Aquest dimecres dia 19 fa deu anys que ens va deixar Umberto Eco, innovador professor de semiòtica a la universitat de Bolonya, defensor de la necessitat de riure a l’aclamada novel.la El nom de la rosa i articulista constant de premsa sobre els temes més variats. Al setmanari L’Espresso hi escrivia des de 1955 i la seva rúbrica “La bustina di Minerva” hi va aparèixer de 1985 fins la seva mort. Aquesta setmana L’Espresso dedica la portada al seu il.lustre col.laborador, l'autor d’aquella mítica secció “breu, incisiva, irònica, mai banal, provocadora amb una frescor que desafia el pas del temps. La Bustina di Minerva ha estat una escola de llibertat intel.lectual, un exercici setmanal de pensament crític que encarna l’esperit curiós, laic, mai complaent. Rellegir-la avui significa no només retrobar un autor, sinó un mètode”. El setmanari italià dedica al personatge moltes més pàgines des de diferents angles, però jo el recordo amb predilecció per aquells articles curts que m’apressava a llegir. La Bustina di Minerva era una marca de petites capses de llumins dites de cartera i Umberto Eco volia demostrar que la brevetat pot ser tan brillant com les llargues teories.

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada