Dissabte vinent 24 d’octubre el municipi de Cervera de la Marenda commemora els 120 anys de la vaga de les colles de transbordadores de taronges dels vagons espanyols als francesos a l’estació fronterera, considerada com una de les primeres vagues femenines de la història moderna. Quan el 1878 es va obrir la connexió ferroviària internacional de passatgers i mercaderies, les principals importacions procedents de França eren de maquinària destinada a la indústria tèxtil catalana, mentre que l’exportació era quasi exclusivament de cítrics (taronges, llimones, mandarines), que viatjaven sense cap mena d'embalatge. Els vagons espanyols es col.locaven a Cervera al costat dels francesos i calia traspassar la càrrega a mà dels uns als altres, amb cabassos plens fins a pesar vint quilos. La mà d’obra masculina es trobava ocupada a altres feines i el transbord de les taronges a pes de braços va donar lloc a l’ofici femení de les transbordadores, organitzades pels transitaris que les contractaven. Van arribar a sumar 300 dones de tota la comarca. El febrer de 1906 protagonitzaven una de les primeres vagues femenines per reclamar l’augment que els havien promès tres anys abans de vint-i-cinc cèntims de franc per tona de cítrics que
desplaçaven. A l’hivern arribaven moltes taronges que calia reexpedir amb agilitat, de manera que la reivindicació es va veure satisfeta. El desenllaç seria molt diferent arran de la segona vaga de l’octubre següent. La matinada del 20 d’octubre arribaven a Cervera dues companyies, de vuitanta homes cada una, de les tropes colonials estacionades a les casernes de Perpinyà. La intervenció de l’exèrcit va garantir la “llibertat del treball”. Ho vaig relatar al meu llibre
L'exprés de París (ed. Gavarres, 2023). Un monument a les antigues transbordadores es va erigir a Cervera el 1994, una estàtua en resina de mida natural d’una dona carregant el cove. Va ser robada el 2019 i reposada en bronze a l’actual Placeta de les Transbordadores.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada