La felicitat: un bicchierino de grappa a qualsevol osteria d'Itàlia

Passar uns dies a Milà ofereix atractius molt diversos, començant per assistir a la representació de La traviata de Verdi al temple de la Scala, però la principal satisfacció de totes ha estat aquest bicchierino de grappa blanca després d’uns excel.lents tagliatelle de la casa “ai fungui freschi” amb afegit de gambeta i tàperes a l’osteria Al Cantinone de Via Agnello. L’aroma, la finesa i el grau d’aquest aiguardent de brisa, destil.lat de les restes (pellofes i pinyols) de premsar el raïm, s’anomena marc en català i francès, grappa en italià i oruxo en gallec. El nom no fa la cosa, la finesa sí. Era un subproducte pobre i hauria decandit com una romanalla de l’antiga vida pagesa si la grappa italiana no hagués començat a practicar una política de luxe per posar-se de moda als circuits més refinats. No deixa de ser una contradicció, en el ben entès que les contradiccions fan avançar el món. Allò que compta és l’habilitat del productor, com també el paladar, l’humor, el pressupost i la companyia del consumidor. Admet múltiples variants. La finesa, en canvi, n’admet menys. No s'ha de negociar mai a la baixa amb la passió ni amb la finesa. (foto Quim Curbet)