25 de maig 2012

El somni gloriós de la col.lecció la Pléiade

Són el somni de molts lectors, autors i editors. Tenen tot l’aspecte de missal i recorren sempre al paper bíblia (ara semibíblia), en un format auster i elegant gairebé de butxaca. Els volums de la col.lecció Bibliothèque de la Pléiade, que publica des del 1931 l’editorial Gallimard, són la col.lecció literària d’obres completes en francès més pretigiosa del món, el patró or de la qualitat, el panteó dels grans escriptors i la garantia de la seva immortalitat, el monument de les obres mestres universals. Els contestataris l’han anomenada La Pléiade respectueuse per analogia amb el títol de l’obra de teatre de Jean-Paul Sartre estrenada el 1946 “La P… respecteuse”, que ara
ja es coneix amb totes les lletres. Molts dels seguidors de col.lecció troben en aquests volums un tacte quasi sensual, cutani, una bellesa de l’objecte que preludia el plaer de la lectura, sempre en edicions revisades i anotades per especialistes. La Pléiade continua generant novetats i cadascuna de les seves iniciatives acostuma a ser notícia, encara avui.
El número 1 va estar dedicat l’any 1931 a Charles Baudelaire, el segon a la prosa d’Edgar Allan Poe traduïda per Baudelaire. Els volums curosament relligats i molt manejables no acostumen a baixar de les 1.500 pàgines, amb un preu variable al voltant dels 80 € actualment. Una de les últimes aparicions són quatre novel.les de Juli Verne en dos volums, del cicle Viatges extraordinaris
Als Estats Units ha estat imitada a partir del 1982 per la col.lecció Library of America, a Itàlia per I Meridiani de la casa Mondadori, a Espanya d’alguna manera per la d’obres completes de Galaxia Gutemberg/Círculo de Lectores, a Catalunya per incomptables col.leccions d’obres completes tot sovint estroncades. 
Un dels pocs autors publicats a la Pléiade quan encara vivia va ser Jorge Luis Borges, el qual va exclamar amb un punt de malícia: “Això és més important que el Nobel, oi?”. Pel seu cantó Josep Pla va convèncer l’editor de Destino Josep Vergés perquè el disseny de les seves oceàniques obres completes s’assemblessin com més millor a la Pléiade, tot i que la ressemblança es va aturar a l’aspecte formal, sense la qualitat de la revisió crítica. La col.lecció que Pla posava com a model a seguir no té cap autor amb més de dotze volums d’obra completa. Només Voltaire arriba a catorze si sumem els de correspondència (23.000 pàgines en total), seguit per Balzac amb dotze volums i 21.000 pàgines, i Víctor Hugo amb nou volums i 14.000 pàgines. La irregular obra completa de Josep Pla a Destino té 47 volums i 30.000 pàgines…

0 comentaris:

Publica un comentari