El patrimoni d’art durant la Guerra Civil, infinitament estudiat

La foto adjunta és un document històric: l’arquitecte Pedro Muguruza Otaño (al centre) i el tinent coronel Luis Peral Saez, en nom del Servei de Recuperació del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN), es fan càrrec des del 8 de febrer de 1939 de tot el que el govern republicà, durant la seva marxa cap a França, havia abandonat a l’extens dipòsit del castell de Sant Ferran de Figueres. La intenció de tornar aquelles obres d’art als propietaris es va revelar difícil. Alguns havien mort, s’havien exiliat o preferien no reclamar. El Museu Nacional d’Art de Catalunya acaba d’obrir l’exposició “Recuperado del enemigo” amb 135 peces que no van ser reclamades i van quedar als seus magatzems. La protecció del patrimoni artístic català i espanyol per les autoritats republicanes durant la Guerra Civil ha estat infinitament més estudiat que els altres dos patrimonis amb què va coincidir físicament aquells mateixos dies al pas de la frontera: el patrimoni econòmic dels governs de la República i la Generalitat i el patrimoni humà de 500.000 exiliats (la meitat civils, l’altra meitat soldats), tractats fins avui amb menys consideració que les obres d’art.