19 de gen. 2014

Hollywood i Martin Scorsese contra Wall Street, no m’ho crec

Tenia un fort desig de veure l’última pel.lícula del director Martin Scorsese, “El llop de Wall Street”, protagonitzada per Leonardo DiCaprio, sobre la gran estafa dels brokers borsaris, nominada a cinc Òscars. Després que Scorsese retratés la màfia a “Un dels nostres” i el joc a “Casino”, l’estrena prometia. Hollywood ha posat 100 milions de dòlars en la producció i és possible que els multipliqui en beneficis de taquilla. Això demostrarà un cop més la idea de la pel.lícula: la qüestió es fer diners com sigui. La coartada moral i banal del film és el cas particular d’un broker determinat, un hàbil estafador que els anys 1990 es va convertir en multimilionari als 30 anys amb la
compra-venda fraudulenta d’accions de petites empreses, a força d’arruinar els impositors que li confiaven els diners amb l’esperança de guanys ràpids. Se’n va sortir dels seus delictes amb una pena mínima de 22 mesos de presó i la condemna a restituir 110 milions de dòlars. No ho ha fet, i ara viu a un xalet de la platja més cotitzada de Los Angeles.
La història real del timador Jordan Belfort, encarnat per DiCaprio com un energúmen de cobdícia, és anterior a la crisi de Wall Street del 2008, la fallida igualment fraudulenta dels especuladors financers a gran escala i els seus “productes” tòxics mundialitzats a través de la xarxa bancària, mentre les autoritats reguladores i els desgoverns democràtics miraven cap a una altra banda, una crisi que tots estem pagant després de rescatar els bancs amb diners públics a canvi de severes retallades en serveis bàsics i drets socials.
Com ha escrit l’editorialista del New York Times, Joe Nocera, la pel.lícula de Scorsese “no s’acosta ni de molt lluny a la mena de sofriments que Wall Street és capaç d’infligir”. El timador de la pel.lícula era un peix petit, un pecat venial, un lladre comú. El director Martin Scorsese dedica tres hores i un pressupost de 100 milions de dòlars a exposar una història que el diputat català David Fernàndez (CUP) va resumir clarament en un minut quan l’ex president de Bankia (entitat rescatada amb 24.000 milions d’euros públics), ex ministre d’Economia espanyol i ex president del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, va comparèixer el novembre del 2013 davant la comissió del Parlament de Catalunya que indaga (però poquet) sobre “Possibles Responsabilitats Derivades de l'Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors”. 
El diputat David Fernàndez li va dir tot mostrant-li la seva sandàlia: “Sap què és això? Sap què fan a l'Iraq amb això, com a símbol d'humiliació i menyspreu al poder del poder? Ho dic perquè va deixar un paisatge devastat amb un govern a la guerra a l'Iraq i des d'altres esferes ha participat en una guerra econòmica contra els pobres, generant paisatges devastats a l'Estat espanyol. I la pregunta és: vostè té por?” 
Rodrigo Rato li va respondre: “A qui, a vostè?”. I Fernàndez va concloure: “No, a perdre-ho tot un dia, com ha passat a milions de famílies. A la gent, a que un dia la gent se n'atipi. Vostè té por? Ens veiem a l'infern. El seu infern és la nostra esperança, és el carrer. Fins aviat, gàngster. Fora la màfia”. 
Per exemplificar-ho en un cas real de petites dimensions, el talent de Martin Scorsese ha necessitat tres hores de pel.lícula, 100 milions de dòlars i, sobretot, intentar que es multipliquin.

0 comentaris:

Publica un comentari