A França també estan polaritzats i això anirà a més

França commemora aquests dies el 90 aniversari del tombant històric que va representar l’arribada al poder del primer govern d’esquerres del Front Populaire l'any 1936. Ho fa amb la vista posada a les eleccions presidencials d’abril de l’any vinent, a les quals el candidat d’esquerres Jean-Luc Mélenchon i de l’extrema dreta Marine Le Pen (o el seu delfí Jordan Bardella) poden passar a la segona volta, atesa la fragmentació del centristes. Allà també en diuen polarització. Fa 90 anys el govern del Front Populaire (aliança inèdita de socialistes i comunistes) va topar amb l’activa oposició no només de la dreta, també i sobretot de les estructures de l’Estat, els financers i l’exèrcit. Aquella experiència governamental va acabar el novembre de 1938. La gran diferència és que ara el Partit Socialista, que va portar François Mitterrand a la presidència de la República l’any 1981, es troba quasi desaparegut. Les

Centenari de Josep Mercader al Motel amb nets, besnets i rebesnets

Dijous el Motel Empordà de Figueres va invitar 200 d’amics a celebrar el centenari de la naixença del fundador Josep Mercader i els 65 anys de vida de l’establiment. Ho va fer amb un sopar que constituïa una mostra de lluïment de la capacitat d’innovació dintre de la llarga continuïtat de la cuina i l’hospitalitat de la casa, i també una expressió massiva de l’amor estable que li dispensa la clientela. Durant tots aquests 65 anys hi ha treballat Jaume Subirós, que va rellevar el seu sogre Mercader a la mort prematura del fundador. Ara hi treballen també fills i netes de Jaume Subirós i Anna M. Mercader. A l'hora del pastís monumental, també va

La Venus de casa meva que comparteixo amb el museu del Louvre

Arran d’un viatge a Itàlia vaig comprar el cartell de l'exposició “Del Tiziano al Greco: per la storia del manierismo a Venezia 1540-1590”. Reprodueix quasi a mida natural el quadre “Venus i l’amor”, del pintor holandés Lambert Sustris, un dels ajudants del taller venecià de Tiziano. Presenta una reclinada Venus nua que juga amb dos coloms blancs situats a terra mentre un puto (en italià un angelet, un cupidó) li ensenya la seva fletxa (foto adjunta). L’artista es va entretenir a pintar els detalls del luxós divan sobre el qual jau la Venus, el drapejat del cortinatge de fons i un horitzó amb elements arquitectònics i paisatgístics. Vaig enrotllar el cartell curosament al moment de comprar-lo i

Absort i poc quiet al Louvre davant del ballet de visitants

Als museus la decisió més recomanable és seure i mirar desfilar la fugacitat del món amb un posat absort que no s'ha de confondre amb la quietud. Sempre torno al Louvre, amb motiu precís o sense. Les peces ja les conec, però renovo l'itinerari. Remiro la Victòria de Samotràcia, i amb això en tindria gairebé prou. La glorieta amb claror natural que ocupa la Venus de Milo permet voltar la peça als mateixos nombrosos visitants que la Gioconda, i brinda els mateixos interrogants sobre la capacitat de seducció de l’art clàssic. De bon matí faig la cua d’entrada al Louvre, quan a l’estiu acaba de clarejar o a l’hivern encara fa fosc amb una temperatura impertinent. La piràmide d’acer i vidre,