Aquest article també ha estat publicat a eldiario.es, secció Catalunya Plural
Pretendre conèixer i calibrar el resultat electoral a través dels informatius especials que ofereixen diaris digitals, ràdios i cadenes de televisió des d’abans de tancar les urnes es converteix en un sopar d’infinit pica-pica amb massa forquilles. L’únic que compta només arriba a l’hora del ressopó, quan tothom ja està empatxat. La fórmula informativa destinada a donar una imatge de dinamisme i immediatesa acaba resultant un àpat precipitat i indigest, sense manera humana de trobar-hi
un sabor dominant indiscutible. L’exuberància del pica-pica ofega el paladar sobre allò realment important. El sofert comensal tendeix a quedar-se amb la primera originalitat que li crida l’atenció, amb el virtuosisme del plat més malabar o més escandalós, com per exemple el titular de l’edició digital “La Vanguardia” que des de les vuit del vespre era capaç d’afirmar: “CiU guanyaria amb entre 54 i 57 diputats” i dues hores més tard sostenia “CiU guanya amb menys suport però els sobiranistes sumen majoria”. Ostres, tu! La cuina creativa dels sopars electorals tendeix excessivament a la incontinència. La digestió del sopar, en canvi, és més lenta i més decisiva.
Pretendre conèixer i calibrar el resultat electoral a través dels informatius especials que ofereixen diaris digitals, ràdios i cadenes de televisió des d’abans de tancar les urnes es converteix en un sopar d’infinit pica-pica amb massa forquilles. L’únic que compta només arriba a l’hora del ressopó, quan tothom ja està empatxat. La fórmula informativa destinada a donar una imatge de dinamisme i immediatesa acaba resultant un àpat precipitat i indigest, sense manera humana de trobar-hi
un sabor dominant indiscutible. L’exuberància del pica-pica ofega el paladar sobre allò realment important. El sofert comensal tendeix a quedar-se amb la primera originalitat que li crida l’atenció, amb el virtuosisme del plat més malabar o més escandalós, com per exemple el titular de l’edició digital “La Vanguardia” que des de les vuit del vespre era capaç d’afirmar: “CiU guanyaria amb entre 54 i 57 diputats” i dues hores més tard sostenia “CiU guanya amb menys suport però els sobiranistes sumen majoria”. Ostres, tu! La cuina creativa dels sopars electorals tendeix excessivament a la incontinència. La digestió del sopar, en canvi, és més lenta i més decisiva.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada