Escoltar els ocells cantar per Internet no és el mateix

Em fa il.lusió parar l’oïda al cant d'alguns ocells i cada vegada ho tinc més difícil. Els més abundant a Catalunya són ara els pinsans, pardals i estornells, però no canten com el rossinyol, el qual forma part de les espècies en disminució, igual com falciots, caderneres i gralles, mentre augmenten  tórtores, estornells, gavians i cotorres. Ja no hi ha canaris i periquitos a les cases. El rossinyol, el rei de les aus canores, s’ha convertit en un luxe de la natura. La merla, que els anglesos anomenen blackbird per raons òbvies del plomatge, passa per ser el baríton més talentós i a la famosa cançó que porta el seu nom del “disc blanc” dels Beatles, els primers compassos estan reservats al bellíssim cant natural d’una merla, abans que Paul McCartney no arrenqui amb les paraules: “Blackbird singing in the dead of night”… La música dels ocells s’ha traslladat a Internet, enllaunada. Però, al capdavall, per què piulen els ocells? Perquè són feliços, afirmava Plató. Els científics precisen que ho fan per delimitar el seu territori i atraure la femella. La música no és més que un conjunt organitzat de sons i probablement els ocells van començar a fer-ne abans que els homes. Els homes, però, no sabem desxifrar la música dels ocells.