23 de des. 2014

La llum mediterrània de San Francisco ara ja sembla de pantalleta

El poeta de 95 anys Lawrence Ferlinghetti encara ha publicat enguany el llibre Across the Landscape: Travel Journals (1950-2013), les seves notes de viatge dels últims 60 anys, però la ciutat de San Francisco que ell ha simbolitzat durant totes aquestes dècades s’ha vist engolida pels efectes milionaris de la veïna Silicon Valley i els grans negocis d’Internet, és a dir, per un augment estrepitós de la desigualtat entre els nous milionaris i els nous pobres. Avui és la ciutat més cara dels Estats Units, ja no la de la mítica llibreria City Lights Bookstore, fundada per Ferlighetti el 1953, tot i que encara és oberta. La ciutat més europea, de llum més mediterrània dels Estats Units, es caracteritzava per
desmarcar-se de l’estil dels vells milionaris de Wall Street a Nova York. Convertida en la capital mundial de la tecnologia, ha segregat els seus milionaris del gran negoci de la xarxa informàtica, el cost de la vida s’hi ha disparat i ha expulsat els residents de rendes baixes o mitjanes que no poden seguir el ritme. 
En etapes anteriors l’Ajuntament de San Francisco va votar una derogació de la normativa que impedia dedicar carrers a personatges vius per batejar-ne un amb el nom del poeta Lawrence Ferlinghetti amb motiu del 40 aniversari de l’obertura de la seva llegendària City Lights Boostore, a la cantonada de l’avinguda Columbus amb la de Broadway. La llibreria va arrencar amb un capital de 500 dòlars i la intenció de vendre paperbacks (llibres de butxaca) a 25 centaus. Sempre ha estat oberta fins les dotze de nit, els set dies de la setmana. Dos anys després va sumar l’avui mítica editorial City Lights Bookshop i la seva col.lecció The pocket poet series, la qual va vendre 700.000 exemplars del Howl (Udol) d’Allen Ginsberg i un milió del poemari de Ferlinghetti A Coney Island of the mind
Lawrence Ferlinghetti va venir l’any 1991 a Barcelona i va recitar els seus poemes a l’Aula Magna de la UB. Alhora que els recitava en anglès, l’enyorat professor José María Valverde els traduïa al castellà i deia sentir “l’emoció de la història”. Dels deu poemes que va recitar aquell dia, set eren de A Coney Island of the mind, dos inèdits i l’últim acabat d’escriure aquell matí mateix a la Plaça Reial. 
La universitat acollia el poeta del carrer, el poeta de butxaca, el poeta llibreter, sempre disposat al contacte personal amb la clientela i a les gires de lectures (algunes de les quals es veuen reflectides al llibre de viatges que acaba de publicar). Només aquesta mena de poetes arriben a tenir en vida un carrer a la seva ciutat, abans de precipitar-se a la immortalitat, encara que els carrers i la ciutat hagin canviat infinitament més que ells.

0 comentaris:

Publica un comentari