Un grup de periodistes vam fer l’any 2009 una meravellada visita a la nova Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona poc abans d’estrenar-se, dissenyada per l’arquitecte Ricardo Bofill amb faraònic pressupost de 1.200 milions d’euros per acollir 25 milions de passatgers anuals, el doble que amb les anteriors ampliacions de 1968 i 1992. L’edifici en forma d’espasa era l’últim crit futurista, un do de pit en la matèria. Quinze anys després, ha sumat 55 milions de passatgers el 2024, dels quals 40 milions en vols internacionals. L’empresa pública AENA que el gestiona en nom del ministeri de Transports acaba de presentar
el nou pla d’ampliació amb la fabulosa xifra de 3.200 milions d’euros d’inversió durant els pròxims deu anys per renovar i ampliar aquella futurista T1 i també i la T2. Invertirà igualment 4.000 milions a Barajas i altres quantitats a diferents aeroports, per la qual cosa recorrerà al seu endeutament, que ara ja és de 6.000 milions, i boga la galera. Una part de la inversió es recuperarà amb les taxes portuàries que abonen les companyies aèries, les quals ho repercutiran en el preu dels bitllets. La cursa esbojarrada d’endeutament per ampliar l’aeroport és el termòmetre d’un model de creixement sense límits sensats. Mentrestant, els de Girona i Reus dormen el son dels justos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada