6 d’ag. 2013

Les ciutats poden morir, el cas de Detroit

La suspensió de pagaments de General Motors i Chrysler, la crisi d’un dels grans referents del somni americà com era la mirífica fabricació de cotxes, ha reduït la quarta ciutat dels Estats Units de 2 milions a 700.000 habitants. Només entre 2010 i 2012 la població va caure el 26 %. Prop de 80.000 edificis abandonats o malmenats no troben que tingui capacitat de rehabilitar-los. L’atur duplica la mitjana nacional i el 36 % dels habitants subsistents viuen per sota del llindar de pobresa. El fet de no trobar alternativa a la indústria del motor l’ha convertit en una ciutat morta, corcada per
la desigualtat social, la delinqüencia i els deutes. El 80 % dels que s’hi han quedat són de raça negra i no tenien elecció. L’Ajuntament s’ha declarat oficialment en fallida.
Fins ara coneixíem aquí els efectes de l’èxode rural o casos concrets d’èxode industrial pel tancament d'indústries del tèxtil, la siderúrgia, la mineria o la construcció naval. La diferència és l’absència als Estats Units de lleis socials que a Europa temperen en forma de subsidis una part dels costos de la reconversió i l’atur forçós. 
A la capital del motor, bressol del moviment sindical nord-americà, van començar retallant per llei la capacitat dels sindicats de promoure convenis col.lectius. El pas següent en la “millora de la competitivitat” van ser les deslocalitzacions cap a indrets de mà d’obra més barata. Ara General Motors torna a anunciar beneficis rècord del 9’5 % durant el primer semestre d’enguany i Detroit és una ciutat morta. No és la crisi d’una indústria, sinó la d’un model social que es vol imposar arreu del món, com estem comprovant en pròpia carn. No es tracta només de llocs de treball, sinó de modalitats de gestió de la crisi, d’alternatives, de capacitat de regeneració sobre bases diferents.

0 comentaris:

Publica un comentari