La previsió meteorològica actualitzada confirma el costum de cada any. Tindrem un curt i últim rebrot de pluja i fred relatiu en ple mes de maig, cosa comprovable de manera visual al massís del Canigó completament nevat aquests dies, abans del desgel imminent. Fa temps que sóc un observador atent de la majestat del Canigó a l’horitzó, des de diferents punts estudiats de la meva geografia, els dies que la tramuntana esbandeix l’atmosfera i obre la cortina del paisatge de fons. Entre les talaies del massís del Canigó que col.lecciono, la preferida és el pont del Palmarium al centre de Perpinyà (foto adjunta). Deu ser perquè es tracta d’una inusual visió plenament urbana, emmarcada .per una vegada dintre dels edificis i la botànica de la ciutat. Puc recórrer a altres punts de contemplació igualment predilectes, però aquest em commou de manera especial. Passo estones recalcat a la barana del pont circulatori, com si esperés que la muntanya em parli. De fet, em parla, però això és més aventurat d’expressar de manera breu i comprensible. La meva mirada li reserva un afecte inexplicable i correspost. A ple estiu els colors grisosos,blavissos o morats de la mola muntanyosa, nimbada
per un tel de calitja, són d'una elegància sumptuosa, però només la lluor de la neu excitada pel sol imprimeix al massís un fulgor diamantí. L'aparició del Canigó a l’horitzó incentiva la vitalitat anímica, com un reactiu contra els sentiments boirosos i els cels curts. Fa revenir les fonts del desig i invita a palpar la turgència de les formes de la vida. Aquests dies de llum excepcional, el Canigó es deixa mirar com el petit parnàs possible d'un quadre de Tiepolo i parla als seus amants.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada