Els temporals que fan mal són de llevant, no pas de tramuntana

Els temporals de llevant, les llevantades tardorals, són el rampell violent d’aquest mar. Escoltar-ne el bramul i contemplar-los inofensivament instal.lats a l’interior d’algun punt d’observació ben triat es converteix en un espectacle de cels turmentats i renegrits, pluges assotades pel vent, onades convertides en muntanyes roncadores que es rebolquen en un terrabastall sense escapatòria. Els temporals que fan mal són els de llevant, no pas de tramuntana. Els dies de tramuntana, lluminosa i energètica, tothom sap perfectament els racons redossats on no n’hi arribava ni una ramiola i hi domina la calidesa del sol malgrat el vent imperant. La llum límpida de tramuntana neteja l’aire, el deixa pur, lleuger i tibant, desentumeix i tensa el múscul del cel, realça les siluetes, irisa els colors, perfila el llavi voluptuós de les coses, esbandeix els gemecs d’altres dies i incita a l’amor. Les llevantades són més temibles.