8 de febr. 2018

Al bosc del castell de Requesens només hi queda la cantina

Per aprofitar que aquí havia deixat de ploure i de nevar, ahir vam pujar a caminar i dinar a la misteriosa boscúria de Requesens, sota el cim emblanquinat del Puig Neulós. Feia fred i bufava tramuntana, però lluïa el sol. El veïnat de Requesens i el seu castell pertanyen al terme municipal de la Jonquera, però es troben allunyats d’aquest nucli urbà i només s'hi accedeix en cotxe des de Cantallops, a través dels 8 km d’una pista de terra en bones condicions. L’espectacular silueta neomedieval del castell és fruit de la reconstrucció del 1893 i de les obres de manteniment iniciades el 2014. Es tracta d’una carcassa buida, igual com tots els altres castells d’aquesta zona fronterera o de més enllà. El rendiment dels oficis bosquetans s’ha extingit. Del
centenar d’habitants del veïnat de Requesens no en queda ni un, excepte el restaurant de muntanya la Cantina, regentat per Catalina Reig i la seva filla Núria Boix, on la qualitat del xai a la brasa i la panoràmica oberta fins el golf de Roses són capaces de ressuscitar un mort. De les habitacions de l’hostalatge, a les quals ahir hi vam trobar instal.lat en recés de treball l’historiador figuerenc Ferran del Campo, se n’ocupa Conxita Esteba, copropietària per herència de la muntanya.
A partir de la Cantina, a peu, s’arriba en menys d’una hora al Collet Fondo, on es contemplen les restes de l’hidroavió francès que es va estavellar el 19 de juliol del 1986 mentre participava en les tasques d’extinció del gran foc de l’Albera, amb un balanç de quatre tripulants morts.
La ferralla no l’ha volguda ningú. S’ha convertit en la “Ruta de l‘avió” per a senderistes, boletaires, ciclistes de muntanya i practicants de jocs de geocerca amb GPS, que s’hi fan la foto. El grinyol del timó de direcció, a la cua de l’aparell, trenca el silenci del paratge boscós els dies de tramuntana amb un xerric gemegós, solitari, sinistre i autèntic.

1 comentari:

  1. que pobre aquedat requesent yo lo habia vis en tots els masos habitats y en el castells avia los mobles y el agua vaxava por el migs del castell y el retodo que avia estava ple de agua y e conegut gent que avia traballat de miñona dintre del castll

    ResponElimina