El fil argumental de l’escuma dels segles al jaciment d'Empúries

De bellesa excepcional, Empúries és un indret pioner i també un pou de sorpreses. Aquestes pedres aspiren a que mai més les qualifiquem de ruïnoses, volen que les veiem alçades i productives. La història antiga no representen la glòria pansida de la nostra evolució, això equivaldria a valorar una ostra o una llagosta només per la clova. Dintre de la història antiga no hi ha més enigmes ni misteris que els que encara no s’han volgut explorar. De tant en tant convé arranar els camins embardissats de l’erudició perquè hi creixin nous brots de claredat, igual com les ratxades del vent espolsen un escenari i l’escaten de les excoriacions. La filípica cançonera sobre l’antigor voldria revestir aquestes pedres amb un sudari. Val més que hi circuli la clorofil.la del present, el nervi d’avui, la realitat tal com és. Les pedres perplexes d’Empúries són el relleu invertit de nosaltres mateixos, el filó i la crònica d’un moment clau, una florida que s’escampa arran de terra. Cal esquivar la imatge apàtica d’aquestes pedres, el seu silenci és un fil argumental sobre l’escuma dels segles.