El centenari de Josep M. Espinàs i la insospitada biografia pendent

El 7 de març de l’any vinent s’escau el centenari de la naixença de Josep M. Espìnàs, que va morir el 2023, als 95 anys. Suposo que les institucions i els amics recordaran com pertoca un dels fenòmens literaris catalans més colossals del segle XX, per l’amplitud de la seva obra i del seu públic lector. La sobreabundància i l’èxit l’equiparen a Josep Pla, en canvi la consideració de prestigi divergeix, com si Espìnàs s’hagués de fer perdonar l’extraordinària popularitat. Va fer esforços titànics per combinar aquella popularitat amb el grau de reserva personal que desitjava mantenir a cada moment. Era sociable i amable, fins el límit que ell decidia. L’any 1990 li vaig demanar que em permetés posar-me a escriure la seva biografia, convençut dels molt variats interessos que sumava i els aspectes insospitats que oferia. M’ho va treure del cap i em va semblar que el tracte amistós mereixia no insistir-hi. Pep Antoni Roig i Jordi Graupera s'hi han aproximat, però encara no tenim una biografia que conjunti els nombrosos rastres que ell va deixar-ne durant la llarga trajectòria.