En qüestió les grans creus dels cims a l’Aneto i el Canigó

La creu de grans dimensions en alumini aixecada al pic de l’Aneto, el més alt del Pirineu, torna ser notícia aquets dies perquè mans anònimes l’han segada i han reobert el debat sobre la necessitat, al món d'avui,  de coronar els grans cims amb aquesta mena de símbols. L’any 2013 ja va circular una petició perquè la monumental creu en ferro forjat que senyoreja al pic del Canigó fos alliberada de la quantitat de banderoles i rècords tèxtils de tota mena que la gent hi deixa penjats, a un pic mític que arriba a congregar 500 excursionistes cada dia festiu de bonança. La creu del Canigó s'ha convertit en una mena d'espantaocells virolat, que la tramuntana esparraca sense misericòrdia. Algunes veus tornen a recordar que les creus de grans dimensions plantades als pics de les muntanyes recorden excessivament l’època de la preponderància de la religió sobre la societat en general. Les muntanyes, fins i tot els pics més destacats, no necessiten creus monumentals per coronar el seu caràcter simbòlic. La majestat del paisatge se n’encarrega perfectament tota sola. Les tradicions poden evolucionar i aquesta adaptació als costums de cada a cada època arriubar a constituir un senyal de vitalitat col.lectiva.