soprano de moda abans

No serà que no hàgim vist arribar la ultradreta

Les eleccions d’abril vinent a França elegiran probablement la candidata d’ultradreta Marine Le Pen com a presidenta de la República per culpa de la desunió de l’esquerra que encapçala Jean-Luc-Melenchon (foto adjunta). Això vindrà a sumar-se als governs d’ultradreta d’Estats Units, Itàlia, potser Espanya després les eleccions previstes el setembre de 2027 o Catalunya amb l’ascens d’Aliança Catalana. Els governs democràtics de centre i d’esquerres han deixat rere seu uns països on la desigualtat social ha augmentat,  la classe mitjana laminada no pot accedir a un habitatge de compra ni de lloguer amb el seu salari i els serveis públics s'han vist precaritzats (trens, escoles,

Escapolir-se de l'escomesa: la lliçó de l’estimat mestre Puyal

Alguns s’estranyen que un periodista tan acreditat, estimat i ben plantat es vulgui mantenir al marge de la vida pública i no participi a les celebracions del 50 aniversari del primer partit del FC Barcelona que ell va retransmetre en català a la Cadena SER el 1976, i que va mantenir durant llargs anys al costat de recordats programes de televisió que dirigia i presentava. A mi no m’estranya, es tracta d’una actitud personal que va defensar des del primer dia, malgrat l’enorme popularitat i una simpatia comprovada. Vaig entrevistar-lo en alguna ocasió, vaig tractar-lo arran de l’elaboració d’un dels llibres de la col.lecció Diàlegs a Barcelona al costat del seu amic Sebastià Serrano, professor de Lingüística de la UB. Posteriorment em va convocar a algun dels seus programes televisius i conservo la petita escultura de marbre i ferro amb què obsequiava els invitats. Al costat del tracte amistós a cada ocasió que hi he tingut contacte, la quantitat dels seus col.laboradors, amics i coneguts al llarg d’una vida professional

Túnels que uneixen continents, si hi ha voluntat de fer-ho

Es feia difícil imaginar que algun dia França i Gran Bretanya estarien unides per tren directe de passatgers i mercaderies (inclosos camions i cotxes particulars) a través d’un túnel submarí de 40 quilòmetres sota el Canal de la Mànega, però aquest túnel és una realitat plenament operativa des de 1994. Cobreix el trajecte en 35 minuts, transporta cada any 11 milions de passatgers i 2 milions de vehicles. Això mateix seria perfectament viable entre Marroc i Espanya, entre l’Àfrica i Europa per sota l’Estret de Gibraltar. Se’n parla des de fa llargues dècades i disposa d’avantprojectes tècnics posats al dia per part de les societats estatals encarregades. La