Fa pocs anys una de les novel.les premiades de la rentrée literària francesa va ser la de Laurent Binet titulada Civilizations (traduïda al català a Edicions de 1984), que capgira la realitat de la història i descriu la conquesta d’Europa l’any 1531 per part del rei inca Atahualpa. Després de desembarcar-hi només hi troba guerres religioses i dinàstiques, poblacions afamades, barbaritats de la Inquisició i monarquies amenaçades per les incursions dels turcs. L’anterior novel.la de Laurent Binet, La setena funció del llenguatge, era un thriller politico-filosòfic al voltant de la mort en circumstàncies sospitoses del semiòleg Roland Barthes. Va ser titllada de boutade, a més de molt llegida. Al crític Jordi Llovet li va encantar: "Diguem que Binet ha comès un acte de justícia narrativa i metodològica que els universitaris haurien d'agrair. A més, riuran qui sap-lo" (El País-Quadern, 2-3-2017). A la següent Laurent Binet abraçava la ucronia per relatar una mundialització a la inversa. De fet, Avel.lí Artís-Gener “Tísner” ja havia escrit la mateixa història durant el seu exili a Mèxic, a la novel.la Paraules d’Opoton el vell, publicada el 1968. Tractava d'una expedició asteca que desembarca a Galícia i descobreix Europa abans que Colom no arribi a Amèrica. També servia a Tísner i als seus lectors per riure qui sap-lo.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada