Diuen que han restaurat el Partenó d’Atenes, o potser no gaire

Per primera vegada en dos segles, el Partenó d’Atenes es podrà contemplar a partir d’ara sense bastides ni grues, un cop donada per conclosa la restauració duta a terme tan lentament, basada en l’antiga idea romàntica que les ruïnes han de semblar ruïnoses en comptes de tornar-les a l’estat original. S’hauria pogut reconstruir la teulada i els colors vius del revestiment polícrom original, però l’opció ha estat deixar-lo en l’aspecte escrostonat. Això no treu que sigui una de les construccions més belles i lluminoses que ha aixecat i malmenat l’home els últims trenta segles, un exemple de perfecció i sobrietat, el monument de l’Atenes democràtica, el símbol actual de Grècia i d’Europa, la traducció en pedra de l’esperit creatiu d’aquell classicisme i una imatge viva de llibertat, bellesa i cultura, lliurada avui a la cohort de visitants (4,6 milions l'any passat) i la seva mirada tot sovint atònita. Aquestes columnes dòriques són del color exacte d’or fulgent contra la tela blavíssima del cel àtic, d’una llum rutilant, pura, crepitant, capaç de demostrar que la pedra inert pot ser efusiva i la duresa marmòria tan dolça, restaurada a mitges o no.