Els plaers de la taula i la conversa, associats alguns dies

Les sobretaules m'agraden tot l’any, l'hivern a casa i l'estiu a fora, de manera que ahir vam anar a visitar a Cadaqués l'arquitecte poeta Quim Español i la seva dona Maria Gràcia Sala. Vam fer petar la xerrada i ens vam dedicar els últims llibres respectius. El dinar domèstic va ser de luxe, rematat a l'hora de les postres amb els taps de Cadaqués de la pastisseria Cabrisas. Amb amfitrions com aquests s’ha de tenir en compte el principi del gran filòsof de la gastronomia Brillat-Savarin, el qual  distingia entre els plaers del menjar i els de la taula, en el ben entès que els segons incorporen la civilitat de la sobretaula. A l’hora del cafè ens vam entretenir a discutir sobre la diferència de mètrica poètica entre versos alexandrins, alexandrins cesurats i dístics elegíacs (un hexàmetre seguit d’un pentàmetre). Per a Quim Español és una diferència òbvia que practica als seus poemaris amb precisió constructiva d'arquitecte. Els altres vam escoltar-lo recitar fragments demostratius, cosa que ens va semblar força més divertida que debatre si els grups d’havaneres han de continuar cantant “El meu avi”. L’art de la conversa s’ha defensar com un baluard de la civilització, encara més com a floró dels plaers de la taula. (foto Quim Curbet)