26 d’abr. 2024
Victoria Beckham i els “influencers” no saben res de la Casa Cruïlles
25 d’abr. 2024
Els llegendaris cigrons de Can Xac d’Argelaguer, boníssims i contents
22 d’abr. 2024
Dos milions per mantenir la il.lusió del Ponte Vechio a Florència
17 d’abr. 2024
La marihuana sense pecat floreix a Figueres, voltada per l’altra
15 d’abr. 2024
Ahir a la Font del Soc, amb certa tremolor republicana i federal
12 d’abr. 2024
Els últims secrets de Dali i el secret de Josep Playà
11 d’abr. 2024
Dotzenes de parcs èolics a l’Empordà, no pas un de sol
L’enginyer Pep Puig i Boix, president de l’Associació Europea per les Energies Renovables, acaba de manifestar alt i clar a l‘última edició del setmanari Empordà que a aquesta comarca "no s’hauria de muntar un parc eòlic, sinó dotzenes”. Afegeix sobre l’eòlica marina projectada davant del golf de Roses: “El parc Tramuntana és la millor iniciativa dels últims temps. Els científics que hi estan en contra són gent que no han vist mai un parc eòlic de la vora ni han investigat els parcs eòlics existents al mar que fa vint anys que funcionen”. Al mateix moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba d'avalar la postura de
2 d’abr. 2024
L’arròs a la cassola de Can Mach, prop del centenari, la frontera i el cel
28 de març 2024
Les bunyetes de Millars o la magdalena de Proust millorada
La Pasqua té a molts llocs el seu dolç característic. Després de passar per la fira del brunyol de Garriguella, m’agrada tornar aquests dies a la fira de la bunyeta de Millars, a 20 km de Perpinyà, un poble de molins d’oli amb el qual es fregeixen les bunyetes. Les bunyetes de Pasqua són com la magdalena de Proust millorada. Equivalen als crespells de Cadaqués o les orelletes d’altres comarques. Dir-ne crêpes seria un gal.licisme barroer, a més d’una equivocació, pel protagonisme aquí de l’oli d’oliva. Les bunyetes són úniques, flamants, rodones i radiants. Van íntimament associades a l’airet de primavera, la flaire de la tarongina que incorporen el millor oli del món i el cruixent més dolç. Són la fibra
25 de març 2024
Biografia monumental sobre Josep Pla, entre la mida i la grandesa
21 de març 2024
S’edita el meu llibre “Motel Empordà, elogi de l’amor estable”
20 de març 2024
No hem tingut hivern, però avui entra la primavera
18 de març 2024
Els llibres no ho ensenyen tot, l’excés de llibres encara menys
15 de març 2024
La vida moderna penja d’un fil, d’un cable de fibra òptica
13 de març 2024
El mercat dels dissabtes a Ceret, candidat a la fama televisiva
11 de març 2024
Més pianistes del país al carrer que a les sales de concerts
4 de març 2024
El plagi ben entès al gratacels barceloní ara restaurat
1 de març 2024
Decréixer, un concepte antipàtic i alhora vital de necessitat
26 de febr. 2024
Un “racó de pensar” sota el gran viaducte ferroviari de Colera
23 de febr. 2024
Ahir a Cotlliure en l’aniversari de la mort d’Antonio Machado
19 de febr. 2024
Nu femení davant del mar a Sitges, Tossa, Lloret, Banyuls
15 de febr. 2024
La platja d’Argelers recorda ara el camp de refugiats republicans
14 de febr. 2024
Dinar amb els germans Llavina al restaurant Cigró d’Or de Vilafranca
12 de febr. 2024
La filera de xiprers com a obra mestra a Montepulciano
8 de febr. 2024
Surt el meu llibre "L'or perdut dels llimoners i altres narracions"
7 de febr. 2024
El Perseu de Florència, una elecció sentimental
6 de febr. 2024
Janot Martí, l’última cosa que li va sortir bé a Cervera de la Marenda
2 de febr. 2024
Si hi ha justícia inversora, Portbou renaixerà
31 de gen. 2024
La cistelleria innova molt més enllà dels cistells
29 de gen. 2024
L’infinit univers redescobert de les Suites per a cello de Bach
26 de gen. 2024
Les coses com les barreja el riu al passallís de Sobrànigues
24 de gen. 2024
L’eternitat de l’ànec amb naps a Can Bonay de Peratallada
22 de gen. 2024
El mite vivent de Riccardo Muti reapareix entre els gentils
20 de gen. 2024
Enterrar el camarada Lenin, centenari assumpte pendent
18 de gen. 2024
El estius absolutament discrets de Balenciaga a la Costa Brava
16 de gen. 2024
Els catalans de França tindran referèndum per canviar (de nom)
15 de gen. 2024
Lideratge català en barraquisme escolar, vergonya consolidada
12 de gen. 2024
Els “cannoli” sicilians o el punt d’honor de la pastisseria
11 de gen. 2024
El cul de Napoleó impera al pati milanès de Brera
Un amic m’ha fet cas i, de viatge a Milà, no ha deixat d’anar al museu milanès de l’Acadèmia de Brera, el segon més ben proveït d’Itàlia després dels Uffizi florentins. Un cop allà, ha tingut la gentilesa de fer aquesta foto al pati d'accés, amb la portada del meu llibre publicat l’any 2000 i la prova del delicte com a teló de fons: el cul més ben tornejat de la història de l’escultura. L'escultor neoclàssic Antonio Canova hi va representar Napoleó com al.legòrica i hercúlia divinitat nua. La peça i l’emplaçament van seduir Stendhal i més endavant a mi, per la col.locació al punt de pas obligat de l’entrada que permet observar de prop el prodigi. Alguns em van criticar l’ús de la paraula “cul” en un títol literari i, de passada, la reivindicació que feia d’aquesta regió anatòmica. Amb el mordent de la imatge carnal jo volia compensar al llarg del llibre la grisor atribuïda a la ciutat de Milà, malgrat que concentra una poderosa elegància en múltiples aspectes. Reconec la feblesa d'estar enamorat com Stendhal quan vaig adonar-me de l'eminència de l'estàtua, tot i que això no em sembla una prova de càrrec. La peça de Canova és una demostració reeixida de la bellesa d’aquesta zona corporal. Hi vaig trobar un fil conductor, una
9 de gen. 2024
La tramuntana torna a batre poderosos rècords a Portbou
8 de gen. 2024
El luxe d’un bon concert de silenci, la millor música segons com
5 de gen. 2024
És català qui viu i treballa a Catalunya, també àrab o negre
Durant la meva infantesa sentia amb freqüència la paraula “xarnego” en sentit despectiu. Ha desaparegut de l'ús corrent perquè les forces polítiques democràtiques d’oposició al franquisme van entendre que necessitaven englobar tothom, de manera que van dictaminar que “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya”, Francesc Candel va escriure el llibre Els altres catalans i de l’antiga animadversió no se’n va parlar més a nivell general. També se’n pot dir assimilació. Ara cal la mateixa operació amb els nombrosos immigrants àrabs, negres o sud-americans, malgrat que alguns siguin de religió o color de pell
4 de gen. 2024
Els grans cafès de Perpinyà es regeneren de mà en mà
2 de gen. 2024
La glòria del Canigó nevat, una vitalitat anímica
Molts països tenen una “muntanya sagrada” com a centre d’antigues llegendes, elevacions prominents d’atractiu mític i real. A Catalunya el massís del Canigó compleix aquesta funció amb tota elegància. La seva aparició al fons de l'escenari del paisatge depèn de si bufa tramuntana per esbandir l’horitzó. Són dies agraïts pel dibuix accentuat amb punta fina i or tebi del color de les coses, quan la claror de l'aire invita a palpar la turgència de les formes de la vida. Aleshores el paisatge es deixa mirar com el petit parnàs possible d'un quadre de Tiepolo portat a la realitat. A l'estiu els colors grisosos, blavissos o morats de la mola muntanyosa, nimbada per un tel de calitja, són d'una prestància sumptuosa. A l’hivern la lluor de la neu excitada pel sol dona al Canigó un fulgor diamantí, una vitalitat anímica que magnifica la ratlla de l'horitzó, l'incentiva, l'aproxima, l’exalta. El paisatge sempre ha necessitat la mirada de la cultura per ser desxifrat i una mica de poesia per valorar-lo entre la gent. A la majoria de catalans ens costa recordar que el Canigó es troba íntegrament en territori francès, com un detall merament administratiu. La seva presència mítica en la nostra mirada deu molt