La històrica sala de duana de l’estació de tren de Portbou va ser dissabte l’escenari excepcional de l’estrena de “Por una senda clara”, el muntatge de la companyia figuerenca La Funcional Teatre sobre la marxa a l’exili del poeta Antonio Machado l’any 1939. L’endemà es va tornar a presentar al Casino Menestral de Figueres. A tots dos llocs em van demanar de dir unes paraules abans de començar, com autor del llibre Els últims dies de Machado. El poeta era un dels més reconeguts ja a la seva època. Vivia a Madrid amb la família i tenia 61 anys quan va esclatar la Guerra Civil. Va decidir quedar-se a Madrid com a gest de suport a la República. Quan el govern republicà va abandonar la ciutat de Madrid encerclada per les tropes franquistes i es va instal.lar a València, Machado i la seva família van seguir el mateix camí. El govern es va tornar a traslladar de València a Barcelona l’abril de 1937. Machado i la seva família van fer igual, fins que el 22 de gener de 1939 es va organitzar la comitiva per marxar cap a França i va arribar el 27 de gener al post fronterer del Coll dels Belitres a Portbou, després de múltiples penalitats. Machado va morir a Cotlliure el 22 de febrer i la seva mare dos dies després. Un dels membres d’aquella comitiva cap a l’exili era el filòsof figuerenc Joaquim Xirau Palau, el qual va relatar-la a l’article “Por una senda clara”, ara escenificat pert la Funcional Teatre. (foto Carme Huerta)

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada