Arriba un moment de la tardor que m'agrada seure sota un castanyer d’Índies i mirar com passa la gent. La reforma urbanística moderna de París va posar de moda la plantació d'aquesta espècie als nous bulevards, per l’elegància de les fulles de cinc lòbuls i les flors verticals en forma de raïm erecte a la primavera. La flor dels marroniers es multiplica a cada arbre fins a recobrir-lo “amb orgull de sexualitat acabada d’estrenar”, diu Narcís Comadira al llibre Dies de França. Molts altres indrets van seguir la moda parisenca, per exemple a aquesta placeta de la foto adjunta, a Ceret. A Barcelona hi ha poquíssims
21 d’oct. 2024
14 d’oct. 2024
La gran immersió del visionari Jules Verne, ara amb tots els bits i uts
12 d’oct. 2024
Vèncer la mandra i sortir a contemplar el cel nocturn
10 d’oct. 2024
El famós baldaquí en bronze del Vaticà ja no serà més negre
7 d’oct. 2024
La posta de sol amb amics com a gran espectacle de cada dia
30 de set. 2024
Alguns ecologistes s’hi repensen davant del canvi climàtic
El fet que el veterà militant ecologista Jordi Sargatal hagi estat nomenat secretari de Transició Ecològica al govern de Salvador Illa s’ha traduït en dues postures d'impacte: Sargatal creu que l’ampliació de l’aeroport del Prat és compatible amb la protecció dels ocells i que s’han d’instal.lar aerogeneradors eòlics al golf de Roses, si més en fase experimental. El moviment ecologista del anys 1980 es va oposar a les “Nuclears no, gràcies”, les quals es van construir i ens han alimentat d’energia fins ara. A l’Empordà, palau del vent, no hi ha ni un sol molí d’energia eòlica, ni terrestre ni marítim. Al Rosselló, de l’altre cantó immediat de la frontera, el mateix vent alimenta el parc eòlic terrestre més gran de França i els dos nous marítims del Barcarès i Gruissan. L’enginyer Pep Puig i Boix, president de l’Associació Europea per les Energies Renovables, també s’ha pronunciat alt i
28 de set. 2024
Ca l’Enric, a la Vall de Bianya, un altre temple de carretera
25 de set. 2024
El llegat vivíssim de Robert Graves a la seva casa de Deià
A la Mallorca massificada, quasi mai es topa amb ningú a la casa de Deià que s’hi va construir l’escriptor anglès Robert Graves, convertida en magnífic petit museu per la família després de la seva mort el 1985. Arran del trauma de la participació als combats de la Primera Guerra Mundial, als 33 anys Graves publicava a Londres l’autobiografia Adeu a tot això i s’instal.lava a Mallorca. Amb els drets d’autor va comprar un terreny a Deià i va fer construir en estil mallorquí una casa de pedra de dues plantes. La va batejar Ca n’Alluny, completament al marge de la colònia anglesa de Palma de Mallorca o de Pollença. Per acabar de pagar els paletes va escriure la novel.la Jo, Claudi. L’èxit televisiu, 40 anys més tard, ja el va agafar amb la mirada i la
23 de set. 2024
Incògnita persistent sobre el meu lligam amb Marcello Mastroiani
19 de set. 2024
L’elefantet barroc que compensa totes les grandiositats romanes
16 de set. 2024
L'aventura de dir-nos que arribarem a octogenaris i nonagenaris
12 de set. 2024
S’ha mort el periodista René Grando, el col.lega, el germà
10 de set. 2024
Les figues entren aquests dies sense prejudici a les cuines amb talent
6 de set. 2024
El garrofer tort de la terrassa del Bulli sobreviu molt bé
5 de set. 2024
No sabem si el déu d’Empúries és Esculapi, Asclepi o Serapis
2 de set. 2024
Motel Empordà de Figueres: elogi de l’amor estable, amb filles
1 de set. 2024
Miracle a Vilabertran: les “Sis suites per a cello sol” de Bach
30 d’ag. 2024
Retorn a Itàlia per un plat de pasta irrepetible, sigui quin sigui
28 d’ag. 2024
El Colosseu de Roma vist i utilitzat com autèntic giratori de la història
26 d’ag. 2024
El ritual insistent d'arribar a Roma com qui torna a casa
16 d’ag. 2024
El dia que vaig descobrir el Tadjikistan a una cafeteria de la Toscana
14 d’ag. 2024
La grandesa excessivament muda de Sant Pere de Rodes
La tramuntana m’infla la camisa quan, per fugir de la calor de la platja, pujo a Sant Pere de Rodes, un dels monuments romànics més grandiosos del país. Tot i així, l’elevada quantitat de diners públics que s’hi han invertit en la restauració durant les últimes dècades no ha resolt la qüestió de l’ús actual d’aquesta mena de monuments. El flamant Palau de l’Abat havia de ser un centre d’estudis i continua buit. S’han estudiat més les pedres que no les persones que hi vivien. S’han restaurat més els murs que no la selva boscosa, escurada fins l’os pel feudalisme del monestir. S’ha valorat més l’art que no l’explicació al públic d’avui de la misèria del feudalisme que representa, l’enorme desigualtat entre els senyors medievals i els monjos en
12 d’ag. 2024
Mirada sinuosa a la llarga recta de la carretera de Pedret i Marzà
9 d’ag. 2024
"Adeu a Mô", d'Àngela Vinent, la bona literatura sorgeix on vol i on pot
7 d’ag. 2024
El fabulós espectacle de la posta de sol des de la millor llotja
5 d’ag. 2024
La petita illa de Saint Lucia: premi Nobel i rècord del món
31 de jul. 2024
El mirador privilegiat del castell de Bellaguarda al Pertús
29 de jul. 2024
La força del retrat escultòric de Sòcrates el rebel
26 de jul. 2024
Massa gent per arribar a nedar al peu del campanar de Cotlliure
24 de jul. 2024
El triomf actual de Vivaldi en contra dels capricis de la moda
22 de jul. 2024
Una mirada diferent sobre el castell de Sant Ferran de Figueres
20 de jul. 2024
La lluna plena de demà, la de cada mes, la lluna
Demà diumenge 21 és lluna plena de juliol, espectacle gratuït amb aforament il.limitat. De vegades l’anomenen superlluna perquè sembla més grossa i lluent, atès que l’òrbita el.líptica es troba al perigeu o punt més pròxim a la Terra, però qualsevol lluna plena mensual és capaç de convertir-se en superlluna en funció de múltiples circumstàncies: la visibilitat, el punt d’observació, el grau d’interès particular que hi aboqui cadascú. He dedicat algunes nits a embadocar-me davant del fulgor lunar projectat sobre el mirall arrissat del mar. La lluna té nits de glòria i també nits anònimes, d'una indiferència quasi científica. El punt d’observació és important i cadascú té les seves predileccions: la finestra de casa, el front marítim, algun turó veí, un oasi del desert.... No
17 de jul. 2024
La bellesa del paisatge és opinable, però existeix i salta a la vista
14 de jul. 2024
El casot de vinya d’Alfons Romero, a les portes del cel dels laics
25 de juny 2024
D’una consolació a l’altra, si pot ser a Cotlliure
En alguna ocasió m’he consolat molt bé a l'hostatgeria i les taules de l’ermita de la Mare de Deu de la Consolació, als afores de Cotlliure. Els autòctons hi celebren en dates assenyalades aplecs i repeixos de festa. Desamortitzada arran de la Revolució del 1789, és propietat de l'associació de veïns cotlliurencs de les Pabordes. De fet la Mare de Déu de la Consolació, patronímic de les Consols, es venera arreu del país. Amb el nom de Consolació opera un hotel rural de luxe a Mont-roig (Matarranya). El famós vi L’Ermita que Álvaro Palacios extreu al Priorat (de 1.000€ a 2.000€ l’ampolla, segons l’anyada) procedeix de la vinya