6 de des. 2012

Els curvilinis 104 anys de l’arquitecte Oscar Niemeyer

L'arquitecte carioca Oscar Niemeyer, reconegut mundialment com el mestre i el poeta de la corba, ho relacionava amb les corbes corporals de les dones del seu país. Les seves memòries es titulen As curvas do tempo. Als cent anys d’edat encara mantenia l'estudi d'arquitectura obert a Rio de Janeiro, al costat dels fills, néts i associats, amb els finestrals abocats a la platja de Copacabana. Als 96 anys va enviudar i es va tornar a casar amb la secretària. I repetia: "Cada vegada que somnio una corba, penso immediatament en una dona. La dona és sens dubte la més gran de les arquitectures. No m'atrau la línia recta, dura, inflexible, creada artificialment per l'home. Allò que em fascina és

5 de des. 2012

L’actual comtessa d’Empúries és una noia amable

Els títols nobiliaris i les seves propietats es continuen transmetent per via hereditària, de manera que l’actual comtessa d’Empúries és una noia sevillana nascuda l’any 1986 a Nova York i resident a París, Blanca de Medina Orleans Bragança, filla del duc de Sogorb --de la casa ducal de Medinaceli-- i de Maria da Gloria de Orleans i Bragança i Borbó-Dues Sicílies, princesa imperial del Brasil i cosina del rei Joan Carles (la seva àvia materna, Maria Esperança de Borbó-Dues Sicílies, era germana de la comtessa de Barcelona, muller de don Joan de Borbó). L’actual comtessa d’Empúries i el seu pare han demostrat ser persones amables, encara que això no tingui res a veure amb el manteniment de les propietats. Quan al moment de complir vint anys el pare va traspassar-li la titularitat del comtat d’Empúries (un dels múltiples títols nobiliaris de la família), la noia va pronunciar en català

4 de des. 2012

“El quadern gris” de Josep Pla guanya un altre color

Després d’uns quants anys de dormir el son dels justos al calaix de l’editorial, finalment acaba de publicar-se l’esperada edició d’El quadern gris, de Josep Pla, revisada pel professor Narcís Garolera per deslliurar-la de les més de 500 errates tipogràfiques i correccions abusives, conegudes des del moment mateix d’aparèixer la primera edició l’any 1966, gràcies a les observacions fetes en privat per l’autor amb l’ajuda del seu col.laborador palafrugellenc Jordi Pujol i Cofan. L'ímproba tasca duta a terme ara per Narcís Garolera encara n’ha descobertes més, de manera que restituteix al lector

3 de des. 2012

Les diferents corrupcions de Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és un petit municipi de 34.000 habitants limítrof amb Barcelona i encaixonat entre dues autopistes, dues vies de tren de llarg recorregut, deu polígons industrials i la fàbrica de ciment Asland. El pas de 300.000 vehicles diaris l’han convertit en un tradicional campió dels índex de contaminació. “Aquí molts veïns anem amb el Ventolín a la butxaca”, declarava recentment un resident. Per acabar-ho d’adobar, l’alcaldessa Maria Elena Pérez ha sortit aquests dies fotografiada pels diaris a la seva entrada als jutjats, imputada per un pressumpte delicte de tràfic d’influències. Fins i tot si finalment resulta exculpada, ja haurà pagat la "pena del telediari", la condemna de veure's

30 de nov. 2012

Suspens europeu a Espanya en despesa social

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Els humans som animals socials. L’estat democràtic és un pacte social. Consisteix –o consistia— a que els ciutadans sostenen l’Estat amb els seus impostos i l’Estat assegura els serveis que necessiten els ciutadans: educació, sanitat, transports públics, protecció social. Per tant els contribuents reben allò que han pagat prèviament via impostos. Per contra, les últimes dades publicades aquesta setmana per l’oficina europea d’estadística Eurostat revelen que Espanya es troba quatre punts per sota de la mitjana en despesa social, que es precisament

29 de nov. 2012

Que vénen els russos! Benvinguts…

A l’època de la guerra freda entre les dues superpotències, l’expressió “Que vénen els russos!” pretenia infrondre la por a una invasió, ni que fos ideològica. Ara els russos ja han vingut i tothom els acull com el manà. Enguany es preveu que sumin 750.000 turistes russos a Catalunya, un 40 % més que el 2011. S’han convertit en un “mercat emissor” molt cotitzat, concretament el sisè del turisme a Catalunya, i el quart pel que fa a la despesa per turista, atès que els seus viatges acostumen a allargar-se entre 10 i 14 dies. Segons els estudis de Turisme de la Generalitat, els visitants russos deixaran 1.500 milions d’euros a Catalunya el 2012, enfront dels

27 de nov. 2012

Dalí sempre ven, això és el que compta

-->
Que un far de la modernitat com el Centre Beaubourg de París es torni a refugiar en l’exposició antològica d’un clàssic com Salvador Dalí constitueix un recurs a la facilitat i una manca d’imaginació. L’anterior antològica daliniana al mateix lloc, inaugurada el 1979 pel pintor en persona, continua sent la més visitada (840.000 persones) en la història del conegut centre cultural parisenc, però des d’aleshores han passat més coses en el món de l’art contemporani dignes de ser reflectides a un indret que es volia avantguardista quan va obrir el 1977. El fet de ser l’antològica daliniana probablement més àmplia de totes les realitzades fins

26 de nov. 2012

Els morts perfectament previstos del tren

L’Estat d’Europa amb més quilòmetres de flamants trens AVE i menys coherència territorial de la nova xarxa ferroviària d’alta velocitat manté a Catalunya 190 passos a nivell a nuclis urbans, carreteres i camins, als quals s’han registrat una vintena d’atropellaments mortals els últims deu anys, com el del 23 de novembre en ple casc urbà de Salou, “platja d’Europa”, per part d’un tren Euromed. Només al tram d’intensa circulació ferroviària entre Tarragona i Vandellós hi subsisteixen set passos a nivell, dotats amb barreres automàtiques i senyalització semafòrica que no impedeixen els accidents mortals. Els plans del govern central i de l’autonòmic per substituir gradualment els passos a nivell per un túnel de vianants o un vial elevat avancen igual que les obres del corredor mediterrani: “A aquest ritme no s’acabaran fins al 2034”, declarava l’alcalde de Salou arran de l’últim accident. Els passos a nivell en ple nucli de Salou, Sant Feliu de Llobregat o Figueres, entre d’altres, sumen una llarga llista d’atropellaments mortals. Alhora que les obres de posada al dia de les línies ferroviàries convencionals coneixen aquesta

25 de nov. 2012

Sopar electoral de forquilla

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Pretendre conèixer i calibrar el resultat electoral a través dels informatius especials que ofereixen diaris digitals, ràdios i cadenes de televisió des d’abans de tancar les urnes es converteix en un sopar d’infinit pica-pica amb massa forquilles. L’únic que compta només arriba a l’hora del ressopó, quan tothom ja està empatxat. La fórmula informativa destinada a donar una imatge de dinamisme i immediatesa acaba resultant un àpat precipitat i indigest, sense manera humana de trobar-hi

Elogi i enyorança de la sensual Stéphane Audran

La reestrena aquests dies als cinemes amb còpia restaurada de la memorable pel.lícula “El festín de Babette”, arran dels 25 anys de la seva presentació, brinda l’oportunitat de reveure un dels millors papers de la gran actriu francesa Stéphane Audran, massa poc valorada per l’star-system en comparació amb les primeres estrelles cinematogràfiques del seu moment. Allò que ara es recupera a la pantalla gran no és només una pel.lícula excepcional, una faula moral sobre el paper cohesionador dels plaers compartis, sinó també una enyorada actriu de

22 de nov. 2012

La mena d'independència que jo aniré a votar


Dedico una part del meu temps a seguir l’actualitat política, encara que no em diverteix especialment ni ho faig per inclinació vocacional. Avui he estat temptat, una mica provocativament, d’escriure aquest article setmanal sobre qualsevol altre tema, com a contrapès testimonial de “l’estat d’excepció informatiu” que suposen les campanyes electorals o, durant la resta de l’any, la telenovel.la quotidiana de la partitocràcia. No ho faré, perquè de provocacions ja n’anem sobrats. M’inclino,

16 de nov. 2012

Els desnonats, únics herois de la crisi

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

No hi ha dubte possible. La pressió social i únicament ella ha forçat el govern i els bancs a revisar les condicions legals amb què fins ara s’han dut a terme les excecucions forçoses d’hipoteques i els desnonaments judicials i policials dels habitatges, és a dir, dels habitants abocats a la morositat per la situació econòmica general. Darrere la denominació “pressió social”, igual com darrere l’eufemisme de la paraula “mercats”, hi ha persones concretes que s’han

15 de nov. 2012

El meu últim llibre publicat


Al costat de la biografia del famós escultor rossellonès, aquest llibre que acabo de publicar desplega dos recorreguts personals, el de Maillol i el de l’autor, separats per tres generacions i units per un mateix amor sensual del paisatge “grec” de Banyuls. El mestre ho va traduir en nus femenins monumentals que li suposarien el reconeixement mundial, sense desvincular-se de la terra que l’inspirava, igual com m'ha inspirat ara aquest llibre que desgrana i comparteix els motius d’una atracció, tot coincidint amb l’estrena de la pel.lícula “El artista y la modelo”, de Fernando Trueba, al voltant de la vida d’Aristídes Maillol.

10 de nov. 2012

Ferran Mascarell ja formava part d’aquell viatge a Sant Petersburg


La signatura l’1 de novembre a Moscou d’un conveni entre la viceministra de Cultura de la Federació Russa, Ala Iúrievna Manílova, i el conseller de Cultura del govern de la Generalitat, Ferran Mascarell, per tal de facilitar la instal.lació al recinte del port de Barcelona d’una extensió permanent del cèlebre museu de l’Hermitage de Sant Petersburg va ser presentada com

9 de nov. 2012

Contineu escrivint cartes, si us plau

La recent publicació de la intensa correspondència mantinguda entre Paul Auster i J.M. Coetze, convertida en el llibre Ara i aquí. Cartes (2008-2011), ve a desmentir l’estrepitosa profecia que tots vam llançar sobre la desaparició del costum d’escriure cartes i per tant del gènere literari epistolar, després de la proliferació del correu electrònic, els SMS i altres innovadors sistemes de comunicació sincopada i instantània entre persones. El vaticini no s’ha complert, es continuen escrivint i enviant cartes personals, el vell i fecund gènere epistolar persisteix amb excel.lents

5 de nov. 2012

Una revaloració tardana del Paral.lel

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Ni que sigui amb un segle de retard, tot allò que ha representat l’avinguda del Paral.lel en la cultura popular catalana es veu reconegut i valorat a l’àmplia exposició que s’acaba d’estrenar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Potser el que s’hi reconeix i s’hi valora sigui més exactament la cultura popular catalana, la qual cosa encara té més mèrit. Durant massa temps –i encara ara— només

30 d’oct. 2012

Estimo Sicília i no sóc mafiós

Fa molts anys que segueixo l’actualitat de Sicília i m’hi desplaço sempre que puc. No ho faig per feina ni per negocis, sinó perquè estimo aquella illa amb una fidelitat i uns resultats d’hospitalitat a prova de molts altibaixos. Avui Sicília torna a sortir als diaris i aquest cop no és de forma sagnant. Diumenge un home d’esquerres i declaradament anti-màfia va guanyar les eleccions regionals, després que Roma destituís el governador anterior, sospitós d’haver mutiplicat excessivament la sospita tradicional de corrupció i malbaratament. Es tracta de Rosario Crocetta (en italià Rosario és un nom de pila masculí, amb l’equivalent femení de

26 d’oct. 2012

El comerç xinès de Barcelona i el final feliç

Aquest article també ha aparegut a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Durant llargues dècades la visibilitat de la comunitat xinesa resident a Barcelona es va circumscriure als petits restaurants típics, tot sovint de gestió familiar esforçada i discreta. Això ha canviat molt en pocs anys, degut a l’auge comercial xinès en general. Dels petits restaurants típics es va passar a la multiplicació de basars de tot a cent i als majoristes tèxtils del carrer Trafalgar. La comunitat xinesa va començar a estendre’s, en particular al barri de Fort Pienc de la Dreta de l’Eixample, des d’on aviat

23 d’oct. 2012

Allò que s’entén per un bon sou

He passat algunes tardes al despatx brussel.lès amb vistes de Joaquín Almunia, vice-president de la Comissió Europea, per ajudar-lo a escriure un llibre. Tot sovint em portava a dinar a un restaurant dels voltants abans de posar-nos a la feina. Amb la seva cordialitat habitual em deia que m’invitava ell de la seva butxaca, atès que els responsables europeus tenen un bon sou i a canvi d’això no poden imputar cap despesa personal a la institució. Amb la meva educació també habitual no vaig gosar mai preguntar-li què entenia per un bon sou. Em vaig quedar amb l’interrogant fins avui, en què

18 d’oct. 2012

En record del bandejat de Willy Brandt

Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural

Aquesta setmana s’ha commemorat el 20è aniversari de la mort del canceller Willy Brandt, un dels polítics social-demòcrates que més va marcar arreu d’Europa una tendència que ara es troba en delicades hores baixes, després d’haver-se desviat cap a les polítiques neoliberals del centre-dreta. El sòlid SPD alemany de Willy Brandt va recollir a les últimes eleccions alemanyes del 2009 un 29 % dels vots, el pitjor resultat de la seva història, després d’haver governat